Galícia recorda aquests dies els 20 anys de la catàstrofe del Prestige, el petrolier carregat amb milers de tones de fuel que es va enfonsar davant de la seva costa. Dues dècades després, la zona s'ha recuperat però les cicatrius entre aquells que van ajudar a treure chapapote de les platges encara perduren: "Ens deien que no passava res i nosaltres érem en ple casc urbà de Muxía i vèiem com venia el chapapote. I no passava res!" (Xavier Aboy, fundador de la plataforma Nunca Máis) Dimecres, 13 de novembre del 2002, tres de la tarda. El Prestige, un petrolier liberià amb bandera de les Bahames, envia el primer SOS a 28 milles a l'oest de Fisterra. El vaixell té una via d'aigua. Porta 27 tripulants a bord i 77.000 tones de fuel. Salvament Marítim activa tots els efectius i les autoritats dubten sobre què han de fer amb l'embarcació. Durant sis dies el remolquen primer cap al nord, després cap a l'est i finalment cap al sud. Recorre 450 km i s'acaba enfonsant partit en dos trossos: El dia 13 vaig sortir de casa i es notava en l'ambient una olor terrible de fuel, de chapapote, de combustible. El que em va venir al cap va ser que n'estava passant alguna de grossa. Vaig arribar a la confraria, vaig connectar l'emissora i vaig començar a escoltar els meus vaixells, que em deien que estaven passant per sobre de taques de petroli." (Natxo Castro, secretari de la confraria de pescadors de Muxía) La marea negra de chapapote va arribar a terra el 15 de novembre La primera marea negra toca terra el 15 de novembre i el govern prohibeix la pesca a partir del 18. Malgrat tot, el govern espanyol, deu dies després de l'enfonsament, continua negant el desastre ecològic: "El fuel encara s'està refredant. Surten uns petits filets, n'hi ha quatre, en concret. Són quatre regalims solidificats amb aspecte de plastilina en estirament vertical. Deuen sortir d'alguna de les esquerdes." (Mariano Rajoy, aleshores vicepresident del govern espanyol i ministre de la Presidència) El llavors vicepresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, durant la compareixença per informar sobre el cas del Prestige Davant d'una realitat que no es correspon amb el que s'explica oficialment, la societat gallega es comença a organitzar. Milers de voluntaris es mobilitzen. N'arriben de tots els punts de Galícia però també de la resta de l'Estat. Només a Muxía, la confraria arriba a gestionar més de 1.500 persones que volen ajudar, però a qui també ha de donar un sostre per dormir i alguna cosa per menjar: "S'havia de donar menjar a 1.700 persones al dia. Calia equipar-les amb màscares, vestits, botes; donar-los una logística, una seguretat. Tot això ho vam haver de fer nosaltres perquè no hi havia cap aportació per part de cap administració." (Natxo Castro) "Nunca máis": dues paraules per canalitzar el malestar de la societat Amb el lema "Nunca máis", la societat es manifesta contra la gestió que el govern fa de la catàstrofe. 200.000 persones es concentren a Santiago de Compostel·la en una primera manifestació i 250.000 surten al carrer mesos després a Madrid. A la primera marea negra a les costes gallegues, la va seguir una segona, una tercera i una quarta. 64.000 tones de fuel van acabar al mar i durant gairebé un any els 300.000 voluntaris que es van desplegar van recollir 170.000 tones de residus. L'impacte econòmic es calcula en més  de 4.000 milions d'euros i l'impacte ecològic és, encara avui, incalculable. Un ocell cobert de chapapote. Es calcula que 200.000 animals van morir a causa del vessament "Va ser una zona terriblement afectada perquè era tan gran la quantitat de fuel que hi havia a la costa, ja no només a la superfície, sinó en tota la columna dins de l'aigua. Per la qual cosa l'impacte va ser en totes les espècies del fons marí i a totes les espècies que es va trobar en la columna d'aigua. L'impacte va ser brutal." (Sara del Río, química i experta en toxicologia, responsable d'investigacions de Greenpeace) 23.000 ocells van morir tot i que les estimacions apunten a més de 200.000 animals. La pesca no es va regenerar fins al cap d'un any. El judici per la catàstrofe va començar el 2012, deu anys després, i encara avui no s'han cobrat més de 1.000 milions d'euros de les indemnitzacions dictades per la sentència. El vessament de combustible va provocar una catàstrofe de grans proporcions (Reuters) Galícia recorda 20 anys després, amb emoció, una tragèdia que van superar gràcies a la solidaritat: "Davant de la passivitat de les administracions, qui reacciona sempre és la societat. Aquí, a qui cal donar les medalles és a les mans, no als ministres." (Natxo Castro)