L'església de Jujol que un petit poble del Tarragonès va fer realitat

Vistabella, una pedania de la Secuita, al Tarragonès, conserva una petita església modernista que situa al mapa aquest municipi que no arriba als 200 habitants. És coneguda com l'església del Sagrat Cor, que enguany commemora el seu centenari i culmina els actes de celebració amb la inauguració de l'última fase de restauració. És obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí. Darrere d'aquestes xifres i actes institucionals, s'hi amaga, però, la història de la construcció d'aquest temple, que va comptar amb l'ajuda dels veïns i veïnes del poble. El mecenes i impulsor El projecte és una iniciativa de Pere Mallafré, un veí de Vistabella que no tenia fills i volia deixar un llegat per al poble. A petició dels vilatans, va projectar aquesta església. La neta de Mallafré era l'àvia de Montse Salort, que ha escrit un llibre recollint la memòria que guarden encara alguns veïns sobre la història d'aquest temple: "Quan Mallafré es planteja fer alguna cosa per al poble, coincideix amb la petició dels veïns, que volien una església per no haver d'anar fins a la Secuita a missa, i en aquell moment s'acabava de fer l'escola. Aleshores, com que aquesta ja estava projectada, ell va decidir fer l'església." Montse Salort és familiar de l'impulsor i mecenes de l'església del Sagrat Cor de Vistabella (Clara Chavarria / Catalunya Ràdio) Per al projecte es va aconseguir implicar l'arquitecte Josep Maria Jujol, que va tenir carta blanca en el disseny de l'església. "Se li va donar tota la llibertat per fer l'església com volgués. D'aquesta manera, la gent del poble va demostrar que sabien apreciar l'art de Jujol." L'arquitecte va utilitzar materials senzills com la pedra, el maó, la fusta o el ferro forjat, però també va reciclar material que anava trobant, com ara una rella per llaurar, les fustes d'embalatge amb què es protegien les imatges, capses de galetes o pots de llet condensada. L'església, que ara és bé cultural d'interès nacional, es va construir entre el 1918 i el 1923. La col·laboració imprescindible del poble Una de les particularitats d'aquesta església és que la gent del poble va col·laborar en la seva construcció. Hi van ajudar sobretot recollint pedres que apareixien quan es llauraven els camps i es duien al punt on es construïa l'església. Joan Mañé és un veí de Vistabella que té 93 anys i el seu pare va col·laborar en l'obra fent diverses tasques: "La gent del poble anaven a treballar per plantar ceps, i les pedres que sortien dels camps les duien cap a l'església. Un cop aquí, l'encarregat principal feia descarregar les pedres segons la mida, i les classificava. Les grosses es col·locaven, per exemple, damunt les voltes de la façana, i les pedres petites i mitjanes s'utilitzaven per pujar paret." Joan Mañé va fer una col·lecta per reposar les campanes destrossades per la Guerra Civil (Clara Chavarria / Catalunya Ràdio) Salort afegeix que la gent hi col·laborava de moltes maneres i de forma desinteressada: "Alguns pagesos de vegades deien que el camp podia esperar i anaven a l'església per saber si es necessitava alguna cosa. Alguns van anar al Morell a buscar maons, on hi havia una bòbila, o anaven a buscar calç a Valls, i estaven contents de fer-ho." Els veïns també feien tota mena d'aportacions, com la que recorda Maria Assumpció Nolla, neta de Salvador Gils, un dels fusters que va treballar amb Jujol, juntament amb altres professionals. Nolla explica una anècdota curiosa sobre Jujol i uns nens del poble, a qui va trobar jugant a bitlles després de missa. "Un dia Jujol va trobar uns nens que jugaven i els va preguntar què feien. Ells van dir que jugaven a bitlles i aleshores els les va demanar per a l'església, i ells van accedir-hi. Les bitlles es van convertir en uns canelobres que es van col·locar a l'església." L'avi de Maria Assumpció Nolla era un dels fusters que treballaven amb Jujol(Clara Chavarria / Catalunya Ràdio) Una història centenària Un cop construïda, l'església ha viscut moltes vicissituds, com ara la Guerra Civil, en què va quedar molt malmesa i sense campanes. De nou, els veïns es van mobilitzar fent una col·lecta entre la gent del poble per reposar-les. Joan Mañé va ser un dels joves que van demanar diners als veïns, que hi col·laboraven amb cinc duros o una pesseta. Totes aquestes històries han quedat recollides al llibre de Salort, que també n'ha fet un conte il·lustrat amb l'il·lustrador Ramon Vilella. Ara, amb la inauguració d'aquesta última fase de restauració finançada per l'Ajuntament de la Secuita, la Generalitat i la Diputació, culmina un any de commemoracions del centenari de l'edifici.

L'església de Jujol que un petit poble del Tarragonès va fer realitat

L'església del Sagrat Cor, a Vistabella, es va poder construir gràcies a la col·laboració desinteressada de la gent del poble