Marc Márquez fuig d'Honda decebut i empipat

Com es preveia arran dels darrers esdeveniments i declaracions, Marc Márquez no esgotarà l'actual contracte amb Honda HRC. Els quatre anys quedaran reduïts a tres. La marca i el pilot ho publiciten "de mutu acord" en un comunicat. Quedarà enrere una relació d'èxits sensacionals, d'11 anys, 6 títols de MotoGP, 5 triples corones, 59 victòries, 101 podis i 64 pole positions, i el prestigi de ser un dels millors de la història, si no el millor. Márquez marxa, però de fet el que fa és fugir d'un carreró sense sortida, i no ho fa content. No sé si marxa més decebut o empipat. El Tro de Cervera ha dubtat fins a l'últim moment i ha emès el seu veredicte amb la data límit fixada per la casa japonesa d'aquest mateix dimecres. Ell ha escrit, en paral·lel, a les xarxes socials: "Gràcies per aquest gran viatge (...) Hi ha hagut riures, plors, alegries i moments durs, però el més important és que ha estat una relació única i irrepetible". GRACIAS por este gran viaje @hrc_motogp. &#10084;&#65039; 11 años juntos. &#128591; &#12356;&#12388;&#12418;&#12354;&#12426;&#12364;&#12392;&#12358; Hemos compartido momentos inolvidables: 6 Campeonatos del Mundo, 5 Triples Coronas, 59 victorias, 101 podios y 64 poles. Risas, lloros, alegrías, momentos duros pero lo más importante: una relación pic.twitter.com/6rYLNfQrC2 Marc Márquez (@marcmarquez93) October 4, 2023 Una relació de rècord Amb Honda, el pilot nascut a Cervera ha trencat tota mena de rècords. El seu primer podi a la classe reina és de la primera cursa de la temporada 2013 a Qatar, i la primera victòria és a la segona cursa de Texas. Allà esdevé el més jove de la història a guanyar i, a l'última cursa de València, esdevindria el més jove de la història a proclamar-se campió de MotoGP. El 2014, va defensar el títol guanyant les deu primeres curses, seguides. Va sumar els altres títols els anys 2016, 17, 18 i 19. El 2020 es lesiona de gravetat i la lesió es complica, per diverses raons conegudes, fins al punt que, combinada amb diplopia, s'acaba allargant fins a finals del 2022 i comporta quatre operacions: dues a Barcelona, una a Madrid i l'última als Estats Units. Aquest any havia començat en plena forma física, però s'ha tornat a fer mal abans no ha entès que tècnicament ja no estava capacitat per repetir les actuacions de temps enrere. El moment més decebedor són les cinc vegades que cau al Gran Premi d'Alemanya, una cursa on sempre guanyava. Una decisió gens fàcil (Foto Alejandro Ceresuela) Per què marxa A falta de les seves explicacions, Marc Márquez se'n va perquè vol tornar a guanyar. És mítica la seqüència del seu documental en què mostra la darrera cicatriu del braç dret i, aixecant la veu dins d'un avió privat, deixa anar: "Això és per guanyar". Les promeses d'Honda no s'han complert. Honda no ha pogut, o no ha volgut, o ha volgut massa tard. Una font ben informada em recordava que "les peces importants de les motos només els japonesos tenen permís per descarregar-les dels camions", i afegia que "els canvis disruptius no són el fort de la marca de l'ala daurada". Aquells enginyers europeus que el Marc volia no sabem si arribaran. Qui segur que no fitxarà per Honda és Gigi Dall'Igna, director general de Ducati Corse, que una font coneixedora de la situació m'assegura que, sí, era a la llista de peticions. Doncs ara el Marc hi treballarà. A favor d'Honda s'ha de dir que li han posat fàcil per desvincular-se'n. Però si a Misano, aquest setembre passat, es volia quedar, després els esdeveniments (el material del 2024 no li ha semblat prou competitiu) l'han dut a un carreró sense sortida. Per guanyar a curt/mitjà termini havia de marxar i l'única opció viable és Ducati; però no una moto oficial, la mateixa que conduirà el seu germà, la Desmosedici 2024 (moto campiona, per altra banda). Durant la seva llarga lesió de tres temporades, Marc Márquez s'ha perdut el 50% de les curses. Quan ha tornat, ha brillat de vegades, però la seva flama s'ha anat apagant. Té 30 anys i vol tornar a guanyar, però la nova generació de joves apuja el llistó. Tot l'esforç d'aquesta temporada s'ha basat en la feina feta amb el seu equip, a intentar esprémer el material que hi ha. A Honda, Márquez s'ha convertit en un oportunista: si plou, si el circuit s'escau, si els rivals flaquegen... Si no, no hi ha res a fer. On marxa Márquez? Aquesta és una aposta relativament fàcil. A Ducati mateix han passat de no voler-lo (en públic i en privat) a desitjar-lo en públic i a reconèixer en públic que l'equip Gresini és el destí, un equip amb història però amb necessitat de patrocinis importants. I què suposa? Significa retrobar-se com a company amb el seu germà Àlex (ja ho van ser el 2020, encara que d'aquella manera per la lesió del Marc) i també pilotar una moto no oficial, per primera vegada a la seva carrera a la classe reina. Això té avantatges i inconvenients. Però si mires el que està fent Marco Bezzecchi amb una Ducati no oficial, entendràs que la majoria de la gent del pàdoc del Mundial cregui que això no privarà el cerverí de lluitar per guanyar. Eren altres temps (Foto TW @marcmarquez93) I el dream team? L'anunci ha tardat, però s'ha acabat produint. Semblava impossible: Márquez marxa d'Honda. Una decisió que li costarà diners i que l'obligarà a deixar gent valuosa pel camí, el seu dream team. Aquesta aventura es preveu d'un any només, en trànsit a alguna cosa més "estable" el 2025. Però és una sortida dolorosa amb diverses derivades. Una d'aquestes derivades és com reaccionarà Honda i a qui aniran a fitxar amb el talonari a la mà per substituir-lo, cosa que podria pertorbar l'actual equilibri amb altres marques. L'altra és quant durarà Repsol en aquestes condicions (tenen contracte fins al 31/12/2024). I, com tot això acabarà repercutint en l'economia de MotoGP. Una cosa tinc clara, amb el Marc a Ducati, l'espectacle està assegurat.

Marc Márquez fuig d'Honda decebut i empipat

Els camins d'HRC i el Tro de Cervera se separaran de mutu acord a finals del 2023