Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l'úter matern, assegura la Dra. Ibone Olza, especialista en psiquiatria infantil i juvenil. És directora de l'Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora de "Parir", "Palabra de madre: el poder de la maternidad" i "Gestar".  La nostra inicial vida aquàtica, tan silenciada i desconeguda, deixa una empremta inesborrable, diu Olza, perquè determina la vida física i emocional de la criatura i del futur adult; i d'aquí la importància de cuidar com un tresor la gestació, l'embaràs i el part.   El futur de la reproducció al laboratori La gestació serà cada vegada més medicalitzada i controlada, la reproducció assistida anirà a l'alça, i la durada de l'embaràs es podrà reduir gràcies als úters artificials, alerta Ibone Olza: "Més que avançar en els úters artificials, s'ha de prevenir la prematuritat, relacionada amb l'estrès durant la gestació. És urgent protegir els nostres úters, ovaris i mames com es protegeixen les selves o els rius." El futur de la reproducció passa pel laboratori i cal reflexionar sobre les conseqüències, alerta la Dra. Ibone Olza (canva) Cada vegada més, la reproducció es farà al laboratori, sovint en mans privades, i sense visibilitzar els riscos i l'alt cost econòmic, social i emocional. I com a conseqüència, "perdrem variabilitat genètica, diversitat i capacitat d'adaptació", lamenta la doctora. I tot plegat amb la creença que ho podem fer millor que milions d'anys d'evolució i perfeccionament de la naturalesa. Triem parella per reproduir-nos Som capaços de detectar per l'olor i els petons els homes amb qui tenim més possibilitats de reproduir-nos, i per això ens atrauen. Segons la doctora Ibone Olza, però, això passa si no és que s'ha pres la píndola, que impedeix ovular i anul·la el coneixement de la naturalesa cíclica i la capacitat discriminatòria. "Hi ha parelles que, quan la dona ha deixat la píndola, s'han separat per una infertilitat sense causa aparent, i poc després la dona s'ha quedat embarassada amb algú altre", relata la doctora. Som capaços de detectar per l'olor i els petons els homes amb qui tenim més possibilitats de reproduir-nos (Canva) L'òvul tria l'espermatozou Hi ha un relat Disney que l'espermatozou campió arriba a cops de colze i fecunda l'òvul, apunta Ibone Olza. Però els estudis demostren que els espermatozous no competeixen entre si, sinó que cooperen per arribar a l'òvul. Allà s'inicia una mena de dansa de sis hores i és l'òvul el que tria per quin espermatozou es deixa penetrar. "Reproduïm els estereotips culturals en la interpretació que fem de les troballes científiques", explica Olza. La doctora apunta al llibre "Gestar" que des de molt aviat passen cèl·lules mare del nadó a les mares a través de la placenta i s'instal·len en diferents àrees com el cervell. Totes les mares tenen al seu cervell algunes cèl·lules amb l'ADN del nadó gestat, i això implica tenir part de l'ADN del pare del nadó, i es desconeix el perquè. És l'òvul el que tria per quin espermatozou es deixa penetrar, després d'una mena de dansa de 6 hores (Canva)   Ni l'embaràs ni el part són una malaltia Amb l'onada feminista dels anys 70 es va lluitar perquè l'embaràs no fos una imposició i es va fantasiejar amb la idea que els úters artificials ens alliberarien de la càrrega i la imposició de ser mares, explica Ibone Olza. "El que toca ara és reivindicar el poder de triar quan volem ser mares i poder gaudir dels embarassos. Viure-ho des del goig, la plenitud i l'eròtica, en lloc de com una malaltia o una molèstia." És molt important desenvolupar polítiques de suport i cura a les embarassades, defensa Ibone Olza, fins i tot amb una ajuda econòmica universal, proposa. I sobretot acabar amb la violència obstètrica, estructural i del sistema, reivindicant les llevadores i les psicòlogues perinatals, i respectant les necessitats de les dones durant el part.   El que passa a l'úter marca fills i mares La mare d'Ibone Olza va passar els darrers mesos de gestació com a estudiant en pràctiques de Medicina entre la sala de parts i la maternitat, i potser per això Olza s'ha dedicat a la perinatalitat. Les mares tenen al cervell cèl·lules del nadó gestat i del pare de la criatura (Canva) Hi ha molta evidència científica que el que viu l'embarassada pot "programar" la salut del nadó i de la vida adulta. Però saber que la gestació marca no ha de carregar de culpa l'embarassada, sinó que ha de sevir per cuidar millor l'embaràs, suggereix Olza. L'embaràs transforma el cervell de l'embarassada, tingui o no consciència de l'embaràs. En un de cada 2.500 casos, la dona només s'adona que està embarassada quan pareix, és el que es coneix com a embaràs desapercebut, en què hi ha absència d'embaràs psíquic i quan arriba el part pot ser molt dolorós i traumàtic. Olza demana que indaguem com va ser la nostra vida uterina i sobretot reflexionem sobre com volem acollir els humans que vinguin en el futur.