Els nous avenços tecnològics pel que fa a la intel·ligència artificial, a la robòtica, als tecnohumans, suposen un progrés o una amenaça? De quina manera ha canviat i canviarà més encara un horitzó laboral marcat per la incidència directa de la recerca en l'àmbit de la intel·ligència? Al "Líquids" en parlem amb el filòsof Jordi Pigem, autor del llibre "Intel·ligència vital".
L'únic sistema validat com a efectiu a la societat moderna i responsable de l'actual deteriorament moral, econòmic i de valors, l'envien al col·lapse. Aquesta és la visió de l'economista i urbanista Lluís Boada. L'expressa al llibre "La senectud del capitalismo" i ens l'exposa al "Líquids".
Menjar no equival sempre a alimentar-se. També és un negoci. Qui el controla? Per què s'escurça la diversitat agrícola, quants quilòmetres fan els aliments, i per què hi ha gana i malbaratament? Per què ens movem entre els corrents del "fast-food", i l'"organic-food"? En parlem amb Abel Mariné, Esther Vivas, Teresa Carles i Ramon Barri.
Com han explicat el nostre país els diferents mitjans de comunicació? Des de les primeres gasetes en català del segle XVI fins a l'era digital, l'aparició de la comunicació de masses, les dictadures, la guerra. Com ens hem explicat el món, i al món? La història del periodisme amb Francesc Canosa, Joan Safont i Quim Torra.
El vi i el cava viuen anys de plenitud? Com evolucionen el camp i els cellers catalans? I el mercat català? De quina manera l'ha afectat la crisi, i com ha superat aquella febrada que va convertir fer un vi o tenir un celler en un exercici d'esnobisme per a molta gent amb diners i renom, com un element més de projecció social. Com evoluciona el paladar i el gust dels consumidors catalans? I la consideració al mercat del vi català? En parlem amb Gemma Torelló, de caves Torelló; Sara Pérez, enòloga, i Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, enòlegs i coordinadors de La Guia de Vins de Catalunya.
El feminisme busca acabar amb un sistema que perpetua les desigualtats entre home i dona. Desigualtats de tot tipus: salarials, de poder, de visibilitat, de feina, de rol. De quina manera es pot acabar amb la violència masclista, fruit de mentalitats que s'acaben regenerant i transformant en neomasclismes? Cada època té el seu masclisme? Per què malgrat la denúncia i la tasca de conscienciació es perpetua la diferència? En parlem amb Bel Olid, escriptora i traductora; Tània Verge, professora de Ciència Política, i Maria Lluïsa Fabra, psicòloga.
Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, afirma que tenim un segon cervell i que aquest segon cervell no és cap altre que... l'intestí. És on es fabriquen la majoria de neurotransmissors, i un problema intestinal pot derivar en depressions, migranyes, contractures, fatiga crònica... O sigui que, una vegada més, es demostra que l'alimentació és molt més important del que ens pensem per a la nostra salut.
La democràcia, per a què? Josep Pallach, que fa quaranta anys que va morir, va deixar un llegat de clarividència en l'àmbit polític i en el pedagògic. La visió del socialista Josep Pallach extrapolada a l'actualitat ens ajuda a plantejar-nos què convé més a la societat catalana? En parlem amb Montserrat Palma, psicòloga; Josep Maria Soler, president de la Fundació Pallach, i Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel.
Menjar no equival sempre a alimentar-se. També és un negoci. Qui el controla? Per què s'escurça la diversitat agrícola, quants quilòmetres fan els aliments, i per què hi ha gana i malbaratament? Per què ens movem entre els corrents del "fast food", i l'"organic food"? Tertúlia amb Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB; Esther Vivas, periodista; Teresa Carles i Ramon Barri, responsables de Teresa Carles Healthy Food.
El pensament del dramaturg i traductor Lluís Solà, que no cessa, que es mou de manera circular, mentre passeja, mentre camina, mentre reflexiona sobre la condició humana des del seu Vic natal. Entre la paraula i el pensament, entre la llibertat i el sentit.
Què és la fotònica? Com avança la recerca en aquest àmbit a Catalunya, fins al punt que la Comissió Europea la posa com a exemple a seguir? Quina és la feina de l'Institut Català de Fotònica? En parlem amb Lluís Torner, director de l'ICFO. Premi Nacional de Recerca.
Què és la religió? Quin pes té en les nostres vides? En la societat actual? Tenim Déu a exili, o per contra la necessitat d'espiritualitat ha crescut en aquesta època en què no hi ha res sòlid? Religió i segle XXI amb Míriam Díez, directora de l'Observatori de Comunicació, Religió i Cultura; Clara Fons, sociòloga de la UAB, i Francesc Torradeflot, director de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i formador per la diversitat religiosa, espiritualitat i resolució de conflictes.
