Polítics corruptes, banquers i terroristes: els indults més polèmics a Espanya

Els nou líders independentistes han sortit de la presó aquest dimecres al migdia després de la concessió dels indults per part del govern espanyol. 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dilluns a Barcelona que prenia la decisió "a favor de la convivència dels espanyols" i que "la revenja no tenia lloc a la Constitució".

Una decisió que va despertar l'oposició radical del Partit Popular, per a qui "donar un cop contra la legalitat no és un valor constitucional", i que també va rebre l'informe desfavorable del Tribunal Suprem.

L'alt tribunal que va jutjar i condemnar els nou homes i tres dones pel procés va emetre els seus arguments per negar-se a l'indult: assegurava que no hi havia cap indici ni cap prova que demostrés que els condemnats s'haguessin penedit.

Un quart de segle d'indults

Els indults dels presos independentistes han obert un encès debat polític, però es tracta d'una mesura de gràcia freqüent. Entre el 1996 i el 2020 se'n van concedir 10.000. La majoria de les peticions es descarten; entre el 2018 i el 2019, només se'n va atorgar l'1%, segons dades oficials.

L'indult suposa el perdó de la pena, però el condemnat continua sent considerat culpable, al contrari que l'amnistia, l'opció preferida pel sector independentista, en què es perdona el delicte.

L'indult pot ser total, quan es perdona tota la condemna, o parcial, quan només es perdona part de la pena o es commuta per una de més lleu.
 

La persona condemnada o qualsevol altra persona en el seu nom, el tribunal sentenciador, el Suprem o la fiscalia poden presentar una sol·licitud d'indult, que, prèvia presentació dels informes pertinents, arriba al Consell de Ministres. Formalment, la concessió de la mesura de gràcia correspon al rei, però a la pràctica és el govern de torn qui l'atorga.

Polítics, policies, banquers, empresaris i particulars han obtingut indults, totals o parcials, des de la recuperació de la democràcia espanyola. I tant per delictes de caràcter polític, com econòmics o contra la integritat personal o la propietat privada i el patrimoni. La immensa majoria s'han concedit a homes i molts han estat força polèmics.

Hilo con cosas que sabemos seguro sobre los indultos después de unos años (muchos ya 😅) investigando este tema. Se vienen #daticos...

1. Entre 1996-2020 (la mayoría de nuestros datos tratan ese rango) se han concedido 10.652 indultos. Todos, aquí: https://t.co/S5cCpwKj36 pic.twitter.com/vMkD69biWE

— Eva Belmonte (@evabelmonte) May 26, 2021

Els successius governs del PP i del PSOE han concedit 227 indults per delictes relacionats amb la corrupció entre el 1996 i el 2020, segons Civio, una organització sense ànim de lucre que lluita contra l'opacitat a l'administració pública.

Els governs presidits pel PP són els que més: 123 de José María Aznar, entre el 1996 i el 2004, i 16 de Mariano Rajoy, entre el 2011 i el 2018. L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero en va concedir 62, entre el 2004 i el 2011.


Polítics, empresaris i banquers perdonats

Ja durant la dictadura, l'any 1971, Francisco Franco va indultar Jesús Gil y Gil, que havia estat condemnat a més de cinc anys de presó per l'homicidi involuntari de 58 persones quan es va ensorrar un restaurant de la seva propietat. L'any 1994, ja a la democràcia i com a alcalde de Marbella, va obtenir un segon indult del govern socialista per un delicte d'estafa.

L'any 1988, el govern socialista va indultar el militar colpista Alfonso Armada, condemnat a 26 anys pel 23F. Deu anys més tard, el 1998, el govern del PP va concedir indults parcials a l'exministre socialista d'Interior José Barrionuevo, a l'exsecretari d'estat per a la Seguretat Rafael Vera i a altres condemnats per la trama dels GAL.

En contra de l'opinió del Tribunal Suprem, però amb l'informe favorable de la Fiscalia, el govern socialista va concedir un indult parcial a Alfredo Sáenz, llavors conseller delegat del Banc Santander. Condemnat per acusació falsa quan era president de Banesto el 1993, l'indult li va permetre continuar en el seu càrrec al Santander. L'any 2013, però, el Tribunal Suprem va anul·lar l'indult per considerar que el govern no podia invalidar la normativa bancària que impedeix exercir a algú amb antecedents penals relacionats amb el sector.

Els casos Sogecable i Filesa també van ser objecte de la facultat governativa, l'any 2000. L'ara exjutge Javier Gómez de Liaño, condemnat a 15 anys d'inhabilitació per Sogecable, i el diputat socialista Carlos Navarro i dos responsables de Filesa, Luis Oliveró i Alberto Flores, van ser indultats, segons el ministre de Justícia que els va concedir la gràcia, Ángel Acebes, perquè s'acabava el mil·lenni i era any jubilar.


Policies i militars que mantenen el càrrec

L'any 2012, van ser indultats parcialment quatre mossos d'esquadra condemnats a més de quatre anys per tortures a un detingut, a qui van ficar una pistola a la boca per obligar-lo a confessar. El govern de Mariano Rajoy els va rebaixar la pena a dos anys, pensant que no entrarien a la presó, però l'Audiència de Barcelona va decretar-ne l'ingrés. Pocs mesos després, l'executiu espanyol els va commutar la pena de presó per una multa de 7.200 euros.

També va aixecar molta polseguera l'indult del govern del PP als dos oficials condemnats per falsejar la identitat de 30 dels 62 militars morts a l'accident del Yak-42, l'any 2003 a Turquia. La mesura de gràcia va impedir que fossin expulsats de l'Exèrcit.

A un agent de la Guàrdia Civil li va sortir molt bé de preu gravar l'agressió sexual d'un amic seu a una dona en un tren que anava a Oviedo, al juny del 2011. El van condemnar a sis mesos d'inhabilitació, però el govern espanyol li va commutar la pena per una multa de 500 euros i l'agent no va perdre la plaça de funcionari.


L'alarma social d'alguns indults

Molts indults arriben als tribunals, però pocs s'anul·len. L'any 2013, el Tribunal Suprem va deixar sense efecte el perdó concedit pel govern de Rajoy a l'home que va matar el conductor d'un cotxe contra el qual va xocar quan conduïa en sentit contrari per l'AP-7. El Suprem va considerar que l'indult era arbitrari i no tenia lògica jurídica.

L'indult a aquest conductor va provocar una gran alarma social, sobretot quan es va saber que el seu advocat era germà d'Ignacio Astarloa, un exalt càrrec del PP a Interior, i que a més treballava al mateix despatx d'advocats que un fill d'Alberto Ruiz Gallardón.