Catalunya Migdia
Periodista de la secció d'Economia de Catalunya Ràdio
02/01/2024 - 17.14 Actualitzat 03/01/2024 - 10.11
Demetrio Nogueira va arribar a Barcelona el 1964 des de Zamora, com a quarta generació d'una família dedicada al servei de trens, i va anar a parar a una acadèmia militar ferroviària que hi havia en aquell moment a la capital catalana.
Ha treballat en l'àmbit ferroviari a Catalunya durant 42 anys i ha estat el número dos de Rodalies a Catalunya. Des de la seva àmplia experiència, lamenta que la xarxa amb prou feines hagi millorat en tot aquest temps:
"La planificació i gestió dels trens és la mateixa que fa 23 anys. La malla de trens de serveis a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders que tenim actualment és pràcticament la mateixa que hi havia l'any 2000 i amb la que jo vaig treballar. Si encara existeix la mateixa malla, és que alguna cosa no ha funcionat bé."
Nogueira, que va ser cap de Producció de Rodalies, creu que el traspàs de Rodalies a la Generalitat no millorarà el servei a curt o mitjà termini: "Sigui qui sigui que ho gestioni, el servei de trens no s'arreglarà perquè és molt complex", sentencia.
Nogueira creu que el que sí que pot millorar aviat amb el traspàs és la comunicació a l'usuari:
"Donar informació és com si consolessis qui està patint el retard. El pitjor que porta l'usuari és no tenir informació. Avui en dia hi ha mitjans, es pot parlar directament amb els trens i, des de les estacions, donar la informació al viatger que està esperant a l'andana."
Quan encara estava en actiu, aquest exresponsable de Renfe va encapçalar una lluita perquè els trens de dos pisos no anessin tots a Madrid i alguns vinguessin a Catalunya. De fet, durant molt de temps a aquests trens se'ls coneixia amb el nom de "demètries".
Tren de dos pisos, conegut com a "demètria", perquè Demetrio va lluitar perquè en portessin a Barcelona (Àlex Recolons/ACN)
La mateixa Renfe reconeix que aquestes unitats dobles van oferir una bona solució per a les línies llargues, amb temps de recorregut superior als 30 minuts, en les quals hi havia una forta demanda de viatgers, sobretot al final del trajecte. Actualment, continuen en circulació.