Després de l'èxit de la novel·la "Atrapa la llebre", l'escriptora d'origen iugoslau Lana Bastasic publica "Dents de llet", un commovedor recull de contes que explora els efectes de la guerra, en aquest cas la dels Balcans, a través de la mirada dels nens.
L'editorial Periscopi publica "Bona sort", del nord-americà Nickolas Butler. L'amistat, com en les seves altres novel·les, és l'eix central d'aquest llibre que mostra l'altra cara del somni americà: fa un retrat de l'ambició i la cobdícia, la distància cada vegada mes gran entre la classe alta i la classe obrera i mitjana americana.
Set anys després de "Mare i filla", l'escriptora i política catalana Jenn Díaz publica nova novel·la: "Els possessius", editat per Amsterdam Llibres. És una novel·la intimista que es qüestiona sobre l'amor, el matrimoni, la separació i el ressentiment.
L'escriptor de Vic Ferran Garcia publica "Guilleries", una novel·la de formació que parla de culpa i redempció. Situada a la plana de Vic i a les Guilleries, l'obra se situa en l'última guerra carlina i combina episodis de violència amb moments d'una gran bellesa. És una obra plena d'elements màgics i misteriosos, enmig de paratges boscosos envoltats de creences i mites.
Meritxell Martí i Xavier Salomó, autors de best-sellers com "Bona nit" i "Bon dia", publiquen "Sunakay", la seva obra més ambiciosa, amb més de cent pàgines. El defineixen com un drama èpic que parla sobre la necessitat de protegir els nostres mars. En parlem amb ells i amb Patricia Martín, directora editorial de Flamboyant.
L'escriptora nord-americana Rebecca Makkai aborda els efectes devastadors dels primers anys de la sida als Estats Units a "Els grans optimistes", finalista del Premi Pulitzer 2019 i que ara arriba en català publicat per Periscopi i en castellà publicat per Editorial Sexto Piso.
L'editor i escriptor Marc Moreno publica el seu llibre més personal, "Després de la vergonya", editat per Llibres del Delicte, que ens parla d'un home que es troba amb una vida molt diferent després d'haver estat 4 anys en coma. Per la seva banda, Sara Medina publica a Rosa dels Vents i Ediciones B "No em busquis", la recerca d'una mare del seu fill desaparegut. Darrere el nom de Sara Medina hi ha dos escriptors: David Cirici i Carmen Fernández Villalba, que l'han escrit a quatre mans. Els dos thrillers beuen d'experiències pròpies.
La filòloga i critica literària Marta Nadal publica "Baules", que recull 21 entrevistes que va fer a escriptores, cronistes i traductores catalanes. Anna Murià, Maria Aurèlia Capmany, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Barbal, Dolors Miquel, Núria Cadenes o Irene Solà en són algunes. Hi apareixen temes comuns com la llengua, la situació dels Països Catalans, la identitat i els referents i es aquí on es reivindica autores oblidades.
En un món en pandèmia, que s'ha hagut d'enfrontar a la por, la incertesa i l'emergència, la literatura de ciència-ficció pren més sentit que mai perquè intenta entendre què passa, imagina futurs immediats i qüestiona molts paradigmes. A l'espai hem picat a la porta de quatre editorials especialitzades en literatura fantàstica i ciència-ficció perquè ens proposin un títol. Són Males Herbes, Chronos, Hermenaute i Mai Més. També parlem d'altres llibres publicats per Raig Verd, Empúries i Libros del Asteroide.
Lluís Oliván publica "Vladivostok", la història d'un home vidu que no se sent còmode amb la manera com la societat infantilitza les persones grans. Mentrestant, Toni Sala presenta "Una família", on s'estrena en el terreny de l'autobiografia i amb el qual, diu, passa comptes i ha fet les paus amb la família. A l'espai també parlem de l'exitosa obra de teatre "Smiley", de Guillem Clua, que fa el salt en forma de llibre.
L'escriptora francesa d'origen algerià Nina Bouraoui presenta "Ostatges", publicat per Les Hores i Seix Barral, un monòleg on una dona es rebel·la contra el sotmetiment. La breu i intensa novel·la reflexiona sobre identitat, poder i la violència contra les dones. A l'espai també us parlem de "Colapsología", del francès Pablo Servigne, que parla sobre el probable col·lapse de la nostra civilització, i de "No soc racista, però..." de Mathew Tree, un manual on adverteix que el racisme és la més perillosa de totes les discriminacions.
Es possible una vida feliç? L'editorial Vibop publica "Sobre la felicitat", que recull el pensament del filòsof grec Epicur, amb traducció de Jordi Cornudella, i que respon afirmativament a aquesta pregunta. En parlem, juntament amb dos llibres que tracten d'una altra manera la felicitat: "Planimetria d'una família feliç", de la italiana Lia Piano, i el clàssic "La meva família i altres animals", de Gerald Durrell.
Dediquem l'espai a alguns llibres infantils que es presenten per aquest Sant Jordi. Contes que ens parlen de descobriments, de viatges, del dret a no ser identificats amb cap etiqueta o a sortir del rumb establert, que proposen jugar amb les paraules.... El punt comú de tots és que són llibres acurats, molts dels quals de petites editorials que per sobre de tot miren la qualitat.
