Les seqüeles de la pandèmia: més ansietat, més depressions i més trastorns alimentaris

La pandèmia, el confinament i les estrictes mesures de control per fer front a la covid han deixat algunes ferides obertes entre la població. Ho evidencien dades com, per exemple, que el 14% de les dones de més de 15 anys van tenir una depressió amb afectació global al seu estat emocional l'any 2020. L'any anterior, aquesta dada era inferior al 10%. En termes globals, els casos de depressió o ansietat s'han incrementat un 25% i la pandèmia hi ha tingut molt a veure. Ho ha explicat el cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Clínic, Eduard Vieta: "La pandèmia ha estat un factor d'estrès. Els joves ho han patit més però també hi ha dos col·lectius que s'han vist afectats. Persones que ja tenien una patologia mental prèvia i persones que no havien detectat que tinguessin cap problema però que per les circumstàncies d'aquestes mesures l'han acabat desenvolupant." Els trastorns alimentaris han augmentat un 25% des de la pandèmia El malestar dels joves També s'han incrementat un 21% els casos de trastorns alimentaris entre els joves i el perfil dels afectats ha canviat respecte d'abans de la pandèmia. La majoria dels joves que arriben a les unitats de tractament dels hospitals tenen més de 20 anys, no els han tractat mai en centres mentals i no tenen factors de risc previs. I hi arriben més greus, amb pèrdues de pes de fins a 15 quilos. Fernando Fernández Aranda, coordinador de la unitat de trastorns alimentaris de l'Hospital de Bellvitge, la més important de tot l'Estat: "Han aparegut casos que generalment no els veuríem. Casos d'un inici més tardà, en lloc dels 14 o 16 anys, s'han desenvolupat als 20 o 22. Només a l'Hospital de Bellvitge vam atendre més de 400 casos." Les causes de l'increment de malalties mentals entre joves són diverses El confinament no és l'única causa La pandèmia ha contribuït a augmentar els casos de trastorns mentals però l'increment entre els joves ve de més lluny. Els experts asseguren que els pares tendeixen a sobreprotegir els fills, i alhora, els menors viuen en un món ultracompetitiu que els genera estrès. El doctor Vieta parla d'una combinació nefasta: "Les famílies en molts aspectes no volen afrontar riscos i protegeixen la vida dels fills. Alhora, el món en què vivim s'ha tornat molt competitiu. Fins i tot en els moments de lleure els joves no desconnecten. Per exemple, si un nen que juga a futbol es perd un entrenament ja no podrà anar al partit i això suposa una càrrega d'estrès." El Departament de Salut també treballa perquè aquest tipus de patologies deixin de ser un estigma i per donar resposta en el mínim temps possible als afectats. En aquest sentit unes 25.000 persones han participat en les accions de benestar emocional del programa de salut mental que es van crear ara fa un any. Les unitats del programa ja compten amb 352 professionals en equips d'atenció primària i comunitària.

Les seqüeles de la pandèmia: més ansietat, més depressions i més trastorns alimentaris

Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental els experts alerten que els joves són un dels col·lectius més afectats