Les Germanetes dels Pobres marxen de Girona i es venen la residència d'avis

Després de 145 anys, les monges de les Germanetes dels Pobres marxen de Girona i es venen la residència d'avis. La decisió és definitiva, si bé encara que no hi ha una data fixada. Tot dependrà del tancament de l'operació de compravenda del gran edifici que tenen al número 49 del carrer Barcelona. Una de les condicions que posen al futur comprador és que hi mantingui activitat de geriàtric, assumeixi els treballadors i mantingui les condicions d'estada de les persones que s'hi quedin. Aquest diumenge, 22 d'octubre, es farà una arrossada, oberta a tothom, com a festa de comiat. L'edifici actual de les Germanetes dels Pobres de Girona es va inaugurar el 2004 (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín) El futur dels residents La decisió de la congregació de marxar de Girona ha fet que en les últimes setmanes ja hagin traslladat una dotzena de residents a altres centres del mateix col·lectiu on hi havia places vacants. A Catalunya, les Germanetes dels Pobres tenen dues residències a Barcelona, una a Vic i una a Reus. Avui a Girona hi queden 43 residents. El centre té una capacitat màxima per a 68 persones. La seva portaveu, sor María José, ha explicat a Catalunya Ràdio que n'hi haurà molts que es quedaran a l'equipament actual: "En principi es buscarà un comprador que agafi els avis amb les mateixes condicions que estan amb nosaltres, i que contracti també els treballadors que hi hagi en aquell moment. Que agafi tot el conjunt. Ens hem d'assegurar que tot quedi bé." La lleidatana sor María José és la portaveu a Girona, però ha estat, entre altres llocs, a Múrcia i a Bèlgica (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín) 100.000 euros mensuals en despeses fixes Mantenir una residència gran com aquesta és car. Ho calculen en més de 100.000 euros al mes, sempre que no hi hagi despeses extres. Només la factura del gas supera, a l'hivern, els 9.000 euros mensuals, segons explica la responsable del centre, la germana Marlène. Una de les despeses més elevades és la que es destina a pagar les nòmines dels treballadors. N'hi ha una quarantena. Les monges no cobren. A causa de la falta de vocacions, avui només hi ha a Girona cinc germanes. La més gran, de 85 anys, continua en actiu, ajudant els residents. Havien arribat a ser una trentena. Com que són tan poques ha calgut contractar més personal extern per fer la feina del dia a dia. "Arribem en aquest punt, senzillament, perquè no tenim vocacions. Aquesta és una realitat que ja ens ha fet tancar alguna casa més. Al mateix temps, no tenim l'ajuda necessària per pagar les despeses. Des de la congregació, la casa provincial ens ajuda cada mes per poder-ho pagar tot." El finançament de la residència La congregació rep un 85% de la pensió dels residents, si és que en tenen, i, en molts casos, són pensions mínimes. Expliquen que amb això només arriben a cobrir un terç de les despeses mensuals. Al centre no hi ha places concertades. Encara avui confien molt en les donacions particulars i d'empreses que els fan de benefactors. "Amb els ingressos de les pensions dels avis no hi arribem. Hi hem d'afegir diners. Nosaltres encara anem a demanar. Ja no ho fem casa per casa, com abans, però sí a les esglésies, per exemple. Encara que marxem de Girona demanem que continuïn col·laborant amb nosaltres. Un mes recollim 1.500 euros, un altre 2.000 o 3.000. És poc? És més del que teníem abans. Però és clar, si no arriben prou diners quan anem a demanar, hi ha una diferència molt gran amb les despeses, i arriba un punt que no podem estar més així. Per això s'ha decidit marxar." Imatge de l'antic recinte de les Germanetes dels Pobres de Girona, durant les obres del 2001 (Jordi S.Carrera. CRDI-Ajuntament de Girona ) El futur de l'edifici Les Germanetes dels Pobres de Girona tenen un gran edifici a la cantonada del carrer Barcelona amb el carrer La Salle de Girona, amb una àmplia zona enjardinada. És un equipament força nou, inaugurat el 2004, construït al mateix espai on hi havia l'anterior residència, que es va enderrocar. Aquest projecte va suposar una inversió d'uns 6 milions d'euros, finançats íntegrament per les donacions i per la mateixa congregació, que té 168 centres repartits arreu del món. La congregació es va instal·lar a Girona l'any 1878 en una petita casa del carrer dels Alemanys, a tocar de la catedral. Després es van traslladar al carrer Ballesteries, i finalment, el 1881, van anar cap a l'actual espai del carrer Barcelona, en aquell moment enmig d'un descampat, als afores. Un petit cartell a la porta de l'asil anuncia l'arrossada de diumenge (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín) Arrossada de comiat i compte de Bizum Per agrair la feina que han fet a Girona des del segle XIX i fer-los un comiat, un grup de voluntàries organitzen, aquest diumenge, una arrossada popular, oberta a tothom, al mateix recinte. Al capdavant hi ha la Núria Ferrer: "Ara ja és un comiat. Les germanetes han ajudat moltes famílies de Girona i això els ho devem. És també una mostra d'agraïment. Comptem que serem unes 200 o 250 persones. Però tant de bo fóssim mil i no hi hagués lloc. La idea és que Girona es bolqui en la causa. Per desgràcia serà l'última arrossada." La responsable a Girona, sor Marlène, l'organitzadora de l'arrossada, Núria Ferrer, i la monja portaveu del centre, sor María José (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín) D'arrossades en fan cada any, però confien que aquesta sigui la que tingui més ressò. A banda dels tiquets a 10 euros, han obert una taula zero, amb un compte de Bizum, perquè qui vulgui pugui fer una donació. És el número 02773.

Les Germanetes dels Pobres marxen de Girona i es venen la residència d'avis

Expliquen que la falta de vocacions i les despeses de manteniment del centre, superiors als 100.000 euros al mes, fan inviable la seva continuïtat