El protagonista polític de la setmana serà el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Ell té l'encàrrec del rei Felip VI, perquè va ser la força més votada a les eleccions del juliol, d'intentar ser investit president del govern espanyol. Si no hi ha un gir de guió, improbable, la majoria del Congrés tombarà aquesta pretensió i aleshores, previsiblement, qui ho intentarà serà el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.  Pedro Sánchez espera el seu torn però ja negocia amb els partits d'esquerres i independentistes (EFE/ Toni Albir) De fet, lluny dels focus, els socialistes i els seus socis de Sumar, la coalició liderada per Yolanda Díaz, ja parlen amb la resta de forces polítiques per aconseguir els suports necessaris. La data límit per reeditar un govern d'esquerres a l'estat espanyol és el 27 de novembre; si no s'aconsegueix, es repetirien les eleccions espanyoles el gener del 2024. Aquestes són algunes de les claus per seguir el que passarà a l'agenda política d'aquesta setmana. 1. Els ecos d'Aznar, Ayuso i Rajoy Feijóo pujarà a la tribuna d'oradors del Congrés hores després de la concentració a Madrid en contra d'una suposada amnistia als encausats pel procés. Un acte amb entre 40.000 i 60.000 assistents, segons les fonts, i que el PP s'ha encarregat de recordar que és el més massiu del partit des d'un míting de José María Aznar a Mestalla el 1996. Feijóo va rebre diumenge el suport públic dels expresidents espanyols José María Aznar i Mariano Rajoy  Les paraules de l'expresident espanyol, però també de Mariano Rajoy i de la presidenta de la Comunitat de Mardid, Isabel Díaz Ayuso, a qui alguns ja assenyalen com a relleu al capdavant del partit, van servir per escalfar motors al discurs de Feijóo a la cambra baixa. Consideren que "de cap manera" es pot permetre aquesta negociació amb l'independentisme perquè, a parer seu, suposaria un atac irreversible a la Constitució i a l'estat de dret. Per tant, com a mínim en aquest àmbit, Feijóo té l'aval de tots els sectors del partit, d'Esperanza Aguirre a Borja Sémper, malgrat que fa setmanes la direcció del PP va admetre que parlaria amb tots els partits, també amb Junts, i que només deixaria fora EH Bildu.  2. Quatre vots molt disputats Tot i que la investidura serà fallida, el cert és que el PP frega la majoria absoluta: només li falten 4 vots (té els seus, els de Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària). És molt probable que, durant el debat al Congrés, apareguin les apel·lacions als diputats socialistes perquè es rebel·lin i s'enfrontin al seu secretari general. El PP apel·la a diputats díscols del PSOE i subratlla les crítiques de González i Guerra a Sánchez (EFE/Fernando Alvarado) Unes crides que, des de l'esquerra, es comparen amb el tamayazo que va permetre al PP arribar a la presidència de la Comunitat de Madrid el 2003 per culpa de dos trànsfugues socialistes. "No apel·lem a quatre diputats, sinó a tota la cambra", ha dit el portaveu del partit, Borja Sémper. Els populars confien poc en aquesta opció, tot i que se senten avalats pels discursos crítics amb Sánchez de l'expresident Felipe González i el seu vicepresident Alfonso Guerra. Una altra possibilitat, admeten alguns polítics del PP, és que algun socialista s'oposi a la investidura del seu líder quan arribi el moment i forci aleshores unes noves eleccions. Els populars defensen que l'acte de diumenge és el més gran que han fet des d'un míting d'Aznar el 1996 (EFE/Borja Sánchez Trillo) 3. Els missatges de Catalunya El debat al Congrés coincidirà amb el debat de política general a Catalunya, que obre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimarts a les 10 del matí. Aquesta coincidència farà que s'intercalin missatges entre les dues cambres, entre Madrid i Barcelona. Un diàleg a distància important perquè ERC i Junts tenen la clau de la investidura del líder del PSOE, quan sigui el moment, o del blocatge polític. Aragonès ha estat clar a l'hora de referir-se als missatges que el PP ha emès des dels carrers: De nou la dreta espanyolista ha passejat per Madrid la seva por a la democràcia i el pànic a les llibertats. Feijóo, Ayuso, Aznar, els crits d'odi i les amenaces, a nosaltres no ens fan por. Sempre la democràcia. Sempre la llibertat. Més que mai, amnistia i referèndum. Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) September 24, 2023 Com a Madrid, però previsiblement amb un altre enfocament, al debat del Parlament hi apareixeran les idees d'amnistia i de referèndum, però també el finançament autonòmic o problemes del dia a dia, com la situació dels trens de Rodalies. Caldrà estar atents, també, al grau de sintonia que exhibeixen republicans i juntaires a l'hora de marcar posicions a Madrid. 4. L'esquerra espera torn  La resposta de Pedro Sánchez a Alberto Núñez Feijóo no serà la d'algú que aspira a liderar l'oposició, sinó la de qui espera torn per intentar repetir a La Moncloa. Per tant, les seves paraules seran analitzades amb deteniment per si dona pistes de què està negociant amb la resta de forces progressistes i sobiranistes. Serà, en certa manera, un assaig de debat d'investidura dins d'un altre debat d'investidura. Sumar lidera les converses amb l'expresident Carles Puigdemont (ACN/Nazaret Romero) En aquest escenari, Sumar és un dels actors protagonistes, en bona mesura perquè un dels seus dirigents destacats, Jaume Asens, és qui manté les vies de diàleg obertes amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Per això és rellevant que, en una entrevista a la Cadena Ser, Asens hagi avisat que posar ara el referèndum d'autodeterminació sobre la taula és un error. En el bloc de les esquerres i dels nacionalistes, les tensions entre Yolanda Díaz i Unides Podem, d'una banda, i la pugna electoral entre el PNB i Bildu, de l'altra, també són elements que no es poden perdre de vista. 5. Vox busca oxigen Després de mesos moguts, amb cops de porta sorollosos a la cúpula de Vox i d'uns resultats electorals per sota del que deien les enquestes, el partit de Santiago Abascal vol aprofitar la setmana de Feijóo per fer-se sentir. Per acusar els populars de ser tebis amb l'independentisme o amb qüestions com l'ús del català, l'aranès, l'euskera i el gallec al Congrés. No els va agradar gens, per exemple, que el portaveu del PP fes una petita intervenció en basc. Previsiblement, Abascal s'erigirà com la referència dels qui temen que Sánchez vagi massa enllà en tot el que fa referència a la unitat d'Espanya i aprofitarà per posar en dubte el lideratge d'un Feijóo que ja mira de cua d'ull l'embranzida d'Isabel Díaz Ayuso.