àudios

Durada: 29 seg

"Si tu haguessis vingut a buscar-me, jo hauria fugit amb tu. A plantar arròs al Delta...". Francesca Aliern. De "Les passions de la menestrala".

Durada: 36 min

"Una de les coses que m'ha cridat sempre l'atenció dels lligams de sang, tant a les nostres existències com en allò que hem pogut llegir als llibres, és que, a través dels lligams de sang, l'home pot arribar al millor i al pitjor d'ell mateix." "Família, clan i estat són una continuïtat". Rafael Argullol

Durada: 44 min

"Jo crec que la passió per la justícia en el sentit individual pot ser una passió que ens porti a la veritat, però també pot ser una passió que ens porti a l'obsessió i a l'arbitrarietat. Aleshores, el naixement de la llei jo crec que va vinculat a l'intent de superar aquesta arbitrarietat, i a la idea de fer compartir la justícia i fer coexistir els diversos individus amb la justícia." Rafael Argullol

Durada: 45 min

"Nosaltres naixem amb la meitat de la frase escrita i ens passem la resta de la vida intentant escriure l'altra meitat de la frase per comprendre el sentit de l'existència. Probablement, aquesta segona meitat de la frase no l'arribem a escriure mai en allò que en diem 'en vida'. Aleshores sentim que necessitem el que en podríem dir 'una segona oportunitat'." "El repte més elevat, el repte principal de la ciència, seria acabar amb la idea de mort". Rafael Argullol

Durada: 45 min

"Això que nosaltres anomenem "La veritat" és un invent de l'home per alabar-se i, al mateix temps, per enfonsar-se. És una arma de doble tall essencialment humana. I això ha fet que al llarg de la història es jugués molt amb la definició de la veritat." Rafael Argullol

Durada: 44 min

"La covardia és filla de la por. De la mateixa manera que tots els éssers humans som susceptibles de por, tots els éssers humans som susceptibles de covardia. La por ens indueix a una forma d'autodefensa que és la covardia." Rafael Argullol

Durada: 41 min

"Nosaltres som fills de la cultura de l'acció, d'una cultura prometeica. Per tant, volem vèncer el temps gairebé diríem amb les seves pròpies armes. En canvi, una cultura de la contemplació el que busca és situar-se al marge del temps". Rafael Argullol

Durada: 44 min

"Els contes infantils que s'inventen a finals del segle XVIII i al XIX estan basats en l'amenaça, en la por, en l'excitació de la por". "Jo crec que la por s'encomana molt, tant en el seu vessant de producte de l'amenaça com en el seu vessant de joc inventat per l'home per mesurar els seus límits". Rafael Argullol

Durada: 43 min

"Encara que sembli paradoxal, el futur, que és una expressió habitual nostra, és una invenció molt recent, amb molt de prestigi a la nostra cultura." "Els polítics, quan presenten els seus projectes, es veuen obligats a parlar del 'futur'; no pas del futur de demà o demà passat, sinó del futur en general." Rafael Argullol

Durada: 30 seg

Dimecres, l'espai de reflexió conduït per Fèlix Riera parlarà amb Rafael Argullol de les maneres de concebre el futur. "Encara que sembli paradoxal, el futur, que és una expressió habitual nostra, és una invenció molt recent, amb molt de prestigi a la nostra cultura." - Rafael Argullol

Durada: 39 min

"En la nostra paraula "curiositat" hi ha diverses significacions possibles: Hi ha una curiositat quotidiana que es practica molt a la televisió porqueria, que és la curiositat transformada en xafarderia; hi ha la curiositat pel coneixement que pot tenir el científic davant del microscopi; i hi ha almenys una tercera dimensió de curiositat, que és aquella lligada a l'experiment, ja sigui al gradual del científic o al d'experimentar amb els límits." Rafael Argullol

Durada: 40 min

"D'una banda, veiem que hi ha ascetes que fugen del menjar gairebé perquè volen fugir de la gola, del pecat de la gola i de la falta de la gola, i de la destrucció espiritual que significa el menjar. I, d'altra banda, assistim a grans banquets, a grans menjars col·lectius que, d'alguna manera, són la celebració de l'amistat, la celebració de la victòria... La humanitat utilitza el menjar i el beure per a les seves celebracions, per a les seves efemèrides." Rafael Argullol

Durada: 40 min

"Des del punt de vista de la llibertat individual, l'opció és clara: un pot beure, no beure... però si en volem parlar des del vessant de l'activitat enorme que ha donat l'alcohol al llarg de la història humana, això és completament indubtable." Rafael Argullol

Durada: 42 min

"L'intent de capturar o de conèixer el cos va molt lligat a la pròpia condició humana i al fet d'adquirir una consciència del temps i una consciència de la mort. En el moment que nosaltres tenim aquesta consciència del pas del temps, aleshores volem fixar un estat temporal, i això ho intentem fer a través del cos." Rafael Argullol

Durada: 31 seg

L'intent de capturar o de conèixer el cos va molt lligat a la pròpia condició humana i al fet d'adquirir una consciència del temps i una consciència de la mort. En el moment en què nosaltres tenim aquesta consciència del pas del temps, aleshores volem fixar un estat temporal, i això ho intentem fer a través del cos.

