Brillant, sarcàstic, commovedor, el kenyà Binyavanga Wainaina (1971-2019) orienta els occidentals de mala consciència -o sigui nosaltres- sobre les complexitats africanes. A "Com escriure sobre Àfrica i altres textos" hi trobem set peces de no ficció, entre la peripècia personal i l'observació general, la memòria familiar i la denúncia de les impostures de l'autoanomenat primer món. La traducció de Martí Sales per Eumo Editorial és una delícia. L'Adolf Beltran ja en demana més.
"No parava de ploure" és una novel·la nord-americana amb ressons de Dostoievski. L'autor, Don Carpenter, narra sobretot les aventures d'un petit delinqüent de la costa oest, una vida entre el crim i el càstig, la rebel·lia i el buit existencial, la redempció i la condemna. Publicada el 1966, redescoberta als Estats Units el 2009, ara ens arriba en català publicat per Trotalibros amb la traducció de Yannick Garcia. L'Adolf Beltran l'ha llegida amb un fons de música carcerària.
Paula Carreras ens porta al Teatre Lliure per veure "La gavina" de Txékhov, dirigida per Julio Manrique, i al Temporada Alta per veure la "Pura passió" d'Annie Ernaux en l'adaptació de Lucio del Greco, que també es podrà veure al Teatre Akadèmia de Barcelona.
Tan divertit com agre, "El purgatori del bibliòfil" escarneix algunes de les institucions més venerables de la cultura catalana, començant pel mestre Fabra. Ramon Miquel y Planas va ser l'opositor més reconsagrat de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans, com demostra en aquesta novel·la fantàstica, publicada per primer cop el 1920 i que ara Males Herbes ha recuperat. L'Adolf Beltran troba deliciós el tuf de sofre que desprèn.
Grandíssim poeta, Joan Vinyoli va escriure també narracions i proses poètiques durant molts anys, però la majoria van quedar inèdites i arraconades al seu arxiu. La investigadora Georgina Torra les ha rescatat del Fons Vinyoli de l'Arxiu Comarcal de la Selva i, un cop endreçades, les publica ara gràcies a L'Avenç. Hi ha textos d'adolescència que interessaran sobretot als lectors més vinyolians, però també narracions madures que poden atrapar un públic més ampli. Agraït, l'Adolf Beltran ha comentat aquestes "Proses" amb la seva rescatadora, Georgina Torra.
Ja als anys 60, des de Nova York, Hannah Arendt escriu una introducció breu i substanciosa a la vida, obra i circumstàncies del seu amic Walter Benjamin, que s'havia suïcidat a Portbou el 1940 tot fugint del nazisme. En aquest text, publicat ara per Flâneur amb traducció de Yannick Garcia, es troben dos dels caps més brillants del segle XX, que continuen ressonant als nostres temps. L'Adolf Beltran ho considera un motiu de celebració, o sigui de lectura.
Paula Carreras ens porta al Heartbreak Hotel d'Àlex Rigola per veure el nou muntatge de "Glengarry Glen Ross", de David Mamet, i al Gran Teatre del Liceu per donar la benvinguda a la temporada amb "Lady Macbeth de Mtsensk", de Dmitri Xostakóvitx i Àlex Ollé.
"La tentación del fracaso" recull els diaris que va escriure el peruà Julio Ramón Ribeyro entre 1950 i 1978, des de la primera joventut a la plena maduresa. La necessitat i les angúnies de la literatura, la tensió entre els principis ètics i la posició social, l'atracció per la bohèmia, la malaltia van puntuant aquest exercici tan lúcid de coneixement personal i del món. Adolf Beltran recomana els diaris de Ribeyro amb gran entusiasme i unes pinzellades de jazz.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) torna a la novel·la amb un entramat d'històries familiars que arrenquen amb les brutalitats i les misèries de la Guerra Civil i la postguerra però que també s'obren a una esperança difícil i molt lluitada als anys 60 i 70. L'Adolf Beltran ha apreciat sobretot l'extraordinària qualitat de la prosa de "Crideu la mort errant, digueu-me on va", que publica La Magrana.
