Marc Gil, crossfit sense límits
Subtítols en: català
Subtítols en: català
L'Abderrhaman Ait Khamouch ens explica la seva història, des de la seva arribada amb patera, fins a competir representant Espanya en els Jocs Paralímpics de Pequín i de Londres, on va guanyar medalles. Una història pura de superació que per a ell no s'atura aquí: el seu objectiu és l'or a Rio-2016 i un triomf absolut a la Marathon des Sables.
Una degeneració macular diagnosticada als 42 anys va canviar la vida de Mari Carmen Paredes. L'atletisme la va treure de la depressió i, al costat del seu guia, entrenador i marit, Lorenzo Sánchez, ja porta tres participacions en Jocs Paralímpics.
El Parkinson és una malaltia neurològica, per ara, sense cura. Sí, però, que se'n poden suavitzar els efectes, a través de la pràctica de l'esport. A les terres de Lleida, un grup d'afectats han descobert els beneficis que els aporta jugar a tenis taula.
El cúrling adaptat és una modalitat que es practica amb cadira de rodes. Per ara no n'hi ha cap equip estable a casa nostra. La Federació Espanyola d'Esports de Gel treballa per crear una lliga, una selecció que pugui competir internacionalment i, fins i tot, participar en Jocs Paralímpics.
Amb el lema "Endisa't en el món de la discapacitat i l'esport", el Museu Olímpic Joan Antoni Samaranch, de Barcelona, organitza cada curs diversos tallers per a escoles. Es tracta d'una activitat dinàmica i, sobretot, inclusiva. Primer una xerrada i després una classe pràctica per aprendre a jugar a golbol, boccia o vòlei terra.
Un accident laboral li va provocar una lesió medul·lar que el va deixar en cadira de rodes. Després d'anys d'adaptació a la seva nova realitat, va descobrir el ciclisme de braços. Sergi Garrote es prepara per competir als Jocs Paralímpics i assegura que l'esport li ha retornat la felicitat i l'ha ajudat a trobar el seu lloc al món.
Té una paraparèsia bilateral degenerativa que el deixa sense mobilitat a les cames. Va abandonar la natació als 14 anys i la va reprendre als 25, seguint els Jocs Paralímpics de Londres per televisió. Des d'aleshores, no ha parat de sumar fites. Superada la trentena, combina els entrenaments al CAR amb la seva feina com a fisioterapeuta a Vilafranca del Penedès.
Marc Fuentes lluita cada dia per demostrar amb fets que les persones amb paràlisi cerebral només tenen disminuïda la mobilitat i la parla. S'està traient el nivell professional d'entrenador de futbol i porta l'equip aleví del seu poble. El primer pas cap al futbol d'elit.