"L'últim refugi", a les portes del Sàhara, des d'on migrar a Europa o tornar a casa

A les portes del Sàhara, la Casa del Migrant, a la ciutat de Gao, a Mali, és un lloc de pas per als migrants que volen arribar a Europa. Els seus camins es creuen amb els que, després de viure un periple esgotador, han decidit renunciar al somni europeu i tornar-se'n al seu país d'origen. Dos viatges, el d'anada o el de tornada, plens de perills, patiment i esperances --vives o trencades. Cada any, aquest últim refugi acull milers de persones de tot arreu. Són gent de Mali, del Camerun, de Burkina Faso, del Congo, de Ghana, de la Costa d'Ivori... Fins i tot hi ha migrants de països tan llunyans com Sri Lanka. Fa dies, mesos, fins i tot anys, que han marxat de casa amb l'objectiu d'arribar al continent europeu. El desert del Sàhara, un cementiri dels que moren intentant arribar a Europa ("L'últim refugi") Els responsables del refugi, gestionat per Càritas, no només els ofereixen un sostre, menjar i higiene; també escolten les seves històries, els adverteixen dels perills de la ruta cap al nord i els donen suport psicològic. Porten un registre de tothom que hi passa, per poder avisar les famílies que es troben bé... o que han mort intentant travessar el desert. Dos anys de rodatge Ousmane Zomoré Samassékou, el director del documental, s'hi va estar dos anys per recollir el testimoni dels qui s'allotjaven a la casa. El resultat és un llargmetratge d'històries personals teixides d'expectatives, frustracions i renúncies. Homes i dones les vides dels quals coincideixen durant un temps en un punt del camí, un refugi on comparteixen estones d'oci, confidències i informació útil per a la travessa. El responsable del refugi mira de convèncer l'Esther i la Kadi perquè no travessin el desert ("L'últim refugi") Com la Kadi i l'Esther, de Burkina Faso, dues adolescents de 16 anys que viatgen soles i s'allotgen a la Casa del Migrant mentre recuperen forces per reprendre el trajecte i anar cap a Algèria. Sota la tutela dels responsables del centre, que les avisen dels perills que es trobaran pel camí i els ofereixen els mitjans per tornar a casa, les dues noies han de decidir si hi renuncien o si volen continuar. Ni l'una ni l'altra contemplen, inicialment, aquesta possiblitat. "Jo ja no tinc forces per tornar a casa. És impossible. Els meus pares no m'acceptarien, em farien fora" -- diu la Kadi--. "Des de ben petita que estic molt enfadada amb el món. Jo no tinc por de res" --rebla l'Esther. Compartir experiències Durant les moltes hores d'oci que els migrants tenen mentre esperen reprendre el viatge, els uns i els altres intercanvien informació sobre el trajecte. Les rutes que cal seguir, els punts més perillosos o advertències sobre controls de grups armats. Alguns ja han intentat fer la travessa diverses vegades i no se n'han sortit. "Tota la gent que conec es pensa que soc a Europa. Quan me'n vaig anar, la meva família em va ajudar. Em van pagar el viatge, s'hi van gastar molts diners, van fer sacrificis... Quan les coses m'anaven malament, em tornaven a ajudar. Però tots els meus intents han fracassat." Són molts els que, entre les parets fràgils d'aquesta casa, enmig d'un desert implacable, es debaten entre l'esperança d'una vida millor i la lluita per superar les ferides físiques i mentals de la seva terrible epopeia. Migrants allotjats al refugi de Càritas de Gao ("L'últim refugi") Ousmane Samassékou dedica el documental a un oncle que va desaparèixer sense deixar rastre, després d'emprendre el viatge cap a Europa. "L'últim refugi" explora, més enllà del viatge migratori (l'aventura, com n'hi diuen els que s'allotgen al centre), els motius individuals per arriscar-se a fer la travessa, les personalitats d'uns i altres, l'etern emmirallament que les adolescents troben en les xarxes socials, les raons que porten al responsable del centre a ajudar els altres. Un mosaic de vides i mirades on la probabilitat de morir sempre és sobre la taula. Fitxa tècnica Un documental d'Ousmane Zomoré Samassékou Producció: Estelle Robin You, Andrey Diarra, Don Edkins i Tiny Mungwei Imatge: Ousmane Zomoré Samassékou Muntatge: Gladys Joujou Imatges adicionals Sàhara: Amath Niane, Mahamad Lémine Rajel (dron) So: Adama Diarra So al desert: Salem Dendouf

"L'últim refugi", a les portes del Sàhara, des d'on migrar a Europa o tornar a casa

Els camins de diverses persones es creuen a la Casa del Migrant, a Gao, Mali. La majoria es prepara per travessar el desert i arribar a Europa, però alguns desfan el viatge i tornen a casa després d'un periple esgotador