Paula Carreras s'estrena com a comentarista teatral amb un dels èxits més aplaudits de la cartellera, "Tots ocells", de Wajdi Mouawad i Oriol Broggi, amb La Perla 29, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya fins al 23 d'octubre i que també es pot llegir en paper, editat per Periscopi.
Als catorze relats d'"Enyorança d'un altre món", Ottessa Moshfegh (Boston, 1981) ens obliga a mirar allò que no volem veure, ni dels altres ni de nosaltres mateixos. Literatura brillant sobre el cantó lleig del somni americà i, no ens enganyem, de la naturalesa humana. Angle Editorial l'ha publicat amb la traducció d'Alexandre Gombau. L'Adolf Beltran, entusiasmat.
El plor com un do diví. El francoxilè Jean Paul Iommi-Amunatégui recull testimonis de grans místics medievals, com Ramon Llull i Teresa de Jesús, a "La tradició de les llàgrimes". En parlem amb la professora Almudena Blasco Vallés, que és l'autora del pròleg i forma part del consell assessor de Tres Portals, el nou segell de literatura sapiencial que el publica. L'Adolf Beltran ha agafat aquest llibre rar i de notable bellesa i, si ha plorat, ho ha fet a gust.
"Qui l'entengui que el compri, l'ésser humà!". Nikolai Gógol retrata a "Ànimes mortes" un senyor de poca volada de la Rússia de començament del segle XIX però també, no ens enganyéssim pas, ens retrata una mica a tots. La Casa dels Clàssics publica aquesta immortal comèdia humana dins la col·lecció Bernat Metge Universal. La traducció d'Arnau Barios és suculenta. Un tip de somriure, a vegades per no plorar, assegura Adolf Beltran.
Ja diu Joan Todó que Xavier Lloveras és un dels més il·lustres bartlebys de la literatura catalana. Al cap de més de 30 anys de publicar els seus dos únics llibres de poemes, Lloveras (la Bisbal d'Empordà, 1960) els sotmet a un procés de revisió i endreça i els publica en forma de "Poesia reduïda". El llibre l'ha editat la Diputació de Girona amb una coberta esplèndida de Narcís Comadira. Adolf Beltran llegeix, atònit, uns quants d'aquells bells poemes... Els hauria recitat tots.
Últim lliurament de la batedora cultural de la Sherman, que s'acomiada de "L'irradiador" avui amb efemèrides com la fundació de Bilbao i el record de figures com Pepe Botella, Jim Belushi, Montserrat Soler i Puntonet, Ella Fitzgerald, Marvin Gaye i Radiohead, George Bush Jr. i el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band.
A l'adolescència, Annie Ernaux es distancia del seu pare, un humil botiguer normand, i comença a relacionar-se amb la burgesia intel·lectual. A la seva quarta novel·la, "El lloc", Ernaux refà la història del pare i també del seu propi desclassament. D'entrada invoca Genet: "Escriure és el darrer recurs quan hem traït." Gran literatura, que ha traduït Valèria Gaillard per a Angle Editorial. L'Adolf Beltran hi posa el comentari i l'apassionament.
Parlem amb Marc Alabart sobre uns premis únics a Catalunya, amb un jurat format per 14.500 lectors d'entre 9 i 16 anys: l'Atrapallibres, de literatura infantil, i el Protagonista Jove, en juvenil, que dimarts 11 de juny anuncien els guanyadors de l'edició 2024.
Vet aquí la primera novel·la de la història, almenys la primera que s'ha conservat sencera. Escrita aproximadament al tombant de la nostra era, narra els amors aventurers de la meravellosa donzella Cal·lírroe i el formós xicot Quèreas, que acabaran menjant anissos però abans les passaran molt magres amunt i avall de la Mediterrània. L'Adolf Beltran entrevista Jaume Almirall Sardà, l'hel·lenista que ha traduït "Cal·lírroe" per a Adesiara.