Les mares s'haurien de dir més sovint que ho estan fent molt bé. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que hi ha tanta pressió i tantes expectatives posades en la criança i l'educació dels fills que sovint hi ha dones que senten que mai ho fan bé. Diu que ha arribat l'hora de canviar aquesta mirada i d'aplaudir-se. No deixar que els altres opinin, enfocar-se en tot allò que estan fent bé i dir-se més sovint "Ole tu, mare!".
En Jaume Centelles ens presenta, a "L'Ofici d'educar", "El bosc dels germans" de Yukiko Noritake (Coco Books). Aquest llibre de gran format explica la història de dos germans que hereten un bosc. Cadascun d'ells aprendrà a relacionar-s'hi de manera diferent: l'un gaudint-lo tal com és i l'altre adaptant-lo als seus desitjos. És un llibre ple de detalls, ideal per a infants de cicle mitjà, amb el qual aprendran que l'entorn és meravellós, però que s'ha de cuidar.
En Jaume Centelles ens presenta a "L'ofici d'educar" "La geganta", de Jordi de Manuel (Animallibres). Explica la història de dos germans bessons, en Roc i la Nina, que es traslladen a viure a un poble nou. Hi faran molts amics, però hauran de fer front a les mirades de moltes persones, perquè la Nina és molt alta i tothom se la mira! És un llibre ideal per a infants de cicle superior i per reflexionar sobre la importància d'acceptar-nos tal com som. I la pregunta dels "Llibres per somiar" d'aquesta setmana és: quin trastorn de creixement pateix la Nina? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
En Sergi, com tots els pares, ha de fer mans i mànigues per posar límits a les seves bessones. La tele, la dutxa... Tot s'ha de negociar i de vegades diu que se sent com el cap d'una empresa negant drets als seus treballadors. Però hi ha un límit innegociable a casa d'en Sergi: les llaminadures. No se'n menja ni una. I un altre que està a punt d'esgotar-se: la seva paciència...
En Jaume Centelles ens presenta a "L'ofici d'educar" "El meu primer llibre d'electromagnetisme", de Sheddad Kaid-Salah Ferrón (Editorial Joventut). És un llibre d'una trentena de capítols en què es responen qüestions com: què és l'electricitat? Com funcionen els imants? Per què quan freguem un globus i ens l'acostem se'ns aixequen els cabells? Hi trobareu tota mena d'experiments que podem fer a casa o a l'escola per començar a descobrir mil i una curiositats sobre el món de la ciència. És un llibre ideal per a infants a partir dels deu anys.
Moltes dones estan instal·lades en el victimisme perquè històricament són elles les que han estat en una situació de desigualtat envers els homes. Diu la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar" que al darrere d'aquesta actitud hi ha una estratègia de supervivència, de voler ser vistes. És una manera de demanar ajuda. Podem sortir-ne, explica, demanant les coses pel seu nom, mostrant vulnerabilitat i sent tan transparents com sigui possible.
En Jaume Centelles ens presenta "El grill silenciós", d'Eric Carle (Ed. Beascoa). És la història d'un grill que no pot contestar quan el saluden. Ho intenta, però no li surt cap soroll perquè encara és massa petit. El van a veure diferents insectes, però no és fins al final que aconsegueix fer-se entendre. A través de repeticions, encadenaments i amb els collages característics dels llibres de Carle, els infants aprendran, entre altres qüestions, què és la paciència. Llibre ideal per a cicle inicial i que ara, després de gairebé 30 anys, es publica en català.
Cada vegada hi ha més nois i noies adolescents enganxats a les pantalles, amb dificultats per agafar el son si no és amb el mòbil. La psicòloga Lara Terradas diu a "L'ofici d'educar" que un de cada quatre adolescents reconeix que hi està enganxat i això pot tenir efectes en la salut mental. Mirar el mòbil a la nit fa que dormin pitjor, que estiguin més irritables, i té efectes negatius en el rendiment acadèmic. Per això demana a pares i mares que deixin els seus mòbils de banda, creïn vincles amb els seus fills i busquin relacions socials més enllà de les pantalles. Hi està en joc el seu futur.
