Caminar per plaer, per arribar a algun lloc o per fugir-ne. Anar amb rumb o sense, però estar en moviment. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", Dòria Llibres ens proposa tres llibres de tres grans autors que es faran venir ganes d'explorar nous territoris.   "Caminar", de Henry David Thoreau. Traducció de Marina Espasa (Angle Editorial) "Caminar", un llibre publicat per primera vegada el 1862 després de la mort de l'autor. En ple segle XXI i després de 159 anys de la seva publicació, aquest text continua funcionant a la perfecció. Una exposició a la filosofia i l'art de caminar, una defensa del pensament salvatge, una reflexió sobre els nostres hàbits i també la nostra relació amb el cos, el paisatge i la natura. Un cant d'amor a la natura i a la vida. "La passejada", de Robert Walser. Traducció de Teresa Vinardell Puig (Editorial Flâneur) Aquest breu llibre és una petita joia literària, un estímul per sortir a caminar, a passejar, a badar i a observar. Walser va passejar tota la vida i va morir mentre passejava per la neu el dia de Nadal de 1956. Escrit en primera persona, el narrador d'aquesta història s'adreça al lector per mostrar-li el seu ritual de la passejada. Et convida a sortir de casa i, tot passejant, a trobar emocions i al·licients per alimentar el pensament i la creació. També et convida a reflexionar sobre les petites coses de la vida, observar la gent, les actituds, els comportaments, i gaudir de la natura i mantenir el contacte amb el món. "Sense passejar i sense la contemplació de la natura que hi va aparellada, sense aquesta cerca tan deliciosa com instructiva, em sento perdut, i de fet, n'estic." "Viatges, una selecció", de Stefan Zweig. Traducció d'Oriol Gils Sanchis (Univers Llibres) Una altra obra breu però intensa del gran Stefan Zweig. Escrit a la primera meitat del segle XX, entre 1902 i 1940, aquesta selecció de textos dels viatges que va fer l'autor són una mostra més de la seva inquietud i curiositat i, també, el relat de l'Europa d'aquella època. Viatgeu i observeu els canvis que hi ha hagut en la manera de viatjar, com explica en el relat "Viatjar o fer-se viatjar". Zweig és la mesura justa de les paraules, un gran observador; amb ell revistareu la cultura universal de principis del segle XX. En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" hi trobaràs més recomanacions.