La filosofia és una gran eina per tocar de peus a terra. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la LlibreriaTòmiris recomana tres assajos per obrir la ment de bat a bat. "Máquinas filosóficas", de Dardo Scavino (Anagrama) Guanyador del Premi Anagrama d'assaig del 2018 amb l'excel·lent "El sueño de los mártires", el filòsof argentí Dardo Scavino torna a publicar un nou assaig. Seguint amb la seva metodologia i lluny d'establir conclusions, teories o anticipar-se al futur, l'autor ens proposa una mena d'història filosòfica de la relació home-màquina -incloent-hi les màquines humanes- a partir del concepte de cibernètica i analitzant els problemes, conjectures i hipotètiques solucions que ha suposat aquesta relació al llarg de l'esdevenir humà. El pensador argentí deixa ben clar que seran, com en tota bona obra filosòfica, els lectors els qui continuïn amb la investigació a partir de les seves pròpies reflexions. Intel·ligència artificial, treball, llibertat, esclavatge, màquina i societat, es relacionen i es complementen al llarg de l'obra. Aquests conceptes apareixen al costat de les figures d'Aristòtil, Marx, Hobbes, Norbert Weiner i altres grans noms i corrents de la història del pensament filosòfic. Això juntament amb obres literàries tan inquietants com "El Golem" seran els fils que formaran un excitant tapís en el qual es dibuixen els arguments que proposa l'assaig. Amb un estil àgil, clar i una concisió de cirurgià -encara que no són pocs els fragments que exigeixen concentració al lector-, Scavino ens enfronta a un dels temes més espinosos i inquietants de la història del pensament, que sembla que durant aquest principi del segle XXI està cobrant especial rellevància. Cal destacar el prodigiós capítol que apareix en la meitat del llibre, "Brevísima acotación sobre los mecanismos naturales". Tan sols per la informació que conté i la reflexió que suggereix, ja valdria la pena llegir l'assaig de Scavino. "Econofakes", de Juan Torres López (Deusto) Sabia vostè que, originàriament, Alfred Nobel no va concebre mai una cosa semblant al Premi Nobel d'Economia i que van ser més aviat els bancs -en el seu profit- els que ho "van inventar"? És fals que l'envelliment de la població comporti la desaparició de les pensions públiques? És cert que per crear ocupació cal abaixar salaris? "Econofakes", llibre necessari i perspicaç, on el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla, el professor Juan Torres López, ens proposa examinar 10 mantras neoliberals -d'ús quotidià, acceptats com a veritats absolutes després d'anys i anys de bombardeig en els mitjans, grapejats de manera descarada pels de sempre- amb l'objectiu de ser desmentits. I és que la finalitat d'aquesta deconstrucció és alliberar-nos de les pesants cadenes que aquesta visió esbiaixada de l'economia, creada explicita i astutament per barruts, genera: la por, la inseguretat i la insolidaritat necessàries perquè les coses continuïn igual. Va ser un dels nostres autors preferits, l'hel·lenista Pedro Olalla, qui ens va recomanar de manera entusiasta aquesta guia pràctica, senzilla i assequible per comprendre el món en què vivim o el fictici món en què ens volen fer viure. És a dir, aquell que volen que creguem que és l'únic possible. Un breu assaig tan assequible com necessari. "A l'ombra d'Amazon", d'Alec MacGillis (Edicions del Periscopi) Després de 10 anys d'investigació i viatges per una bona part dels Estats Units, Alec MacGillis ens presenta un magnífic treball periodístic on reflexiona sobre quines són les repercussions polítiques, econòmiques i socials de certs models empresarials. Concretament, l'autor centra la seva mirada en Amazon, el gran paradigma d'una descarada manera de fer negocis que, pretenent aconseguir el monopoli del comerç mundial, provoca uns efectes socials que poden arribar a ser dramàtics. L'autor entrevista treballadors, empresaris, comerciants i polítics, i va desgranant les crues conseqüències que ha provocat la implantació d'aquestes empreses en diferents zones del país: des de salaris miserables i falta de drets sindicals, fins a l'obligada fugida de les persones de les seves ciutats provocant una gradual deshumanització comunitària. Paraules com gentrificació, abús -tan energètic com de poder- esclavatge o xantatge, ens colpegen i angoixen al llarg de la lectura del llibre. Aquesta obra és un avís a navegants, una advertència de com aquests grans monstres expandeixen les seves xarxes i practiquen una mena de pesca d'arrossegament que va deixant cada cop més malmès el teixit social que tant ha costat assolir. En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" hi trobaràs més recomanacions.