La terapeuta Gestalt Marta Butjosa explica a "L'ofici d'educar" que és molt important tot el que passa i tot el que es diu als entorns escolars. Demana que, igual com ja s'ha fet en altres àmbits, es pacifiquin emocionalment aquests entorns. Pares i mares hem de tenir cura d'aquest espai, que no és casa ni és escola, però on es donen situacions que, si no les cuidem, poden generar malestar a famílies i docents. Diu que si tenim la necessitat d'abordar determinats temes de l'educació o criança dels nostres fills, busquem els espais adequats, i no ho fem de qualsevol manera a la porta de l'escola.
A "L'ofici d'educar", en Jaume Centelles ens presenta "Salvatges i homes", d'Annelise Heurtier, traduït per Elisabet Ràfols Segués (Pagès Editors). És una història basada en fets reals que gira al voltant dels zoològics humans. L'Edou és un jove que no ha sortit mai de la colònia francesa on viu i un dia s'assabenta que els seus companys de tribu viatjaran a París. Il·lusionat, s'introdueix al grup sense pensar-s'ho, però l'aventura l'acabarà portant a una mena de presó, on serà exhibit com a caníbal amb la resta de companys. És un llibre molt interessant, especialment per als alumnes de batxillerat, que trenca prejudicis i fa veure com la ignorància no porta mai enlloc.
Com és que quan em moc soc més creativa? A partir d'aquesta pregunta, la psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" com la neurociència ha demostrat que amb el moviment es connecten moltes parts del cervell que, en canvi, estan en pausa si el nostre cos està quiet. Diu que no podem separar moviment de pensament i que quan les persones ens movem alliberem neurotransmissors que ens fan estar més receptius a noves idees. A més, Terradas assegura que està comprovat que el moviment redueix l'estrès i l'ansietat. Per tot això, la psicòloga qüestiona el model d'escola actual, en què els alumnes estan quiets, asseguts la major part del dia. Aposta per una escola on el moviment estigui més a l'abast dels infants.
Les bessones del Sergi Vives comencen la primària. Després dels sis primers anys de llar d'infants i infantil arriba l'etapa de l'educació obligatòria. I a casa tenen una feinada de por. Folrar els llibres, preparar les motxilles, pensar quines extraescolars faran... Amb el seu particular sentit de l'humor, en Sergi ens explica com es preparen per al primer dia d'escola, un dia molt especial per a ell i la seva família.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "U i set", de Gianni Rodari, de l'editorial Kalandraka i il·lustrat per Beatrice Alemagna. És un conte que forma part del llibre "Contes per telèfon", un dels més coneguts de l'escriptor italià. Explica la història de set infants, de set llocs d'arreu del món, que en realitat són la mateixa persona. Un llibre ple d'optimisme i esperança sobre la infància, la tolerància i la diversitat com a antídots contra la violència i la guerra. Ideal per als més petits.
A "L'ofici d'educar", en Jaume Centelles ens porta "El viatge d'en Jep", de l'editorial Bindi Books. Explica el viatge d'un animal que és el més ràpid del reialme. El rei li encarrega que porti un pergamí al monarca del país veí. Pel camí, en Jep es trobarà molts altres animals que li demanaran ajuda i que seran els que faran del seu viatge una experiència inoblidable. Aquesta setmana en Jaume ens recomana també tres llibres per llegir aquestes vacances. Per als més petits: "La sopa està llesta", de Susanne Straber (Ed. Joventut). Per a infants d'entre 9 i 14 anys: "Anybody. Gras i prim i pelut i pelat". És un abecedari sobre tot el que ens interessa del nostre cos (Ed. Takatuka). I l'emotiu "Un viatge gota a gota", de Josephine Mark (Ed. Astiberri), pensat per a infants a partir de 12 anys, que gira al voltant de la malaltia i l'amistat.
