Les enquestes i el folklore electoral

Un 55% dels catalans no té clar com es diu el president de la Generalitat. Un 80% no sap dir el nom del cap de l'oposició. Pere Aragonès i Salvador Illa, els dos polítics més votats a les últimes eleccions al Parlament, són uns desconeguts per a una bossa considerable de la població. Ho diu l'últim baròmetre del CEO. Com l'enganxada de cartells, com la bústia plena de propaganda i com la jornada de reflexió, les enquestes formen part del folklore electoral. Pel que fa a la intenció de vot, ja hem vist en les últimes eleccions que els sondejos desafinen bastant. Gairebé tant com les escopetes de balins de la fira, però sense opció a premi. I tot i així, la demoscòpia ens explica. O, si més no, ens dona pistes per entendre on som. I segons aquest últim CEO, ara som unes quantes pantalles més avançats en la desafecció política. Els partits continuen acaparant recursos públics i atenció mediàtica -titulars, entrevistes, tertúlies...-, però, tot i així, la informació es difumina quan arriba al carrer. La primera pregunta que ve al cap és: aleshores per a qui són aquests titulars, aquestes entrevistes i aquestes tertúlies? La resposta és prou incòmoda per repartir responsabilitats. En l'era dels missatges curts, de la impaciència i de les presses, i dels debats superficials, la política ha deixat de ser el canal per vehicular els avenços de la societat i els debats de país. La campanya que començarà formalment aquesta mitjanit no es basarà en projectes, no hi ha discussió d'idees. Es parla del Falcon, de Bildu, de sanchisme i -esclar- de Catalunya. Però no del model de sanitat pública que tenim (no us perdeu avui la carta del doctor Padrós a La Vanguardia), ni de l'estabilitat que necessita urgentment l'educació, ni del bloqueig de la generació dels 30 (i, segons com, fins i tot la dels 40), atrapats entre sous precaris i lloguers de luxe. La política parla per a la política. Fa temps que s'ha desentès deI carrer i d'aquí se'n desprenen l'abstenció i l'èxit de les opcions low-cost, com l'extrema dreta. Perquè la gent ja no sap què és dreta ni què és esquerra, de tant com s'ha desintegrat i adulterat la ideologia. I som on som: amb un buit de veritats, un buit de lideratges i un buit d'idees. Això sí, amb enquestes cada dia.