Durada: 40 min

"Jo crec que la mort ha tingut una intervenció molt directa i molt central en tot el desenvolupament de l'expressió humana. De fet, l'art s'ocupa de la mort però jo diria que en un doble vessant: La mort és un dels temes essencials de l'art. I l'art és un intent de lluitar contra la mort i, per tant, de plantejar el segon factor que va íntimament lligat amb la mort, que és la immortalitat." Rafael Argullol

Durada: 39 min

"Allò que històricament hem anomenat 'lleig', està vinculat a la idea de caos en confrontació amb el cosmos, a la idea de desordre en lloc d'ordre, a la idea de desequilibri en lloc d'equilibri... Per tant, la lletjor implica una subversió de les formes, una subversió de l'ordre que impera en una determinada societat o que impera en unes determinades relacions individuals." Rafael Argullol

Durada: 44 min

"El grau màxim de llibertat que té l'home el té als somnis. Als somnis, la seva llibertat és tan gran que ni tan sols controla els referents d'espai i de temps. Els somnis són llibertaris. Jo puc ser completament lliure però, al mateix temps, segons la regla d'or clàssica sobre el tema, he de respectar la llibertat dels altres. El tràfic d'esclaus continua actualment molt en la forma de productor/treballador que hi ha a la nostra societat. Perquè hi hagi esclavatge és necessari rebaixar la condició de l'altre a la condició d'un objecte." Rafael Argullol

Durada: 40 min

"La velocitat entre els antics era arribar a una frontera que trenqués la divisió entre els homes i els déus. Lawrence d'Aràbia arriba a Anglaterra i vol evadir la fama mateixa que té. I, per ocultar-se, s'enrola a l'aviació. Ja va, per tant, per la velocitat. I després, a terra, és un apassionat de les motos i mor en un accident de moto. Jo crec que, entre nosaltres, homes del XX, del XXI, la velocitat té aquesta fascinació per conquerir, per consagrar l'instant... i una immortalitat transitòria." Rafael Argullol

Durada: 39 min

Tots els textos que s'han aproximat a la naturalesa d'Eros sempre han dubtat entre l'amplíssima gamma de matisos i sentits que té Eros, que van, en efecte, des de tenir una capacitat divina, única, per donar-nos un sentit d'unitat còsmica, a ser una força caòtica basada en la foscor i en el desenfrenament i la possessió, en la pulsió de l'instint. Els dos grans motius eròtics de l'art d'Europa i de l'art d'Occident són el cos nu de Venus i el cos nu de Crist. I, en el fons, l'art occidental és el matrimoni de Crist i de Venus. Rafael Argullol

Durada: 30 seg

Aquest dimecres, el programa "Passions", de Rafel Argullol i Fèlix Riera, entra de ple en la força d'Eros i tots els seus matisos lligats a l'instint.

Durada: 38 min

El crim el podem entendre com un delicte que es considera una obra i, fins i tot, una obra perfecta. I també el podem entendre com un delicte de sang on, per tant, hi ha implicada la violència. Encara no he vist cap cas en què es pugui parlar d'un home que mata amb plena consciència que mata, amb plena acceptació d'aquesta conseqüència, tant de les causes com dels efectes del seu acte. Molts dels crims són fills directes de la por. Rafael Argullol

Durada: 42 min

"El viatge comença amb el mateix ésser humà. Totes les investigacions sobre l'evolució d'aquest animal que nosaltres anomenem 'ésser humà' van vinculades a la migració i al viatge. Qualsevol viatge, per modest que sigui, implica un cert risc. Sobretot implica sortir d'un mateix per veure's des d'un altre mirador. Jo crec que es podria estar viatjant contínuament a un sol lloc." Rafael Argullol

Durada: 41 min

"Cada vegada que l'ésser humà en el seu creixement desenvolupa un estat de tensió, de contradicció, de crisi, té una certa tendència a mirar-se al mirall del passat, de la infància, dels seus orígens, buscant una explicació per allò que està passant al present, i aleshores estableix ponts entre el present i el passat, que a vegades són ponts molt realistes, però a vegades són ponts molt idealitzats a través d'una mitificació." "Hi ha un element que sempre desperta un gran respecte en l'ésser humà, que són les ruïnes. Perquè les ruïnes -per exemple, de les piràmides o dels temples grecs- ens desperten, fins i tot en persones que no són particularment sensibles, un cert respecte únicament de veure-les; perquè la ruïna d'alguna manera et connecta i t'impacta de cop en aquesta direcció: allà hi ha hagut uns éssers humans d'una cultura important que ens han precedit i que d'alguna manera són interlocutors nostres a través del temps." Rafael Argullol

