Les entitats socials reclamen que es reguli la figura de l'assistent personal per a discapacitats

Una trentena d'entitats socials han fet front comú per demanar a la Generalitat que garanteixi una vida independent a les persones amb discapacitat.

Exigeixen que es reguli el sistema d'assistència personal que preveu la llei de la dependència per al grau III i que es completi el desplegament de l'oferta de serveis socials.  

Les entitats denuncien que és pràcticament paper mullat.

El cas del Cristian

En Cristian Lago és activista social i psicòleg. Quan va començar a la universitat, i davant la necessitat bàsica d'arribar cada dia al campus, va començar a fer servir l'assistència personal.

Té diversitat funcional i això fa que, per a ell, l'accessibilitat sigui vital:

"Les cures personals que necessiti i les cures que jo pugui oferir a la meva gent. Per tant, necessito un assistent per poder anar a la feina, per fer aquest reportatge, per quedar amb les persones que estimo, en definitiva, per a tot."

Una professió molt desconeguda

La figura de l'assistent personal encara és molt desconeguda a la societat. La presidenta de l'Associació Inclusiva Garraf, Margarida Saiz, en fa aquest retrat:

"És un suport humà que fa el que tu, com a persona amb discapacitat, vols fer però no pots per raó de la teva discapacitat. La gran diferència amb altres serveis com l'atenció domiciliària és que la persona amb discapacitat selecciona qui li presta el suport i decideix què fa, com ho fa i quan ho fa."

I per tant, la persona discapacitada controla el servei. En Cristian parla de l'assistència personal com d'unes cames i uns braços. I la Margarida en posa aquest altre exemple: una família amb un fill amb discapacitat que vol anar al parc i necessita un cop de mà:

"Ell es vol tirar, com qualsevol altre nen, pel tobogan, però potser aquell pare o mare no pot deixar-lo a dalt i córrer a baix per aturar-lo quan baixa i que no reboti. Per tant, amb aquest assistent personal tens la possibilitat de decidir què vols fer."

O potser és el mateix pare o la mare qui té una discapacitat i vol banyar el seu fill:

"Jo tinc un assistent personal que és el que el fica a l'aigua però, a quina hora el banyo, si he de comprovar la temperatura o escurçar el bany perquè el nen està mig refredat... tot això ho decidiré jo i l'assistent farà el que jo faria si pogués."

La via de comunicació amb el món

Però l'assistent personal també és una eina de comunicació per als que ho necessitin, per exemple, per fer una gestió al banc:

"Perquè m'atabalo i quan m'expliquen les coses no les acabo d'entendre". Llavors és quan ve l'assistent personal i amb tranquil·litat l'ajudarà a entendre-ho perquè coneix els mecanismes de comprensió d'aquella persona.

Les entitats reclamen més finançament a les administracions i més ajudes per garantir el dret a l'assistent personal de les persones en situació de dependència.

Cristian Lago diu que la majoria de discapacitats s'han de resignar a tenir menys qualitat de vida perquè no poden pagar un assistent personal:

"Els que no tenen prou diners per poder gestionar-ho, que al final som tots, perquè al final no podem permetre'ns comptar amb aquesta figura, doncs al final ens veiem obligats a viure a determinats llocs on no viuríem si tinguéssim igualtat d'oportunitats."

A Catalunya, no arriben al centenar les persones que poden comptar amb la figura de l'assistent personal prevista a la llei de la dependència.