Líban: Retrat de l'empoderament
Refugiades sirianes i palestines conviuen al Líban, en una societat que les menysvalora.
Subtítols en: castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)
Refugiades sirianes i palestines conviuen al Líban, en una societat que les menysvalora.
Subtítols en: castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)
Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona ¿ ISGlobal.
Les ciutats més avançades han pres mesures, des de fa anys, per reduir la contaminació atmosfèrica, que provoca quinze o vint vegades més morts que els accidents de trànsit. Mesures que són efectives quan són contundents, com les que han aplicat centenars de ciutats europees i nord-americanes. Amb la participació de: J. Sunyer, d'ISGlobal; X. Querol, d'IDAEA-CSIC; M. Anxo Fernández Lores, alcalde de Pontevedra; i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, d'entre altres.
El trànsit provoca més morts per contaminació atmosfèrica que per accidents, quinze o vint vegades més. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 3.500 morts a l'any. Una contaminació atmosfèrica que, a més, força l'escalfament global. Ens aproximem al tema amb dos especialistes de prestigi internacional: Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d'ISGlobal; i Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua-CSIC.
En un sector amb grans beneficis econòmics com el turisme, les netejadores d'hotel pateixen precarietat laboral. Però han dit "prou": volen una professió digna. Per això fan pressió política, fan accions de protesta de tot tipus i s'ajuden mútuament a través de les xarxes socials.