Al "Llibres per Escoltar" us parlem de les dues guanyadores del Premi Documenta, Irene Pujadas i Laia Viñas; de l'últim llibre de Laila Karrouch, "Que Al·là em perdoni", i d'una de les sensacions de l'any: "El meu any de repòs i relaxació", de la nord-americana Otessa Moshfegh, la història d'una jove que vol dormir un any per no enfrontar-se a una vida que odia. Ens en parla l'editora d'Angle editorial, Rosa Rey.
L'espai "Llibres per escoltar" parla avui de desigualtats, empatia i connexió amb el món. Ens fixem en quatre assajos: "Interseccionalitat", de Maria Rodó-Zárate; "El manifest de les cures", del col·lectiu The Care Collective; "Connectar", de Kae Tempest, i "Els miratges de la certesa", de Siri Hustvedt.
El "Llibres per escoltar" es converteix en una cuina i, a foc lent, parlem de dos llibres que són un regal per als sentits. Un és "Aliment", de Martí Sales, editat per Club Editor. Una obra on hi cap de tot, com a la millor cuina: poemes, relats, cançons i rondalles que ha reescrit. I l'altre és "Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi", un assaig de Miquel Martín i Serra publicat per Vibop que ens parla de l'univers metafòric i simbòlic del vi en l'obra de Joan Vinyoli.
El cantautor mallorquí Miquel Serra i la poeta Anna Gas debuten amb dos reculls de relats sorprenents i desconcertants: "Pendents que arribin els conqueridors" i "El pèndol". Núria Bendicho també presenta òpera prima amb la novel·la "Terres mortes", situada en un entorn rural violent. Al seu costat, el veterà Jordi Cussà fa un gir i sorprèn amb la seva última obra: "El primer emperador i la reina Lluna". En parlem al "Llibres per escoltar", on també podem sentir un fragment del preciós "Viure escrivint" d'Annie Dillard.
Alba Sabaté publica la seva sisena novel·la, "Galetes de mel i gingebre", on continua la seva exploració de grans temes com el pas del temps, la mort, l'amor o el sexe. Aquí, però, la seva mirada es dirigeix per primera vegada als joves i adolescents. A l'espai també sentim Joan Carreras recitant un fragment de la seva última obra, "Torno a casa".
Les editorials petites i mitjanes no s'arronsen per l'impacte de la pandèmia i arrenquen aquest 2021 amb impuls, il·lusió i nous projectes. El confinament ha fet créixer l'interès per la lectura i les editorials ho han aprofitat amb noves iniciatives. Al "Llibres per escoltar" hem fet una radiografia del sector parlant amb onze editorials. Reportatge de Montse Camps.
A punt d'acabar el 2020, a l'espai "Llibres per escoltar" us proposem fer un repàs d'alguns dels llibres més destacats d'aquests mesos marcats per la pandèmia i per l'aturada sobtada que va suposar, també per a l'edició de llibres. Hi trobem Francesc Serés, Miquel Martín, Eva Baltasar, Sara Mesa, Katixa Agirre, Ali Smith, Billy O'Callaghan, Jordi Amat, Irene Vallejo i dues perles que ens descobreix la periodista Marta Vives.
L'editorial Acantilado publica l'antologia més exhaustiva en castellà de les entrevistes que la llegendària revista The Paris Review va fer a mestres de la literatura. Recull cent entrevistes que es van fer al llarg de 60 anys a escriptors com ara Forster, Cortázar, Hemingway, Faulkner, Céline o Sontag. La revista va reinventar el gènere de l'entrevista i la convertir en un text a cavall del periodisme i la literatura.
L'escriptor italià Sandro Veronesi publica "El colibrí", que va guanyar el prestigiós premi Strega i ha tingut un gran èxit de vendes, i ara ens arriba aquí de la mà de Periscopi i Anagrama. "El colibrí" parla de superació, resiliència i empatia i planteja temes duríssims com la mort d'un ésser estimat. Un llibre sobre l'amor que, diu l'autor, no t'ha de paralitzar quan el perds, tant sigui per una mort com per una separació.
L'escriptor i professor de Sociologia Guillem Sala publica "El càstig", editat per L'Altra Editorial. És la història de dues persones que han patit, de diferent manera, un càstig, i que s'alien per aïllar-se'n. Una obra que es llegeix d'un glop i que fa una interessant mirada sobre el patiment, el càstig i el paper de les institucions educatives.
A l'espai us parlem de llibres i família, com el deliciós "La dotzena, a més bon preu", un best-seller dels anys 40 al voltant d'una família amb dotze fills que s'ha adaptat al cinema i que ara publica per primera vegada en català l'editorial Adesiara. Però n'hi ha molts més...
Us parlem de novetats literàries sobre llengua: "Parla'm amb estil", de Magí Camps; "Curset. Mètode de català per a tothom", de Míriam Martín, Joan Ferrús i Olga Capdevila, i de la reedició de "Plantem cara" i "Parlem-ne", de Joan Solà.
Ara que comença l'estiu, us oferim propostes de lectura i les fan els que més en saben, els llibreters. Entre les recomanacions, "Atrapa la llebre", de Lana Bastasic; "Encara som nosaltres", de Sandra Comas, i "Els capibares", d'Alfredo Soderguit per als més joves.