Les víctimes d'assetjament i abusos a la mili trenquen el silenci

Cops de puny, cremades a les extremitats, ganivetades, trampes, tortures, violacions..., formaven part d'una mena d'instrucció paral·lela a nombroses casernes de tot Espanya. De forma arbitrària molts joves reclutes vivien un malson que no van explicar mai a les seves famílies per no fer-les patir. Homes que trenquen el silenci després de més de 30 anys d'opacitats i oblits que han aportat impunitat a l'exèrcit espanyol. Artur Sebastián, COE de Canàries, 1981: "Soc un supervivent. Érem nens de 20 anys, no professionals, i vam haver d'aguantar massa violència. Vaig rebre hòsties fortes, portava el pit blau. El tracte vexatori dels veterans va ser brutal." Artur Sebastian va fer la mili a les Companyies d'Operacions Especials (COE) de Canàries, l'any 1981 (3Cat) Un documental exclusiu, que radiografia les casernes de la por El mapeig de les casernes on es va patir més violència ens porta a Vielha, Mallorca, San Sebastià, Melilla, Madrid i Canàries. Vexacions, assetjaments i tortures ens fan el retrat d'un sistema de violència sistèmica perpetuat en el temps pel silenci. El documental destapa sobretot un sistema de violència cíclica entre iguals. Veterans contra novells, amb el vistiplau dels comandaments militars de l'època, als anys 80 i 90. Vicent Partal, caserna d'helicòpters a Bétera: "Posaven un soldat a dins de la taquilla, tancaven amb clau i llançaven la taquilla escales avall, i jo pensava, esta gent, quina mentalitat té? Estan completament bojos, no?" Vicent Partal relata un episodi impactant, viscut a la caserna de Bétera (3Cat) Les víctimes confessen que quan van arribar a veterans alguns també exercien violència. "Si no et comportaves com un veterà, els veterans anaven per tu", assegura Àlex Gorina, que va fer la mili a Melilla el 1976. Era difícil aturar la violència, perquè es vivia de forma natural. Una imatge d'Àlex Gorina durant el seu servei militar a Melilla (3Cat) Un dels escenaris d'aquesta violència entre soldats va ser la Companyia d'Esquiadors i Escaladors de Vielha. Exsoldats de la lleva del 1984 a l'anomenada Legió Blanca de Vielha expliquen al documental la seva experiència. Albert Arean, caserna d'esquiadors i escaladors de Vielha, 1984: "Sabia que anava a una caserna dura i a un cos d'elit, però mai vam saber el que realment ens trobaríem allà." Albert Arean parla de la seva dura experiència a la Companyia d'Esquiadors i Escaladors de Vielha (3Cat) Nacho Cases, escaladors i esquiadors a Vielha, 1984: "Els 'veteranos' ja se't menjaven amb els ulls plens de sang i et deien: conejo, vas a morir'. Home, jo pensava: on collons m'he ficat?'" Nacho Cases també relata la violència viscuda a la caserna de Vielha (3Cat) "Et faran un home" denuncia per primera vegada uns fets que encara no s'han reparat. Les víctimes conviuen algunes d'elles amb estrès posttraumàtic i amb teràpia psicològica. Un retrat coral amb elements comuns que defineixen els protagonistes i que permet imaginar-se l'escenari de la por: les humiliacions, les amenaces d'ETA, l'alcohol i les drogues, l'homofòbia i l'encobriment. Toni Iborra, caserna de transports a Prado del Rey, 1982: "Em van fer xofer dels capitans i coronels, tenia molta por que ETA em fes volar pels aires i vaig fer-me objector a dins la caserna. Els vaig descol·locar perquè encara no hi havia cap llei d'objecció." Toni Iborra es va plantar i es va fer objector mentre feia la mili (3Cat) Alguns testimonis asseguren que quan van acabar la mili van necessitar un temps per a la reflexió: "em van tornar violent. Em va costar adaptar-me a la vida civil", confessa Artur Sebastian, de les COE a Canàries. Antonio Muñoz Molina, escriptor i acadèmic de la RAE. San Sebastià 1980: "Em vaig quedar amb certes ferides psicològiques. Li dec a l'exèrcit espanyol i a l'Església catòlica espanyola els pitjors moments de la meva vida." La majoria de testimonis senten que van ser víctimes d'un sistema de violència encoberta pels militars i reclamen reparació, malgrat que tots els fets delictius estiguin prescrits. Els Serveis Informatius de 3Cat han posat a disposició de qui vulgui donar el seu testimoni una adreça de correu electrònic darrere de la qual hi ha periodistes experts en atenció a les víctimes: bustiadenuncia@3cat.cat L'acadèmic de la RAE Antonio Muñoz Molina reconeix que el seu pas pel servei militar li va deixar ferides psicològiques (3Cat) Fitxa tècnica: Un documental de: Mireia Prats i Riera, Joan Torrents Puigvert Producció: Diana Domínguez Vall-lamora Producció executiva: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila Direcció de fotografia: Marc M. Sarrado Muntatge: Xavier Abad Rodón Música original: Catalina Claro "Et faran un home" és una producció de 3Cat