Durada: 43 min

El filòsof Rafael Argullol conversa amb Fèlix Riera sobre la passió de la ira: "En les dues arrels que nosaltres mentalment i espiritualment hem heretat, a Europa i a Occident, la ira dels déus hi és molt present. Hi és tan present que a vegades es barreja amb un concepte que els grecs tenien molt clar, a la tragèdia grega, per exemple, que era l'enveja mateixa que els déus arribaven a tenir pels homes." "Més que una ira positiva i una ira negativa, el que diferenciaria és entre dos temps, dos "tempos" de la ira. Hi ha una ira a curt termini, una ira de curta duració que està molt lligada, jo crec, a la sensació de l'ofensa, a la rebel·lió, a la protesta; i després, hi ha una ira de llarga durada que connecta amb una altra passió terrorífica: la passió de la venjança." Rafael Argullol

Durada: 46 min

El filòsof Rafael Argullol convesa amb Fèlix Riera sobre la passió per la identitat: "La identitat és una multiplicitat. La identitat unívoca no existeix. Jo sempre dic que no existeix ni tan sols als nostres pensaments més íntims, perquè quan tenim pensaments íntims ens sembla que fem monòlegs, però en realitat ja estem fent diàlegs. O estem fent polifonies perquè el que estem pensant contrasta amb el que ens agradaria que fos, amb el que hauria pogut ser, allò que desitjaríem que fos. És a dir, són diverses veus que actuen en nosaltres." "De la mateixa manera que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos, crec que també hem de ser tolerants amb nosaltres mateixos, amb les nostres pàtries secretes, amb les nostres identitats secretes. Hem de ser tolerants amb aquells territoris del nostre jo que moltes vegades han estat ocults o que nosaltres hem ocultat hipòcritament. Hem de ser tolerants amb ells perquè formen part de nosaltres." Rafael Argullol

Durada: 47 min

El filòsof Rafael Argullol parla de la passió pel mal en conversa amb Fèlix Riera: "Quan es produeix per exemple un assassinat d'aquests en cadena o un fet particularment greu, apareix la denominació de "monstre". No es qualifica d'home a qui ho ha fet, sinó de monstre. És possible que després de llegir els titulars, i quan llegim la lletra petita, veiem que aquest que ha estat qualificat de monstre és després un veí normal, una persona qualificada de normal, que els seus veïns tenien per normal. I és aquesta l'autèntica monstruositat de la normalitat. Però és cert que l'home ha intentat sempre traspassar el mal, i hem sigut grans creadors de monstres perquè els monstres fossin els que personifiquessin aquest mal." Rafael Argullol

Durada: 46 min

Rafael Argullol parla de la passió de l'amistat en conversa amb Fèlix Riera: "Nosaltres podem tenir records magnífics de nens de qui érem amics a la infància, o records de companys de col·legi o de la universitat. Però quan realment pensem en l'amistat en un sentit profund és quan pensem en l'amistat dels amics que tenim ara, dels amics que han anat perdurant al llarg del temps" "Crec que una característica molt important de l'amistat és la sensació d'igualtat. Encara que les persones siguin molt diferents, i els amics siguin molt diferents, i puguin tenir oficis diferents, caràcters diferents, personalitats diferents, el que és molt important és que se sentin còmodes amb una relació d'igualtat entre ells." Rafael Argullol

Durada: 45 min

Rafael Argullol conversa amb Fèlix Riera sobre la passió per l'exploració: "L'explorador de veritat sempre ha tingut una relació privilegiada amb l'alteritat, i de tolerància amb l'alteritat, i això ho podem veure amb els exploradors famosos del segle XIX. Eren els més propensos a adoptar els costums dels indígenes, a conèixer les arts i pràctiques religioses dels indígenes." "L'exploració comporta descobrir, en el sentit etimològic de la paraula, perquè descobrir és anar traient cobertes, anar cap al nu. Aleshores, aquí ens remetem a un terme grec meravellós per sintetitzar el que se sent davant de l'exploració, que és el terme 'enigma'." "L'exploració en tots els camps es pot tornar fosca quan es converteix en una obsessió." Rafael Argullol

Durada: 42 min

Rafael Argullol parla de la passió de l'art amb Fèlix Riera: "Jo em quedaria amb una distinció que potser els nostres oients poden comprendre de manera immediata, que és la de diferenciar entre art i obra d'art, que no sempre s'han d'identificar." "Jo crec que al món occidental, a l'Europa Occidental, i després en general a Occident, i ara, segurament, a tot el món, el que es va imposant és una visió d'identificació de l'art amb l'obra d'art, que sí que és el que ha aportat més directament a la consideració sociològica, mercantil, i fetitxista de l'art com a obra d'art. I fins i tot, jo crec que aquí podem donar una referència, també fàcilment identificable històricament, que és a Europa Occidental, i en concret a Itàlia, quan a la pintura es passa del que seria la pintura al fresc -que era una pintura que caracteritzava l'Edat Mitjana i el començament del Renaixement- al que es va començar a dir 'quadre'." Rafael Argullol