L'infrahabitatge es cronifica a Catalunya. Les dificultats per accedir a un habitatge social juntament amb la precarietat laboral i la llei d'estrangeria obliga milers de persones a viure en barraques, naus abandonades o refugis. Una situació que podria empitjorar en els pròxims mesos, quan decaigui la moratòria antidesnonaments, que el govern espanyol ha anat allargant des de l'esclat de la pandèmia.  Tot i que no hi ha dades concretes, la Generalitat calcula que 11.000 persones viuen de forma precària: la meitat, directament, no tenen sostre i viuen a la intempèrie, i l'altra meitat s'estan en albergs, allotjaments temporals o refugis. A la ciutat de Barcelona, gairebé 900 persones viuen en naus, locals ocupats o assentaments en solars, entre les quals 200 són menors.  Viure a un solar: "Som invisibles" La Patricia i la Vanesa comparteixen solar a Barcelona. La Patricia viu en un camió de 4 metres amb la seva parella mentre que la Vanesa ho fa en una caravana de 8 metres on viu amb el seu marit i els seus cinc fills. A totes dues les han fet fora dels solars on viuen més d'una vegada, i això les ha forçat a buscar-se la vida i tornar a començar. Elles, juntament amb una quinzena de famílies, van enviar a l'alcaldessa Ada Colau una carta en què explicaven la situació de vulnerabilitat en què viuen i demanaven ajuda quan les volien desnonar d'un solar. Al final, el desnonament es va produir igual. Només demanen una cosa: un habitatge digne.  "És molt dura aquesta vida, volem viure dignament però no ens veuen. Ha de passar un accident per deixar de ser invisibles. Fa molts anys que estem esperant un habitatge social però no arriba. Ens diuen sempre que no n'hi ha. Fa 20 anys que vivim en una caravana. És com si visquéssim al carrer."  Aquesta caravana és la casa de la Vanesa des de fa 8 anys (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) Viure a una nau abandonada: "Vivim així perquè no tenim alternativa" L'Stephan és del Brasil i fa 4 anys que va arribar a Catalunya. Des de llavors es va instal·lar a una nau abandonada a Badalona i de moment, té la intenció de seguir allà perquè no té cap ingrés i no pot pagar-se un pis. La nau no té aigua i, per això, cada dia va al Gimnàs Social Sant Pau per dutxar-se. Remarca que no ha escollit viure així però no té alternativa: "O menjo o pago", lamenta. "Si tingués feina viuria a un lloc millor però com que no tinc ingressos, he de viure a algun lloc per no ser al carrer. No he demanat ajuda a l'Ajuntament perquè si ja és difícil per als espanyols, imagina't per mi, que soc del Brasil. No és tan fàcil com sembla." El Nuno té 38 anys i des d'en fa 3, viu a una nau abandonada amb la seva dona i els seus fills, a Barcelona. "Quan ens fan fora, ens ofereixen una pensió per una setmana o dues i després tornem al carrer i ens hem de buscar la vida de nou. Els meus fills sempre han viscut en aquestes condicions. Quan demano ajuda a serveis socials em diuen que no hi ha pisos per a tothom." Unes 11.000 persones viuen en situació d'infrahabitatge a Catalunya, segons el govern (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) Viure a un pis ocupa: "Ningú em vol llogar un pis" El Mohammed té només 27 anys i fa 10 anys va marxar del Marroc per tenir una vida més digna. Des de llavors ha voltat per mig Europa fins que s'ha instal·lat a Catalunya. Ara treballa com a repartidor per Globo i Uber. Entre les dues feines cobra al voltant dels 1.500 euros al mes, tot i que es veu obligat a ocupar un pis del banc sense aigua amb alguns amics perquè li és impossible trobar un pis per llogar. El motiu? La feina que té i el racisme que, segons denuncia, pateix per ser marroquí. Quan va a buscar pis, la resposta que es troba sempre és la mateixa: "No n'hi ha per a tu".  "He estalviat diners per poder llogar un pis però la gent no confia en mi per ser del Marroc. Sempre que veig una oferta per llogar un pis i vaig a veure'l la resposta és que ja no està disponible. Només demano treballar i viure tranquil, com qualsevol persona."  L'infrahabitatge, un problema estructural La manca d'alternatives per accedir a un habitatge digne aboca cada vegada més persones a viure en infrahabitatges, i cronifica la precarietat de les que ja fa anys que hi malviuen. Des de les associacions pel dret a l'habitatge es té la percepció que el fenomen va a l'alça, tot i que falten dades per calcular la magnitud del problema. L'investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i metropolitans de Barcelona Albert Sales apunta a "El matí de Catalunya Ràdio" que els serveis socials han atès més persones arran de la pandèmia i es mostra pessimista.  "Hi ha tres factors que conduiran cada vegada més persones a viure en una situació d'infrahabitatge: el fet migratori i la llei d'estrangeria, que no canviarà; la precarietat laboral, i la manca d'ingressos en una part cada vegada més gran de la població." Segons Sales, hi ha gairebé un terç de la població en una situació econòmica "molt delicada", que ha de sostenir uns preus "cada cop més elevats". "Són matemàtiques bàsiques: un terç de la població no podrà accedir a un habitatge, i si a això li afegim que hi ha unes polítiques de protecció social encara massa febles, tenim un panorama encara complicat." La pandèmia ha agreujat la problemàtica de l'infrahabitatge (Catalunya Ràdio / Jordi Ramoneda) A Catalunya el parc d'habitatge públic per a ús social no arriba al 2% davant del 15% que hi ha a Europa. Per això, les entitats que ajuden les persones que viuen en condicions d'infrahabitatge demanen més facilitats per accedir a un pis. Sílvia Torralba, voluntària de l'associació Amics del Quart Món, reivindica a "El Matí de Catalunya Ràdio", que la solució passa, sí o sí, per millorar la política d'accés a l'habitatge. "Si tens un habitatge segur, estable, quan saps que no et faran fora... Això et permet accedir a moltíssims drets que arriben després." A més, Torralba creu que cada vegada més veurem persones que viuen en condicions d'infrahabitatge.  "Quan l'accés a l'habitatge no és possible i no s'estan posant mesures per facilitar aquest dret, cada vegada hi haurà més problemes. Segurament arran de la pandèmia s'haurà precaritzat la feina, els sous seran més baixos... Tot això va de la mà del problema que després no puguis accedir a un habitatge. Aleshores cada vegada trobarem més persones que estan en una situació de vulnerabilitat habitacional." El govern preveu aprovar aviat el marc d'acció per l'abordatge del sensellarisme a Catalunya. Tot i que aquesta llei no inclourà com a tal les persones que viuen en infrahabitatges, les entitats socials sí que creuen que el fet que la nova llei reconegui "un habitatge digne" pot ajudar a reforçar els serveis socials adreçats a la població que no té habitatge.