Aquestes tres grans àrees són els principals reptes de l'any que ara comença, segons apunta el Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona en el seu informe sobre els temes clau per al 2022. Els autors del recull alerten que tocarà fer front a més sacsejades a escala mundial. La por i les polítiques de la por Per la investigadora del CIDOB Carme Colomina el moment és crític perquè hi ha una acumulació manifesta de pors: Moltes pors ja hi eren, més enllà de la por de la pandèmia. Es manté la por de l'obsolescència de determinats llocs de treball, de quedar despenjats de les grans transformacions globals, l'angoixa per la pèrdua de capacitat adquisitiva, amb l'escalada de preus que estem vivint, per l'escassedat de productes... i hi ha una economia i una política de la por que intenten treure partit d'aquesta situació. Recuperació dubtosa L'esperada recuperació econòmica es veurà condicionada per diferents factors de geoestratègia, segons Eduard Soler, que també és investigador del think tank català i redactor de l'informe: Si els Estats Units i la Xina estan a matar, si descarrilen les negociacions sobre el programa nuclear iranià o si hi ha tensions bèl·liques a les fronteres d'Europa, aquesta incertesa no farà cap bé a la recuperació econòmica, com tampoc li fa cap bé l'espiral de preus i encara menys les notícies sobre la situació sanitària. Lideratges en joc en un any d'eleccions A la Unió Europea, una de les grans incògnites és saber qui omplirà el buit de lideratge que ha deixat Angela Merkel. Segons Carme Colomina, Emmanuel Macron farà punts: La Unió Europea està vivint un moment de reconfiguració del mapa d'aliances. La sortida de Merkel deixa un gran espai que haurem de veure com s'omple i qui l'omple. Hem d'estar atents als inicis del nou govern alemany i què suposa per a la UE i també veurem un Emmanuel Macron hiperactiu. La incertesa pels lideratges marcarà els processos electorals que hi ha en perspectiva: Ja veníem d'uns lideratges erosionats per la gestió de la covid, i sobretot d'una governança global, multilateral, també erosionada, i ara hem de veure com evolucionen en un 2022 ple d'eleccions. Molts lideratges populistes passaran per les urnes a Eslovènia, Hongria... El 2022 serà un any amb eleccions presidencials a França, on Macron se la juga, però també n'hi haurà al Brasil, amb el cara a cara Lula-Bolsonaro, i les eleccions de mig mandat dels Estats Units, que seran una prova de foc pel demòcrata Joe Biden. Conflictes a la vista La lluita per l'hegemonia mundial entre els Estats Units i la Xina marcarà les dinàmiques de confrontació global, però també hi ha altres punts calents en el mapa que assenyala Eduard Soler: Tot el que orbita al voltant del que anomenem l'indopacífic, aquest espai de rivalitat global entre els Estats Units i la Xina. L'Afganistan, encara que només sigui a nivell de crisi humanitària. També hi ha una rivalitat molt forta entre el Marroc i Algèria, que són veïns nostres i per això ens afecta especialment. I tenim tensions a les fronteres de l'est d'Europa.   Un nom propi per al 2022 A l'hora de pronosticar qui pot ser el protagonista sorpresa del 2022, Soler mira cap al Brasil i Colomina apunta cap a Europa: Un retorn de Lula al Brasil, hi ha eleccions i Bolsonaro es pot haver d'enfrontar amb un Lula retornat i amb una mobilització més forta de l'oposició. Si hi ha un actor sorpresa de cara als pròxims mesos serà Éric Zemmour, a veure fins a quin punt podrà desestabilitzar les eleccions franceses i fins a quin punt representa una amenaça per a Marine Le Pen si divideix el vot de l'extrema dreta. Emergència posposada L'activisme climàtic, decebut pels pobres resultats de la COP26, anuncia protestes. Els sectors més combatius preveuen una mobilització massiva de cara a l'abril del 2022. Caldrà veure si aquest any també es voldran fer escoltar els perjudicats per la transició energètica. Abans de la pandèmia s'havien començat a manifestar contra els impostos mediambientals o contra la fi de la indústria del carbó a diversos països europeus.