Llibres per resistir reunions familiars

Les relacions familiars fan sortir el millor i el pitjor de nosaltres mateixos. Amb un petit gir de guió, l'amor incondicional es pot convertir en un odi visceral, profund i infinit. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria Tòmiris recomana tres novel·les que aprofundeixen en la complicada teranyina dels vincles de sang. Perquè a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou.

"Ruta d'escapada", de Philippe Sands. Traducció de Ricard Vela (Anagrama)

Fascinant narració contextualitzada en una de les èpoques més convulses del segle XX. Philippe Sands, qui ja ens va atrapar amb "Calle Este-Oeste", construeix aquesta història de manera original i interessant. A partir d'un magistral i exhaustiu treball de documentació, la novel·la narra les peripècies d'Alfred Reinhardt, alt càrrec de les SS i arquetip de la infame trajectòria de molts nazis.

S'ha escrit molt sobre el nazisme i els seus protagonistes, però molt poques vegades han pres tant de pes i rellevància els testimonis dels descendents d'aquests monstres, els quals, amb diferents perspectives i valoracions, ens convidaran a aprofundir en qüestions com el perdó, la moral, la fidelitat, l'odi i la capacitat de supervivència. En altres paraules: en la condició humana.

Aquest llibre es pot llegir com una biografia, un llibre d'història o com rigorós periodisme d'investigació, També com una vibrant novel·la d'espionatge. Sigui com sigui, "Ruta d'escapada" us farà gaudir de tots aquests gèneres. Si haguéssim de trobar-li un però, pensem que hauria estat més adequat deixar el títol original: "The ratline".

"El fondo de la botella", de Georges Simenon. Traducció de Caridad Martínez (Anagrama & Acantilado)

Celebrem la col·laboració de les editorials Acantilado i Anagrama, que recuperen l'obra d'un dels grans escriptors del segle XX. Per a l'ocasió hem escollit "El fondo de la botella", relat amb traces de novel·la la negra i ambientat a la frontera dels Estats Units amb Mèxic.

Aparentment -com gairebé sempre succeeix amb Simenon- sembla que es tracti d'un relat senzill, però en realitat és una història profunda que tracta de manera magistral el tema de les sempre complicades relacions familiars.

En aquest cas es tracta de la relació entre dos germans a qui el temps, el caràcter i les peripècies vitals sembla haver separat per sempre. L'aparició sobtada del germà petit ho canviarà tot i farà replantejar els valors i la visió del món de cadascun. El passat, amb el seu poder infinit, sempre torna i pot canviar les coses.

Resulta meravellós com el gran Simenon, a partir d'uns personatges més aviat grisos i de vides avorrides (al relat no hi trobem pràcticament acció), sap crear, utilitzant un llenguatge directe i uns diàlegs austers, una atmosfera densa i inquietant, i profunditza com ningú dins la psicologia profunda dels personatges.

"La historia d'en Shuggie Bain", de Douglas Stuart. Traducció de Núria Busquet (Edicions de 1984)

Douglas Stuart, guanyador del Premi Booker 2020, ens presenta un llibre agredolç, a mig camí entre les novel·les de Charles Dickens i les pel·lícules de Ken Loach, on ens ofereix un retrat costumista i amarg de les capes més desfavorides del Glasgow dels anys 80, durant el dur mandat de Margaret Thatcher.

Desànim i desesperació, però també resistència i dignitat, són les flames visibles de l'eterna foguera que és la lluita per la vida en un món implacable i primari de perdedors i famílies desestructurades, sacsejades per l'atur endèmic, l'alcoholisme i la malaltia.

L'eix de la narració es construeix principalment a partir de la relació d'en Shuggie amb la seva mare -l'altra gran protagonista del llibre- i amb el seu entorn social i familiar.

Shuggie, un nen abandonat però també un supervivent, s'adapta al món de manera intuïtiva, sense un tutor o mestre que l'ensenyi a viure. Les seves úniques armes són la ingenuïtat, una intel·ligència natural, una delicada sensibilitat i, molt important, un amor incondicional i infinit cap a la seva guapa i dissortada mare. Aquest amor és el que provoca que, malgrat tot, acabem l'última pàgina del llibre amb un somriure lluminós i dolç d'esperança.

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.