Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya migdia

Les poblacions de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers s'han reduït un 70%

El canvi climàtic, la desforestació i la contaminació estan al darrere de la disminució d'animals vertebrats, sobretot a les zones amb més biodiversitat del planeta, des del 1970

Redactora d'informatius

@marrierasola

13/10/2022 - 18.50 Actualitzat 13/10/2022 - 18.50

Les poblacions de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers s'han reduït un 70%
Les regions tropicals del Carib i Llatinoamèrica són les zones més afectades del planeta (WWF)

Les poblacions de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers s'ha reduït pràcticament un 70% en l'últim mig segle, segons l'informe Planeta Viu elaborat pel Fons Mundial per la Natura, l'ONG WWF, en col·laboració amb la Societat Zoològica de Londres

El director de conservació de WWF Espanya, Enrique Segovia, ha explicat a Catalunya Informació que la nova edició de l'estudi, que s'elabora cada dos anys des d'en fa 24, ha arribat a aquesta conclusió després d'analitzar l'estat de prop de 32.000 poblacions de més de 6.000 espècies de vertebrats de tot el planeta, entre 1970 i 2018:

"Hi ha una disminució mitjana d'un 69% en aquestes poblacions, que són les monitoritzades. Això no vol dir que hagin desaparegut el 69% de les espècies, ni que hagin desaparegut el 69% de tots els animals. Hi ha una tendència del 69% en la disminució de les poblacions que hem estudiat, que són moltes, però no són totes."

Segons els resultats, les regions tropicals del Carib i Llatinoamèrica són les zones més afectades del planeta, amb una disminució mitjana del 94% de les poblacions d'animals vertebrats, que són tots aquells que tenen espina dorsal o columna vertebral.

Entre les espècies més afectades trobem espècies d'aigua dolça amb una caiguda del 83%, els taurons amb una reducció del 71%, i el dofí rosat de l'Amazones, amb un 65%.

Les causes de la despoblació són humanes

Els motius de la caiguda de les poblacions de vertebrats són diverses, però totes es deuen a l'acció humana. Entre les causes hi ha el canvi climàtic, la desforestació, la contaminació, la degradació dels sistemes terrestres i marins, la sobreexplotació de plantes i animals, i les espècies invasores. 

El director general de WWF, Mario Lambertini, alerta dels riscos que comporta la pèrdua de la fauna salvatge:

"No és trist només perquè moltes espècies estan desapareixent del planeta, sinó perquè també estem començant a entendre que, de fet, el col·lapse de la fauna salvatge afecta els ecosistemes que produeixen molts serveis necessaris per a la nostra supervivència com a espècie humana."

L'informe proposa una sèrie de solucions, com ara restaurar els manglars i protegir els boscos, per revertir la situació

Per contrarestar aquesta degradació del medi i la destrucció, l'informe proposa, entre altres coses, restaurar els manglars com a espais clau per a les comunitats costaneres i protegir els boscos com a estabilitzadors del clima, sobretot als tròpics.

Per Segovia, la Conferència de Biodiversitat de l'ONU (COP15) que es farà del 7 al 19 de desembre a Mont-real, al Canadà, ha de marcar un canvi de rumb i nous compromisos en la lluita contra el canvi climàtic:

"Hem de tenir més natura el 2030 que el 2020. Més peixos, més boscos, més zones humides i més línies de costa en bon estat de conservació."

L'informe de WWF també alerta que la pèrdua de diversitat i la crisi climàtica suposen una crisi de doble cara que perjudica principalment les poblacions més empobrides i vulnerables. Algunes d'aquestes conseqüències són els desplaçaments forçats i les morts provocades per fenòmens meteorològics extrems.

Encara hi ha temps de revertir el problema

Els autors del treball reclamen polítiques de conservació i restauració que transformin les economies per valorar els recursos naturals i que es respectin els drets de les comunitats indígenes i locals. 

La població del linx ibèric és un exemple que mostra com la situació delicada de moltes espècies encara té camí de retorn. Actualment hi ha 1.4000 exemplars de linx ibèric a la Península, mentre que fa 20 anys n'hi havia menys d'un centenar.