Marta Pascal, diputada de Junts pel Sí i portaveu de CDC, es mostra escèptica davant la possibilitat que la proposta de Podem de crear un ministeri de la plurinacionalitat faciliti la convocatòria d'un referèndum a Catalunya
Com s'entén aquesta onada de buscar recerc espiritual en una societat com la nostra, governada per la raó, la veritat científica, la dels fets demostrats i constatables? Perquè hi ha aquest punt d'irracional també en el nostre dia a dia? Entrevista a Joan Prat, antropòleg.
Eren o no els romans tan lliures sexualment com ens expliquen els llibres? Què ens expliquen d'ells els textos i l'art que ens ha arribat? Fins a quin punt som hereus de la regulació del matrimoni que va fer l'emperador August? Entrevista a Isabel Rodà, catedràtica d'Arqueologia de la UAB
La música de nou, la música encara, la música sempre. Un llenguatge abstracte que és capaç de remoure sentiments com cap altre mitjà. Ens comuniquem millor amb la música que amb les paraules. Què té el so que ens regira, commou, alegra, entristeix sense lligar una paraula amb l'altra com pot fer la parla. Tertúlia amb Anna Costal, musicòloga i professora de l'ESMUC, Jaume Ayats, director del Museu de Música de Barcelona i Xavier Chavarria, musicòleg.
Després de la desindustrialització d'on treu el diner Europa? Pel sociòleg francès Luc Boltanski, hi ha una tendència a ciutats com París, Londres, també Barcelona, que mira de satisfer l'oferta de bens adreçada als molt rics del planeta. Entrevista a Luc Boltanski, sociòleg i professor a l'École d'Hautes Études en Sciences Sociales de París i Xavier Antich, filòsof.
El que busquen és competir amb les concentracions editorials o busquen un nou públic, orfe de segell? Arrisquen el que no arrisquen els grans? Quants autors ens han descobert? Quantes obres han rescatat de l'oblit? La seva feina atrau una nova generació de lectors? Tertúlia amb Aniol Rafel, editor de Periscopi, Laura Huerga, editora de Raig Verd, Ramon Mas, editor de Males Herbes i Jordi Raventós d'Adesiara.
El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. Què proposa, què planteja? Tertúlia amb Itziar González, arquitecta, i Federico Demaria, investigador en Ecologia Política i Economia Ecològica d'ITCA-UAB.
En un món frenètic com el que vivim, com fas que un nen s'estigui quiet observant amb calma al seu voltant, capaç de pensar, amb motivació per aprendre i sense por a l'esforç? La psicòloga Helen Flix ens tranquil·litza, mai ho farem bé ni que apliquem el millor manual del món perquè l'art de la vida és saber viure en la incertesa. Tertúlia amb Cristina Gutiérrez, directora de La Granja, escola de Santa Maria de Palautordera, Catherina L'Ecuyer, investigadora d'educació i Helen Flix, psicòloga clínica.
Quan els recursos naturals són cada vegada més escassos i més cars, l'eficiència energètica s'imposa com una necessitat urgent. Eficiència energètica que passa per reduir el consum de l'energia mantenint els mateixos serveis energètics. Tertúlia amb Marc Torrentellé, cap de projectes de la Unitat de Sostenibilitat del Centre Tecnològic LEITAT, Núria Cardellach, gerent del Clúster d'Eficiència Energàtica de Catalunya (CEEC) i Clara Ferrer, cap de projectes en Energia de la Fundació privada ASCAMM.
En un mon frenètic com el que vivim, com es pot fer perquè un nen s'estigui quiet i en calma i sigui capaç d'observar el que passa al seu voltant? Parlarem d'educar per saber viure amb amb Cristina Gutiérrez, directora de l'escola La Granja, Catherine L'Ecuyer, investigadora i doctora en Educació i Helen Flix, psicòloga Clínica
Les emocions negatives i positives poden controlar les nostres vides fins a convertir-nos en esclaus. Són emocions biològiques o apreses del nostre entorn? Com és que segle rere segle reproduïm estructures de comportament que ens fan patir. Per què depenem sovint de l'opinió dels altres i no de la nostra? Entrevista a Ferran Salmurri, psicòleg clínic.
Des del mite fundacional fins al mite democràtic, passant pels orígens romans o ibèrics, Jaume I, l'internacionalisme i els grans autors: Víctor Balaguer, Joan Maragall, Jacint Verdaguer... Quin va ser el pes de la Renaixença en els nostres mites? I com encaixen amb els mites espanyols? Són antitètics perquè serveixen objectius diferents? Entrevista a Magí Sunyer, professor de Literatura Catalana de la URV.
Les identitats Són el resultat històric de les relacions, de formes de poder i de viure. Són fruit de la gastronomia més que no pas de la geografia, que diu Borja de Riquer? Les identitats són fruit de la tossuderia, de la voluntat de persistència? Van de baix a dalt, o unes estructures d'estat, des de dalt per tant són garantia que aquesta identitat no s'acabi diluint? Entrevista a Josep Fontana, historiador.