Tenim una predisposició evolutiva a l'aprenentatge amb un cervell dissenyat per aprendre, i en aquest disseny les emocions són la base del complex acte d'aprendre, assegura Anna Carpena, referent en educació emocional i autora de "La empatia es possible. Educació emocional para una sociedad empàtica". Les emocions que s'experimenten en els processos d'adquisició de coneixements i aprenentatges es coneixen com les emocions epistèmiques, apunta Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar: "S'intuïa la relació entre emoció i aprenentatge, però fins al 2022 la recerca científica no ha avalat la relació entre la millora dels aprenentatges i certes emocions amb una explosió de publicacions." El catedràtic, coautor amb Èlia López Cassà del primer article en llengua castellana sobre el tema, "Emociones epistémicas", explica que una activitat d'aprenentatge valorada positivament promou emocions positives, com el gaudi. Mentre que si s'experimenten emocions negatives, com l'ansietat, es predisposa a abandonar l'activitat d'aprenentatge; i per tant és clau saber distingir-ho pel docent. Les emocions epistèmiques que activen l'aprenentatge Per la doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació Anna Fores, coautora de "Neuromitos en educación": "Si fem que allò que estem ensenyant sigui plaent, vivencial i emocioni, a la nit, quan anem a dormir, en el procés de consolidar els aprenentatges, tot allò que hagi estat emocionant el nostre cervell ho decodifica com a important i serà molt més fàcil que ho recordem i memoritzem." La curiositat, l'interès, meravellar-se, l'entusiasme, l'alegria, l'apreciació i la sorpresa són emocions epistèmiques que activen l'aprenentatge (pexels-yan-krukau) Són emocions epistèmiques positives, que activen l'aprenentatge, la curiositat, l'interès, meravellar-se, l'entusiasme, l'alegria, l'apreciació i la sorpresa, assegura Bisquerra: "Quan preguntem a joves de 15 anys quina emoció associen a la lectura ens diuen que la mandra i l'avorriment. Després de 10 anys d'escolarització obligatòria, dels 6 als 16, han assolit la lectura amb avorriment. Què falla? No hem entès que les emocions juguen un paper més important del que està acceptat en la formació docent i la pràctica educativa." Els escàners cerebrals mostren que les experiències emocionalment adequades, interessants i motivadores activen els centres d'aprenentatge del cervell d'una manera diferent de com s'activen en experiències no estimulants, assegura Anna Carpena: "Emocions com la sorpresa o la motivació activen la dopamina, la molècula del voler, que es posa en marxa sempre que tenim ganes d'alguna cosa, i hi posem atenció. La dopamina crea dopamina i volem saber més i més." És fonamental que quan els estudiants acabin l'escolarització obligatòria hagin descobert en la lectura una font de satisfacció, apunta Bisquerra. Sortir de l'educació obligatòria sentint que llegir és una satisfacció, en lloc d'un avorriment i una mandra (pexels-andrea-piacquadio) Com s'activa la motivació d'aprendre a l'aula? Que els alumnes s'emocionin en positiu activa l'aprenentatge, assegura la mestra Anna Comas, que ha estat directora de l'escola La Maquinista: "Cal identificar la necessitat de cada infant, conèixer d'on ve, permetre'ls explorar les seves possibilitats i crear entorns creatius i flexibles favorables a l'autoestima, el sentit de l'humor, l'alegria, els reptes i l'aventura." I quan veiem que se'ns desconnecten, que deixa d'haver-hi aprenentatge, fer un canvi d'activitat, una pregunta que els reconnecti, proposa la mestra, perquè no és tant els coneixements que els transmetem com el que ells capten, alguna cosa amb sentit que els capaciti i els vinculi a l'escola: "També és imprescindible per aprendre l'esforç, que pot venir d'una motivació per un repte, com saber què necessitem per sortir d'excursió, entenent el sentit d'aprendre-ho i com els ajudarà a seguir avançant; i quan la motivació ve de dins, l'esforç és inevitable perquè el gaudeixen, no el pateixen." Les criatures aprenen a automotivar-se, primer amb l'ajuda del mestre i després entrant al circuit de la recompensa (pexels-tima-miroshnichenko) Les criatures poden aprendre a automotivar-se, assegura Anna Carpena, primer amb l'ajuda del mestre, però després aprenent a entrar en el circuit de la recompensa: sentint la satisfacció que experimentaré quan assoleixi aquest objectiu gran o petit, apunta l'experta: "I sobretot fomentar a l'aula l'esperança i per part dels docents no descartar ni invalidar mai cap alumne." Les emocions epistèmiques que creen desafecció Les emocions epistèmiques negatives que desconnecten l'alumnat són la perplexitat, la frustració, la irritació, l'ansietat, el nerviosisme, la preocupació, la monotonia, l'avorriment, la insatisfacció i la confusió, assegura Bisquerra. És essencial l'empatia, reivindica Anna Carpena: "La capacitat del professorat de llegir emocionalment l'alumnat. Una de les emocions que més desactiva és el desamor. Les criatures i adolescents el que més valoren és ser escoltats, vistos, reconeguts i estimats, un acompanyament amorós, i que els docents estimin la professió." Les emocions epistèmiques que desmotiven l'aprenentatge són la perplexitat, la frustració, la irritació, l'ansietat, el nerviosisme, la preocupació, la monotonia, l'avorriment, la insatisfacció i la confusió (pexels-anastasia-shuraeva) El mestre és el líder del grup, reconeix Anna Comas, i el responsable del modelatge dels infants i ha de transmetre que s'ho creu, gaudeix i vol ser amb el seu alumnat per gestionar les emocions i aprendre junts. Cada vegada hi ha més professors sensibilitzats amb el valor de les emocions, però encara és una assignatura pendent a secundària, lamenta Bisquerra: "Hi ha estudiants que a secundària es desconnecten definitivament, el "dropo ut": abandonar el sistema eductiu abans d'hora, que predisposa a comportaments de risc, com la delinqüència, la violència o el consum de drogues. D'aquí la importància de les emocions epistèmiques positives per prevenir-ho." Tot i que també hi ha emocions desagradables com la frustració que motiven a l'acció de l'alumnat, canalitzades en el sentit de no donar-se per vençuts i perseverar, apunta el catedràtic. La formació i sensibilització del professorat "Ministre" ve de "minus", una categoria menor de mestre, que ve de "magister" que ve de "major", assevera Rafael Bisquerra: "En el context actual no pensaríem que un mestre és més que un ministre. Cal una revalorització dels professionals de l'educació perquè estan exercint una de les funcions més honorables, difícils i compromeses de la nostra societat. Educar al segle XXI implica tenir una sensibilització de les emocions que generem en els estudiants." Educar al segle XXI implica tenir una sensibilització de les emocions que generem en els estudiants i gestionar-les en favor de l'aprenentatge (pexels-yan-krukau) No hi pot haver educació de qualitat des del malestar docent, alerta el catedràtic: "El professorat ha de treballar el seu benestar; sabent que l'alumnat es fixa en el que fa més que en el que diu; creant experiències que el portin a meravellar-se per entusiasmar amb l'aprenentatge, i sense por a fer el ridícul a l'aula." I prendre's cada dia com un nou repte per fer una classe diferent i única per a l'alumnat, conclou Bisquerra, que el faci gaudir del coneixement.