L'occità també surt beneficiat amb la nova llei de llengües de França

A Catalunya, l'occità, en la seva variant aranesa, té una consideració excepcional que no té en els altres territoris on es parla aquesta llengua, ja que és oficial a tot el territori. A França ha anat perdent parlants en poc temps, pel desprestigi a què l'han sotmès històricament les autoritats centralistes de París. Ara, amb la nova llei de llengües, es pot començar a capgirar la situació.

Un pas important en la protecció de la llengua occitana

L'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana considera que la nova normativa de llengües anomenades "regionals", aprovada recentment a França, representa un pas important en l'ensenyament i la protecció de l'occità. Des de l'acadèmia apunten que aquesta llei respon a una reivindicació històrica que reconeix la diversitat lingüística a França.

La institució acadèmica, que treballa en l'estudi i la normativització de l'aranès a Catalunya, destaca el nou paper de l'occità a l'escola pública, on es podrà fer una immersió lingüística del 50% a tot el territori d'Occitània. A França, com en el cas del català, fins ara l'ensenyament de l'occità estava en mans de les escoles privades, bàsicament els centres pertanyents a associacions de mares i pares.

El president de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, Jusèp Loís Sans, celebra que aquesta nova llei dona resposta a una petició històrica:

"Fa anys que es demanava un avenç en la protecció de la llengua occitana. Fa només cent anys hi havia 15 milions de parlants. Ara amb prou feines arribem al milió. Hi ha hagut una persecució molt forta."

Per Sans, també és important poder retolar senyals i cartells públics en occità, una acció que fins ara comportava multes o fins i tot inhabilitacions:

"Fa uns anys van inhabilitar l'alcalde d'un poble de la Provença perquè havia fet els bitllets de visita del castell del municipi en occità. No fa gaire, a Carcassona van retirar els cartells escrits en occità que hi havia a l'entrada de la ciutat."

Aquesta llei, que ha tingut una acceptació majoritària molt important, també permetrà posar noms als fills amb les grafies pròpies totes les llengües que es parlen en territori francès, com el basc, el bretó, el cors o les llengües criolles.

Els dialectes de l'occità

L'occità és una llengua romànica dividida en sis dialectes que formen dos grans grups: l'occità septentrional, que inclou el llemosí, l'alvernès i el provençal-alpí, i l'occità meridional, amb el gascó, el llenguadocià i el provençal. L'aranès és una variant del gascó.

El domini de l'occità s'estén entre l'Atlàntic i la Mediterrània, per la meitat sud de França, Mònaco, una part de la Lugúria i el Piemont, i la localitat calabresa de la Gàrdia, a Itàlia, i la Vall d'Aran a l'estat espanyol.

La literatura en occità

El màxim exponent de la literatura occitana és la poesia trobadoresca, entre els segles XII i XIII. Tots els trobadors, incloent-hi els catalans, fan servir la llengua occitana en les seves composicions. A partir del segle XVI, l'occità entra en decadència, en part per la pressió del francès.

A finals del XIX l'occità viu una segona renaixença literària amb els felibres, encapçalats per Josèp Romanilha i Frederic Mistral, que guanya el Premi Nobel l'any 1904 amb el seu poema "Mirèlha". Actualment es calcula que hi ha més de tres-cents autors que escriuen en occità.