"Llepafils", "xavalla" i "revolt", les nostres protegides

Aquest cop, les paraules triades són llepafils, xavalla i revolt.

Quan diem que algú és un llepafils? Doncs quan és massa escrupolós, primmirat, en el menjar, o en general quan troba tots els defectes en les coses. Llepafils és una paraula composta, formada per un verb (llepar) i un nom (fils).

És un mot expressiu, descriptiu, una mostra de la capacitat dels parlants de crear paraules noves a partir de l'observació, de la inventiva, i també del sentit de l'humor.

Podria tenir l'origen en la tradició tèxtil, tan important al nostre país, com podem veure amb expressions com ara tenir mala peça al teler o fil per randa.

I la xavalla? Són les monedes de poc valor, la moneda petita. D'on ve, la paraula? És un derivat col·lectiu de xavo, procedent del castellà ochavo, és a dir 'vuitena part'. El xavo era una moneda antiga, de la sèrie dels quartos, concretament equivalia a la meitat d'un quarto.

El conservem en expressions com per quatre xavos, no tenir ni un xavo, no valer un xavo... Ah, i els quartos, entesos com a suma de diners, encara els trobem en les expressions tenir molts quartos, sobrar(-li a algú) els quartos, jugar-s'hi els quartos...

Ara canviarem de direcció i parlarem de revolt, que és precisament això: un tram de carretera, de camí, de la via d'un ferrocarril, que es desvia de la recta i canvia la direcció de la marxa. Prové de l'antic revoldre, que volia dir 'remenar, regirar', procedent del verb llatí amb el mateix significat.

Si trobem dos revolts seguits d'orientació contraposada, tindrem una giragonsa. I si ens referim a les voltes sinuoses del riu parlarem de meandres.

En el cas que trobem un seguit de revolts, podem dir que la carretera, el camí i el riu fan esses -ben gràfic-, o, si encara són més pronunciats, i en lloc d'una essa recorden una zeta, direm que zigzaguegen, que avancen en ziga-zaga o zig-zag.

Llepafils, xavalla i revolt són tres paraules que mereixen tota la protecció. No us estigueu de fer-les servir!