Manu Guix, músic i compositor, volia fer arribar, a través del conte "Rock al cor", el valor d'escoltar-se. El relat és la història d'un nen que ja de molt petit va adonar-se que la música era el que l'omplia, i per això volia dedicar-se al que li sortia del cor. "La importància de ser fidel a un mateix, la importància de seguir el que et digui el cor, de deixar-te endur per les emocions sense por, atrevir-te a expressar-les i a fer el que realment vols fer." Manu Guix va tenir clar des de ben petit cap a on volia encaminar la seva vida professional Manu Guix explica que quan anava a l'escola, a l'hora del pati, els amics volien jugar i ell preferia quedar-se en una de les sales a tocar el piano. Alguns dels companys no ho entenien. Fins que un dia un d'aquests companys li va preguntar per què no preferia sortir a jugar al pati. Aquella conversa va acabar amb un pacte: en Manu faria la música i el seu company, les lletres.  El compositor i director musical explica que quan de petit, amb només 5 anys va començar la carrera de piano. Tot anava bé, però en arribar l'adolescència, les coses van canviar. "Vaig adonar-me que no suportava la música clàssica, per mi era una tortura. I un dia vaig escoltar Elthon John i vaig dir: 'Ostres, jo a la vida vull fer això!'" Una imatge del conte "Rock al cor" Després, ja al llarg dels anys vindrien sis treballs discogràfics en solitari, la creació de "Què, el nou musical", la direcció del musical "Jerónimo Stilton" o "Grease, el musical", entre molts d'altres. És també el compositor, director i productor del muntatge "El Petit Príncep", que acaba de rebre el premi Max a l'Aplaudiment del Públic. Anteriorment hi va haver èxits com "Molt soroll per no res", "La botiga dels horrors" o "Cantando bajo la lluvia". Va ser també professor de l'acadèmia del programa televisiu "Operación Triunfo" i va dirigir i presentar diversos programes a Catalunya Ràdio al costat del director teatral Àngel Llàcer.  I després de tot plegat, una confessió: "Jo volia ser una estrella del rock, volia ser Elthon John, i no ho soc, però sí que he triomfat, perquè faig i treballo en el que vull, en el que em fa feliç."