Les incògnites sobre l'impacte ambiental de la petroquímica de Tarragona

Les nits al voltant del Complex Petroquímic de Tarragona no són mai fosques. En arribar el capvespre, en comptes d'ennegrir-se, el cel esdevé d'un taronja grisós. La causa d'aquest fenomen és el conjunt d'enormes torxes que sempre cremen a la refineria del polígon. Periòdicament, a aquesta important contaminació lumínica, s'hi afegeixen algunes olors: de vegades, com d'ou podrit; de vegades, dolces i enfarfegoses. De nit i de dia, torxes i fumeres són una presència constant a la vida del Camp de Tarragona. Com a habitants del territori, els directors d'"És a l'aire" hem tingut interès a fer preguntes sobre el tema, però cada vegada que ens dirigíem a algun representant de l'administració competent, les respostes variaven poc: "Les emissions no són perilloses", o "Si passés alguna cosa greu, estem preparats per reaccionar, no patiu". Els treballadors de la refineria també acostumaven a transmetre un missatge semblant: "Preocupa't el dia que vegis les fumeres apagades... Fins llavors, tot és normal". Com la major part dels nostres conciutadans, no teníem ni els coneixements ni la tecnologia per comprovar si les emissions del complex petroquímic eren efectivament innòcues. No obstant, l'any 2015, es feia públic el resultat d'un estudi independent de la Universitat Politècnica de Catalunya (considerada una de les millors del món en l'àmbit científic i de les enginyeries) que demostrava la presència d'agents cancerígens en aquestes emissions. Poc després vam conèixer el cas d'Òscar Pallàs, un extreballador en lluita contra un limfoma que, segons es va dictaminar, havia estat causat pels gasos de la refineria. L'any 2018, vam assabentar-nos que arrencava un nou estudi de la UPC sobre qualitat de l'aire al voltant del complex petroquímic. Era una oportunitat perfecta per fer una pel·lícula sobre la qüestió. Ens empenyien raons prou poderoses: En primer lloc, perquè els mitjans de comunicació parlen molt sobre la contaminació provocada pel trànsit, i molt poc sobre la que provoca la indústria. Segons dades de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), la indústria és justament el principal focus causant de contaminació atmosfèrica. En segon lloc, perquè consideràvem fonamental conèixer els mètodes de l'equip científic del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, i comparar-los amb els que aplica aquesta administració que ens diu que "no patim". En tercer lloc, perquè si finalment els tribunals sentenciaven a favor de l'Òscar Pallàs, això significaria que les conseqüències per a la salut humana dels gasos no controlats i presents a l'aire de la refineria eren més serioses del que se'ns estava dient. I això, amb una sentència ferma que establia jurisprudència al respecte. I, per últim, perquè en aprofundir en la relació que la ciutadania del territori manté amb el complex petroquímic, tant des d'un punt de vista econòmic com simbòlic, podríem aprofundir també en el coneixement sobre nosaltres mateixos com a societat i com a espècie. Als nostres ulls, era urgent, doncs, posar al damunt de la taula el debat sobre les causes i el sistema de control de la contaminació atmosfèrica d'origen industrial, que és la que més incidència té al Camp de Tarragona i a tot Europa.

Les incògnites sobre l'impacte ambiental de la petroquímica de Tarragona

Els directors del documental "És a l'aire" expliquen les dades que els van empènyer a abordar l'impacte del Complex Petroquímic de Tarragona en la qualitat de l'aire de la zona i la salut de les persones