A "L'ofici d'educar" en Jaume Centelles ens presenta "Te'n recordes?", de Sydney Smith (Ed. Libros del Zorro Rojo). El guanyador del Premi Andersen ens acosta aquesta bonica història d'una mare i un fill que, estirats al llit, recorden episodis del passat. El dia de l'aniversari d'ell, el pícnic que van anar a fer amb el pare.... A través d'unes boniques il·lustracions, l'autor ens transporta a moments alegres del passat, però també a d'altres no tan feliços. Ara el pare ja no hi és, però el passat deixa pas a un present i un futur que es presenten amb molta esperança i il·lusió. És un llibre molt emotiu, ideal per a infants a partir de 8-9 anys.
Com s'ho deurien fer les seves filles dins de l'úter matern, si ara a fora no paren de barallar-se? És la pregunta que es fa en Sergi a "L'ofici d'educar" i que li serveix per recordar els 9 mesos de gestació de la seva parella. 6 anys després, no ha oblidat que ell al llit gairebé no hi cabia perquè els coixins omplien tot l'espai. Tampoc els àpats impossibles de la seva dona, la seva sensibilitat amb les olors, per més llunyanes que fossin, o les classes prepart, que, amb el seu habitual sentit de l'humor, ens explica que a ells... de ben poc els van servir!
A partir d'un cas real, d'unes mares que cridaven "nenazas" a les nenes de l'equip rival de waterpolo quan jugaven amb la intensitat dels nens, Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" com la influència del patriarcat la tenim tots, homes i dones. És a dins nostre, perquè ens han educat així, diu. Explica que l'educació que no té en compte la perspectiva de gènere el que fa és generar molta coacció i manca de llibertat. Hem de revisar com ens comuniquem, quines paraules utilitzem, i fixar-nos també en els contes que expliquem o les cançons que cantem als nostres fills, perquè n'hi ha que porten implícits uns rols de gènere molt marcats. Pensem que paraules com la que deien aquelles mares poden ser l'inici de la violència de gènere futura.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Mentrestant, a la terra... Trobant el nostre lloc en el temps i l'espai", de l'editorial Andana. És un àlbum il·lustrat en què s'expliquen episodis de la història de la humanitat a partir d'un viatge imaginari que fan un pare i els seus fills per l'espai. El llibre juga amb la distància i el temps. Converteix la distància entre la Terra i altres planetes en anys i tots tres miren enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quant de temps triga el cotxe espaial a arribar a la Lluna? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
Escoltar els nostres fills i filles és molt important, però no totes les escoltes són vàlides. Ells en perceben la qualitat i, de vegades, si no ens expliquen coses potser és perquè no estem oferint una escolta disponible real. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'Ofici d'educar" que una bona escolta és aquella en què no alliçonem, no jutgem, no interroguem i els mirem als ulls deixant de fer qualsevol cosa per oferir presència plena. Si ho fem, estarem facilitant espais de confiança per quan, en un futur, els nostres adolescents ens vulguin explicar coses importants.
A "L'ofici d'educar", Jaume Centelles ens presenta "Deu dins un llit", de Katrina Charman i il·lustrat per Guilherme Karsten, de l'editorial Combel. És un llibre inspirat en una cançó popular que es canta a les escoles angleses perquè els més petits comencin a familiaritzar-se amb els números. La gallina es vol ficar a dins del llit i demanarà als seus amics que li facin un lloc. Cada nova pàgina del llibre mostra com els animals van caient i, a mesura que el llit es buida, l'hora d'anar a dormir es torna més caòtica. Repetició de seqüència i il·lustracions boniques que el fan ideal per als nens i nenes de cicle inicial. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin animal no cau del llit. Respostes a: loficideducar@ccma.cat. El guanyador del darrer concurs és l'Andreu. Moltes felicitats!
Per poder posar límits hem de tenir clara l'autoritat interna, el poder que tenim i com l'exercim. Segons explica la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar", l'hem de diferenciar de l'autoritarisme, on no hi ha empatia ni tampoc afecte. I tampoc és l'hiperlaxisme on deixem fer tot el que volen els nostres fills per por al rebuig. Hem de situar-nos al centre, a la nostra autoritat interna, i mantenir el nostre sistema nerviós ben cuidat. Si no és així, serà molt complicat, si no impossible, trobar aquest punt de control.
