És important un dia deixar de ser pare o mare. Cal començar a donar espai als nens i nenes a partir dels set anys.
Hi ha la idea estesa que no estem bé tal com som. I no és això, només es tracta de tirar endavant o millorar en alguns aspectes. Però ja està bé que siguem qui som.
Dins l'àmbit de l'autoconeixement, no podem obviar la soledat. I la soledat pot ser molt bonica, encara que de vegades ens sembli que no.
Socialment, el fet de "tenir" és un dels nostres grans objectius. Quan ens analitzem a nosaltres mateixos, apareix la por de perdre.
De vegades no veiem que les relacions són un espai d'aprenentatge. I això és bàsic tenir-ho en compte.
Què és el més valuós que podem aportar als altres? Segurament l'amor. I es tracta d'observar com i quan el sentim.
El que jo veig és com jo ho percebo. I cada cultura es pensa que les coses són com són des del seu punt de vista. Quan les coneixes, t'adones que nosaltres també tenim una cultura i una manera de mirar el món, i, per tant, fem el mateix.
Cerquem la reinvenció com una fita, com un canvi del present. Però gairebé mai ens adonem que aquesta necessitat neix d'una frustració present del que estem vivint.
Ens referim a un succés que ens ha deixat tristos, per exemple, però sobretot a l'espiritualitat i a ideologies per les quals ens deixem portar sense que hi hagi una autèntica integració.
El sentiment de compassió ha de ser amb tothom, perquè tothom fa el que pot.
Els nostres desitjos sempre apunten cap a les nostres necessitats. I haurien d'apuntar directament cap a nosaltres mateixos.
En totes les cultures hi ha diferents formes d'espiritualitat, i totes pensen que la seva és la bona. I és que, com a proposta institucionalitzada, hi ha una mancança molt profunda d'autoindagació.
És molt bonic treure de contextos religiosos segons quins valors i universalitzar-los. Hem de pensar que estar al servei de la vida és estar plenament viu.
Hi ha una narració que diu que un cop arribes a "l'altre costat", hi ha un moment de revisió de la vida. I per què no la fem ara?
Donem per fetes moltes coses perquè es basen en creences i no en la realitat.
Realment sabem pensar o només pensem per inèrcia? Quina qualitat tenen els nostres pensaments?
Tenim moltes formes d'experimentar-nos amb amor, perquè sempre hi ha una versió més elevada de la que estem veient, i l'hem de descobrir.
Dins la realitat universal on hi és tot, cadascú de nosaltres som una expressió genuïna d'aquesta universalitat: som formes derivades d'aquesta vida.
