Llibres per a nits en blanc

Qui no ha passat una nit sense dormir? Potser us envaïen les preocupacions, pensaments aleatoris o, simplement, no estàveu prou cansats. Hi ha un altre escenari possible: quan a la vostra tauleta de nit hi ha aquell llibre que no podeu deixar fins a saber-ne el desenllaç. A les recomanacions d'aquesta setmana de "Ciutat Maragda", Dòria llibres ens porta tres llibres de tres escriptores en majúscules; tres històries intenses per gaudir de les vostres nits en blanc.

"Jo, que no he conegut els homes" de Jacqueline Harpman, amb traducció d'Anna Casassas (Edicions del periscopi)

Un grup de quaranta dones estan tancades en un soterrani i vigilades per tres homes, entre elles hi ha una noia molt més jove que les altres i que no té cap record del passat.

Un dia, després del so molt fort d'una sirena, aquestes dones podran sortir a l'exterior, un món desconegut i sense gent on hauran d'aprendre a sobreviure.

Us recomanem molt, molt i molt aquest llibre; us atraparà, us commourà i us interpel·larà.

"Hamnet", de Maggie O'Farrell amb traducció de Marc Rubió Rodon (L'altra editorial)

Maggie O'Farrell ha tornat a escriure una novel·la carregada d'emocions. Aquesta vegada sobre el dolor després de la mort d'un fill.

O'Farrell reprodueix la història familiar de Shakespeare, i ho fa a través de l'existència humana, la vida familiar, l'amor, l'afecte, els fills, el dolor i la pèrdua.

Estem enamorats de la prosa d'O'Farrell. Ara, amb aquest darrer llibre, només us podem dir: llegiu-lo! És meravellós.

"Llum de febrer", d'Elizabeth Strout amb traducció d'Esther Tallada (Edicions de 1984)

En el seu moment, quan va escriure "Olive Kitteridge", ens va captivar. Ara, uns anys després, ens ha tornat a enamorar: més gran i més ruda, més sincera i amb la mateixa força i caràcter de sempre.

Una novel·la que ens parla de la vida, de la gent, de la pèrdua, de l'amor, la soledat i les diverses formes de felicitat. Una joia.

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.