"Les tenebres del cor" no va de pigmeus, sinó de "pigmeuferits": una colla d'homes --i una dona-- que van anar a buscar el poble més exòtic entre els exòtics i el que hi van trobar... s'assemblava tant al que buscaven! Entre les experiències narrades, totes verídiques, hi ha la del mateix Albert Sánchez Piñol, que té el do de fer amenes i substancioses totes les històries que toca. L'Adolf Beltran recomana sens dubte aquest llibre publicat per La Campana.
Míriam Cano i Adolf Beltran porten recomanacions de tota mena per a aquest Sant Jordi, amb títols com "Gent de diners", de Joyce Carol Oates; "L'enverinadora", d'Anna Sàez Mateu; "L'Escrita", de Perejaume; "Presència d'una absència", de Ferran Sáez Mateu; "El fantasma i la senyora Muir", de R. A. Dick, o les cròniques futbolístiques de Nelson Rodrigues "A la sombra de las botas inmortales".
Dues germanes, la Rateta i la Sió, que rivalitzen de nenes, es distancien de grans i acaben tenint la possibilitat de retrobar-se i reconciliar-se amb l'herència comuna. "La gran família", d'Antònia Carré-Pons, segueix dues vides prou diferents sorgides d'un mateix origen, una cansaladeria, i atacades per un mateix mal, el càncer. Club Editor publica aquesta novel·la que l'Adolf Beltran ha llegit amb la citació inicial de Pere March sempre present: "Al punt que hom naix comença de morir".
Histriònic i carismàtic, el mag Cipolla actua com un tirà amb els seus espectadors en un lloc de vacances a la Itàlia de Mussolini. A "Mario i el mag" Thomas Mann escriu una paràbola política amb tocs filosòfics, que ressona amb potència als nostres temps d'espectacles deplorables i, ai, també fascinants. Males Herbes publica la novel·la amb traducció de Joan Fontcuberta i epíleg d'Edgar Straehle. L'Adolf Beltran s'ha deixat hipnotitzar amb molt de gust i un puntet d'angúnia.
A "La distinción", un professor d'institut es proposa que els seus alumnes entenguin els seus condicionants culturals gràcies al llibre del mateix títol del sociòleg Pierre Bourdieu. Aquest còmic de Tiphaine Rivière l'ha publicat Garbuix. L'Adolf Beltran també comenta "Retorn a Reims", de Didier Eribon, el principal deixeble de Bourdieu, que podem trobar a Angle.
L'antropòloga francesa Nastassja Martin s'ha topat amb un os als confins de Rússia. Ha estat un combat, també una abraçada, on les fronteres entre l'humà i l'animal s'han esborrat. A "Creure en els animals salvatges", publicat per Raig Verd, amb traducció de Mia Tarradas, Martin relata l'experiència de la seva reconstrucció, que és un renaixement. L'Adolf Beltran ha llegit el testimoni d'aquesta trobada arcaica amb esgarrifances -també de plaer literari.
Quin gran personatge, Nick Corey, el xèrif d'un poble de mala mort al sud dels Estats Units... I tant de mala mort! Aquest és el relat en primera persona de com les ganes d'estar tranquil i tenir una mica d'amor et poden convertir, en determinades circumstàncies, en algú molt sinistre. Obra mestra de Jim Thompson, tan negra com divertida, ara La Segona Perifèria la pública en una nova traducció esplèndida de Carme Geronès. L'Adolf Beltran, encantat.
"Hi ha l'antic en el present i el present en el passat", escriu Raül Garrigasait en aquest assaig que retroba alguns fils que connecten Llull i Ausiàs March amb Mompou i Tàpies, entre altres figures catalanes i europees al llarg de mil anys d'història. A "La roca i l'aire" Garrigasait explora el fons d'energia primigènia i sagrada que perviu en la nostra modernitat "mancada i trista". Aquest llibre fa el número cent de la col·lecció Assaig de l'editorial Fragmenta, i l'Adolf Beltran que se n'alegra.
De Voltaire, Rousseau i Diderot a Olympe de Gouges o madame de Deffand, el segle divuit francès és una mina d'autors d'aforismes plens de saviesa i enginy. L'il·lustrat Martí Domínguez n'ha recollit centenars i els aplega en aquest llibre, "La llum de les llums", que publica Angle. Domínguez diu que el gran segle il·lustrat "encara és un fèrtil esperonador de confiança en el progrés i la llibertat". Tant de bo, apunta l'Adolf Beltran.
Adesiara presenta per primer cop en català una col·lecció d'assajos de William Hazlitt (1778-1830), prosista magnífic, mordaç, d'una radicalitat que li va valer molts enemics en vida i més enllà. Hi ha peces inoblidables, com la que dona títol al recull, "El plaer d'odiar", que ha traduït Alexandre Ragàs. A l'Adolf Beltran, francament, li agradaria no coincidir, tan sovint, amb les opinions de Hazlitt!
"Ets la bomba. Sigues la teva millor versió. Persegueix els teus somnis..." Estem rodejats! Ens assetgen tones de frases motivadores en boca de gurús, influencers i coaches que saben què hem de fer per estar sempre alegres i feliços. La ninotaire sueca Liv Strömquist qüestiona la indústria del creixement personal a "Pítia dixit", assaig il·lustrat que acaba de publicar Finestres i que l'Adolf Beltran ha llegit amb gran interès.
Ja té raó l'Enric Casasses: la poesia de Francesc Vicent Garcia té una llengua respirable, viva i vibrant, i els "puristòlegs" que diguin missa! L'Adolf Beltran llegeix de gust el segon volum d'obres completes del Rector de Vallfogona, amb la cura erudita i amena del professor Albert Rossich, a Barcino. Entre els poemes del Rector i l'últim assaig de Casasses a Empúries, tenim doble ració d'alegria catalana!
Júlia Bacardit retrata a les seves cròniques un Raval mutant, efervescent i divers, i també més humà i autèntic que la Barcelona gentrificada turística. La periodista va viure l'any 22 al barri i va saber mirar, escoltar i narrar la vida dels altres, sempre estranya i fins i tot indesxifrable. El recull de cròniques, publicat ara per Biblioteca del Núvol, és ple de vida, d'esperit de resistència, i l'Adolf Beltran s'hi ha submergit de gust.
A "La fi del progressisme il·lustrat" Ferran Sáez Mateu explora la nostra postmodernitat tardana a la llum del debat natura/artifici, que recorre la història del pensament i aflora en les nostres idees sobre gènere i raça. Sáez és amè i profund en aquest assaig, que conclou que l'èmfasi postmodern en la diferència és irreconciliable amb el progressisme universalista modern. L'assaig, publicat per Proa, mereix una discussió a fons, gosa dir l'Adolf Beltran.
"Paràsit i altres elogis" és un encomi paradoxal dels aprofitats i els gorrers, sempre vigent des que Llucià de Samòsata el va escriure al segle segon de la nostra era. En aquesta traducció de Cristian Tolsa hi trobem també elogis plens d'enginy de la mosca, l'astrologia i fins i tot la tirania. Llucià és un humorista genial i Adesiara l'acompanya amb una edició marca de la casa. Els lectors com l'Adolf Beltran tenen un nou motiu de felicitat lectora.