Dia d'eleccions és sinònim de dia de ràdio. L'emissora pública del país es bolca amb una programació especial que començarà a les 6 del matí a "El suplement", amb Roger Escapa. A les 14.00 arribarà l'hora de posar en ordre la jornada electoral i resumir el més destacat del 10N al "Catalunya migdia (cap de setmana)", amb Neus Bonet. I a partir de les 19.00  serà el torn de l'especial eleccions amb Òscar Fernández i Laura Rosel.    Especial 10N Informació, rigor, servei públic i anàlisi, però també humor. La nit electoral a Catalunya Ràdio tindrà també la contracrònica en directe des de les seus electorals de l'equip de l'"APM?" -Xavi Cazorla, Joel Díaz i Ernest Codina-, d'Empar Moliner i d'Albert Montilla, de l'"Estat de Gràcia", i Gerard Jubany, del "Tot gira" i "El suplement". Evidentment, el programa analitzarà la jornada i el recompte de resultats en dues taules de politòlegs i analistes i connectarà amb les seus dels partits polítics per recollir les reaccions dels líders i candidats de les diverses formacions a mesura que avanci la nit.    Sondeig de Catalunya Ràdio A de les 20.00, el programa especial del 10N farà públiques les dades del sondeig elaborat per l'empresa GAD-3, una enquesta telefònica "tracking-poll" feta al llarg de la campanya electoral a gairebé 15.000 electors de tot l'Estat, 1.800 a Catalunya. Un any més, els usuaris podran jugar amb el Pactòmetre per intentar saber qui pactarà amb qui per investir un president.  Durant tot el dia, Catalunya Informació i els diferents informatius seguiran tot el que vagi passant. A les xarxes socials, Instagram, Twitter i Facebook, farem servir l'etiqueta #10NCatRàdio     Què es vota el 10N a Catalunya?  A Catalunya, 5.600.000 persones estan cridades a les urnes i podran votar els representants a les Corts Generals els pròxims quatre anys. De les urnes en sortiran els 48 diputats al Congrés i els 16 senadors que s'elegeixen a Catalunya. Catalunya tria 48 diputats. Per províncies, 32 diputats a Barcelona; 6 a Girona i a Tarragona, i 4 a Lleida. I de senadors se'n trien 4 per província.   D'on venim? En quin context d'eleccions? 10N: quartes eleccions generals en quatre anys, una despesa global de 520 milions. Sis mesos i mig després de les últimes generals, aquest diumenge, a les 9 del matí, tornaran a obrir els col·legis, en les quartes eleccions generals des del 2015. D'aquestes quatre convocatòries, tres han estat anticipades. Això ha suposat una despesa addicional de 136 milions d'euros, que ha obligat el govern espanyol a aprovar una modificació pressupostària.  Des del desembre del 2015, votar ha tingut un cost de 520 milions d'euros. Un pressupost destinat, principalment, a pagar la feina de Correus per fer arribar el vot a distància o la propaganda, però també la impressió de paperetes i sobres, i el desplegament dels agents policials que vetllaran per la seguretat de la jornada electoral.