La terapeuta Gestalt Marta Butjosa explica a "L'ofici d'educar" que els pares i mares han de tenir clar que els germans competeixen per la seva atenció i validació. Si els mirem i reconeixem com els éssers únics que són, no tindran la necessitat de competir entre ells. Per això els conflictes entre germans són una bona oportunitat per revisar com els mirem. És essencial, diu, que no els jutgem ni critiquem quan s'enfaden i que intentem que siguin ells els que solucionin els conflictes. No hem de fer mai de jutges ni posicionar-nos. I, sobretot, no els hem de criticar mai: si no, ells faran el mateix.
En Jaume Centelles ens presenta a "L'ofici d'educar" "Cesc i Alabert", de Chris Naylor Ballesteros, de l'Editorial Cruïlla. És un llibre molt divertit sobre l'amistat. En Cesc i l'Alabert són una guineu i un os que són molts amics. S'ho passen d'allò més bé jugant, però l'Alabert no és massa bo i en Cesc sempre guanya. En aquesta ocasió, però, es deixa guanyar, per amistat. És una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys. I la pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: "A què juguen en Cesc i l'Alabert?". Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge. I l'últim concurs l'ha guanyat la família de la Joana. Felicitats!
Les bessones del Sergi Vives de vegades es desperten de nit amb malsons. Li ha passat el que ell no volia: han heretat les seves pors infantils. Por a la foscor, als fantasmes i la por número 1 per excel·lència: la por a la mort. Ell la tenia i elles, després d'observar el cicle de vida d'un cuc de seda a l'escola, arriben a casa amb mil i una preguntes sobre la vida, i sobre la mort. En clau d'humor en Sergi explica a "L'ofici d'educar" tota la llista de pors de les seves filles, que podrien ser, segur, les pors dels nostres fills i filles.
Transmetem models d'excessiva serietat i, en general, a la vida, hauríem d'estar més relaxats. La psicòloga Lara Terradas diu a l'"Ofici d'educar" que quan ens fem grans perdem el joc i el plaer, que no deixa de ser el que més ens connecta amb els nostres fills i filles. I l'hem de recuperar, deixant de banda la vergonya que ens pugui provocar en algun moment. Diu que potser ens hem equivocat amb el significat de què vol dir ser persones adultes i de la mateixa manera que els demanem que ells expressin les seves emocions, les que siguin, també ho hauríem de fer nosaltres.
A "L'ofici d'educar", en Jaume Centelles ens presenta "En un tancar i obrir d'ulls", de Montse Maestre Casadessús, de l'editorial Trípode. És un recull de tankes, de poemes curts, pensats per a infants i joves. Els versets conviden el lector a viure moments fugaços, com poden ser una intensa olor que notem mentre passegem pel carrer o el tacte sobtat del vent a la pell. Poemes que segons en Jaume ens suggereixen viure amb calma i tranquil·litat i relacionar-nos amb l'entorn i la natura. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: digueu una paraula que rimi amb "mirada". Respostes a loficideducar@ccma.cat. La guanyadora de l'últim concurs és l'Alba, de vuit anys. Felicitats!
Sovint està acceptat cridar i treure la ràbia en els camps d'esports, sobretot de futbol, explica la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". Alerta, però, del perill de fer-ho quan són els infants i adolescents els qui juguen. Diu que veure cridar el teu pare o mare pot generar molt estrès, baixa autoestima, vergonya i fins i tot dependència als fills. Explica que els infants estan connectats al joc, que l'esport és un joc i que si no ho veiem així els estem tallant les ales. No serveix de res allò de "l'important és participar" si cada vegada que no marca un gol ens enfadem.
A "L'ofici d'educar" la terapeuta Gestalt Marta Butjosa explica que la petita infància se sent sovint com si hagués arribat a un planeta estrany, i necessiten algú que els guiï i que els doni confiança i temps per aprendre. Per aquesta raó, no encaixen el ritme trepidant de la nostra societat i el ritme que necessiten les criatures. I, d'aquí, la majoria de conflictes que hi tenim. Per tant, és important, per la Marta Butjosa, rebaixar el nombre d'impulsos que reben els infants i nodrir-los de moments de qualitat, avançant-los què passarà, acompanyant-los amb calma i presència i sobretot escoltant-los.