Catalunya nit
Cap de la secció de Política de Catalunya Ràdio
@marc_vi19/01/2023 - 19.07 Actualitzat 19/01/2023 - 19.07
La unitat de l'independentisme ha mostrat, un cop més, la seva fragilitat. La sortida precipitada de la concentració de Montjuïc, entre retrets i xiulades, del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, recorda altres episodis similars viscuts durant la Diada o l'aniversari de l'1 d'Octubre.
El repte, aquest cop, era respondre a la "provocació" del govern espanyol i demostrar al carrer que l'independentisme encara és viu. Pel socialisme, amb els números a la mà, la xifra de participants a la convocatòria és la prova que el clam dels anys previs a l'1 d'Octubre ha desaparegut.
La voluntat de demostrar el contrari ha actuat, per unes hores, d'estímul cohesionador de l'independentisme. Però l'escridassada ha estat un cru recordatori que, sense un objectiu clar, les estratègies divergeixen quan marxen els focus.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut aprofitar el moment per situar el conflicte polític a ulls, almenys, d'un dels grans mandataris europeus. Així és com ha aprofitat per dir-li a Emmanuel Macron que Catalunya vol ser un estat més d'Europa.
I també per utilitzar l'altaveu de la premsa francesa, amb una entrevista a Le Figaro i un article a Le Monde, per reivindicar un referèndum. Són oportunitats que, si la cadira hagués quedat buida, l'independentisme hauria desaprofitat.
Una política, la de no cedir espais, que també ha seguit el seu partit. Els republicans no han volgut abandonar el carrer i així, tot i els antecedents de rebudes ingrates, han tornat a participar en una manifestació convocada per les entitats independentistes. Entre elles l'Assemblea, que va demanar fa pocs mesos als republicans que si no volien fer la independència, deixessin el govern.
Enmig de la falta de perspectiva i coincidint amb la mobilització de la cimera, l'anomenat "Acord social per l'amnistia i l'autodeterminació" ha anunciat que culminarà els seus treballs aquest 14 d'abril.
Es tracta d'una iniciativa que va impulsar el govern, just després d'investir Pere Aragonès, per refer el consens polític, social i econòmic al voltant de la necessitat de votar per desencallar el conflicte de l'encaix entre Catalunya i Espanya.
Més de 300 ajuntaments ja s'hi han sumat i també ho han fet entitats com la CECOT, Unió de Pagesos, la Cambra de Comerç, el Sindicat de Llogateres o la Federació d'Ateneus. I encara s'esperen més adhesions per donar resposta a l'entre el 67% i el 82% de catalans que, diuen els impulsors de l'acord, volen votar independència sí o no.
El repte és ara encaixar aquest "Acord social per l'amnistia i l'autodeterminació" amb l'acord de claredat que impulsa el president Aragonès. Es tracta de consensuar -entre els diferents actors que hi apostin- els termes d'un referèndum d'independència.
Una feina complexa, mentre l'independentisme continuï transitant per vies diferents.