La possibilitat de processar automàticament enormes quantitats de dades és una de les grans revolucions del temps que vivim. Si fa uns segles hi havia un problema de manca d'informació, avui dia el problema bàsic és la gestió de la informació. Tertúlia amb Xavier Duran, periodista i químic, autor del llibre "L'individu transparent", i Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
El tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya, presentat el mes de gener d'aquest any, ofereix propostes per mitigar el problema global del canvi climàtic des de l'àmbit català, i indica que el principal efecte negatiu al nostre país serà probablement l'escassetat d'aigua. En parlem amb Arnau Queralt, director del CADS; Javier Martín Vide, climatòleg, i Míriam Viaplana, presidenta de MónSostenible.
Lluís Maria Xirinacs, icona de la desobediència, de la tossuderia, de la defensa de les seves idees per damunt de tot, ara fa deu anys que va plegar de viure. Xirinacs, tres vegades candidat al Nobel de la Pau, el Gandhi català, des de la seva radicalitat no violenta, és el paradigma de la desobediència civil. Així ho expliquen Lluís Busquets i Grabulosa, autor de la biografia "Xirinacs, el profetisme radical i noviolent", i l'editor Ramon Balasch.
Georges Perec era un dels escriptors francesos membre del Taller d'Escriptura Potencial i que el 1969 va causar sensació amb una obra ingent i colossal: va escriure una novel·la sense fer servir mai... la lletra "e". Ara la tenim en català, 70.000 paraules sense cap "a", és "L'eclipsi", en parlem amb el seu traductor, Adrià Pujol; Màrius Serra, escriptor, i Josep Maria Muñoz, director de "L'Avenç".
Com ens repartim, com compartim el pa i la sal? En aquest món d'onades migratòries, de refugiats. Aquest món que exclou. Que ha fet de la calúmnia fórmula discursiva. Depredació de recursos, de sentiments, de persones. Com s'hi pot plantar cara? Escolteu el pensament de l'assagista, pensador i poeta Ramon Andrés a "Pensar y no caer".
Com s'està refent el periodisme de l'última crisi? Com es refà de la pèrdua de credibilitat per no haver fet de contrapoder, de l'impacte de les noves tecnologies que li han pres el monopoli de la informació, i com han reconduït el model empresarial? De quina manera ha acabat afectant en la informació la idea de les muliplataformes. Com es recupera la credibilitat? Tertúlia amb els periodistes Núria Ribó, Josep Carles Rius i Josep Maria Martí.
Quin ha estat el pes i el llegat del PSUC, cap on s'ha repartit el seu missatge i els seus dirigents? De quina manera s'ha anat reinventant per adaptar-se a les necessitats de la societat de cada moment? Tertúlia sobre els 80 anys del PSUC amb els historiadors Josep Puigsech, Carme Molinero i Pere Ysàs, i el periodista Antoni Batista.
Més de dos mil imputats arreu de l'Estat per corrupció, centenars dels quals són polítics i càrrecs de confiança política. Els abusos de centenars de milions d'euros ens ressonen a les orelles. Des de la zona més pròxima a la cúpula de l'Estat, fins a un regidor, passant per totes les diferents instàncies de poder. Gairebé com un tic enquistat a l'exercici del poder. En parlem amb Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal; Jaume Muñoz Jofre, historiador, i Víctor Lapuente, professor de Ciència Política.
L'oli, clar i daurat, és llum concentrada, bàlsam per a les ferides, aliment per al cos i fins salvació d'ànimes a l'hora de la mort. Així el descriu Arur Bladé i Desumbila. En parlem amb Josep Pere Colat, president de la DOP Terra Alta; Rafael Codony, catedràtic del Departament de Nutrició i Bromatologia, i Toni Massanés, director de la Fundació Alicia.
Vivim emocionalment els paisatges, perquè aquests no són només materialitats tangibles, sinó també construccions socials i culturals impregnades d'un dens contingut intangible, sovint només accessibles a través de l'univers de les emocions. El geògraf Joan Nogué i el valor del paisatge.
Repensar el propòsit de l'educació i l'organització de l'aprenentatge, una urgència que ressona arreu. I és que, en això de l'educació, o a tots ens va millor, o a tots ens va pitjor. Tertúlia amb Eduard Vallory, responsable d'Escola Nova 21; Francina Martí, presidenta de l'Associació Mestres Rosa Sensat, i Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.
Llegint infidelment, anant de l'ortodòxia a l'heterodòxia, del significat al sentit, Joan-Carles Mèlich construeix el seu pensament. I quan algú pensa, per què ho fa? Per interpretar el món, o per aconseguir que aquesta mirada sigui la que aconsegueixi més seguidors? La prosa de la vida amb Joan-Carles Mèlich.
Després del 18 de juliol del 1936, "En Patufet" va quedar en una situació estranya: era catòlica i conservadora però els seus autors eren herois per a les classes populars. Com s'ho van fer per tirar endavant? I com es va anar escolant la guerra en les historietes que publicaven? En parlem amb Plàcid García-Planas, Josep Lluís Martín Berbois i Jaume Capdevila-KAP.