Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya Nit

Marea de plàstics a les costes gallegues: un nou Prestige?

El vessament de milers de boles de pelets posa en risc els organismes i paisatges de la zona

08/01/2024 - 22.09 Actualitzat 08/01/2024 - 22.09

Marea de plàstics a les costes gallegues: un nou Prestige?
Pèl·lets provinents del vaixell Tuconao, a la platja de l'Orzan, a la Corunya (EFE/Cabalar)

Creix la polèmica per la marea de plàstics que ha arribat a la costa de Galícia i que ja afecta també algunes platges d'Astúries. La Fiscalia de medi ambient investigarà aquesta contaminació, provocada per desenes de tones de boletes de plàstic que un vaixell mercant que transportava contenidors va perdre davant la costa de Portugal el 8 de desembre passat.

Són els anomenats "pelets", que poden tenir un gran impacte en l'ecosistema de l'àrea afectada. Analitzem què són i quins riscos comporten amb Anna Sánchez-Vidal, professora agregada de la Facultat  de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona.

Què són els pelets?

Les petites boletes conegudes com a pelets són la matèria prima a partir de la qual es fabriquen els productes de plàstic. Tenen forma d'esfera i un diàmetre d'entre 2 i 6 mil·límetres.

Per la seva composició, sembla que en aquest cas es tracta de plàstics lleugers, que floten, i això fa que es transportin amb molta facilitat.

Microplàstics a la platja de Doniños, a Ferrol (EFE/Kiko Delgado)
Plàstics a la platja de Doniños, a Ferrol (EFE/Kiko Delgado)

Riscos

Els pelets s'assemblen molt a determinats tipus d'aliment i això fa que els organismes vius es confonguin i se'ls mengin. Això provoca l'obstrucció o bloqueig de les vies intestinals. El fet que flotin fa que major impacte puguin rebre'l els organismes que es nodreixen d'aliments que suren -com els ocells marins- i no tant aquells qui viuen al fons del mar.

A més, aquests organismes, en ingerir-los, tenen sensació de sacietat, queden tips, i això fa mengin menys i acabin morint per inanició

Altres perills vénen donats dels productes que formen els pelets: els bisfenols, retardants de flama o altres components propis del plàstic poden ser alliberats en ser ingerits i provocar conseqüències directes en la salut dels animals que se'ls mengin. Aquests elements són potencialment cancerígens i també poden interferir en sistemes endocrins, etc.

La durabilitat del plàstic és de centenars d'anys i, per tant, part d'aquests pelets seran transportats durant dècades fins al centre de l'oceà.

El vessament afecta, sobretot, la superfície marina i les platges

Un problema de fons

Més enllà d'aquest incident concret, la professora Sánchez-Vidal posa el focus en la percepció que tenim els ciutadans sobre aquest tipus de materials:

"Si consideréssim el plàstic com un producte perillós, que és el que és, la nostra actitud envers aquest material canviaria. El veiem com un producte de necessitat quan és una matèria perillosa. Aquest és un desastre ambiental que tindrà conseqüències."

Retard i polèmica

La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, s'ha posat en contacte amb el president d'Astúries, després de parlar ahir amb el de la Xunta de Galícia. Ribera assegura que ha ofert la col·laboració de l'executiu espanyol i que els equips estan preparats per anar-hi quan les comunitats ho demanin.

Platges com la de Doniños, a Ferrol, s'han omplert de microplàstics del Tuconao
Els plàstics s'escampen per les costes gallegues i asturianes (EFE/Kiko Delgado)

La Xunta ha activat avui un operatiu de neteja amb 200 efectius, però el president gallec, Alfonso Rueda, assegura que s'està fent gran la polèmica amb interessos electorals. A més, critica que el govern espanyol no els hagi donat tota la informació necessària. 

L'accident es va produir el 8 de desembre a uns 80 quilòmetres de Viana do Castelo, en aigües portugueses. El 20 de desembre l'armador va reconèixer els fets i el govern espanyol va informar la Xunta, però el govern gallec nega haver rebut cap avís abans del 3 de gener. De moment, el gruix de l'operatiu l'estan fent voluntaris.