Anar a la navegació principalAnar al contingut

Sordesa i música, a "Col·lapse"

Maria Valverde i Gustavo Dudamel: amor, música i transformació social

L'actriu i el director d'orquestra visiten "Col·lapse" per parlar del poder de la música, dels principis d'una bona relació amorosa i de com les diferències creen una sintonia perfecta

15/04/2025 - 20.36 Actualitzat 15/04/2025 - 21.09

Maria Valverde i Gustavo Dudamel: amor, música i transformació social
Maria Valverde i Gustavo Dudamel: amor, música i transformació social

"El canto de las manos" és el documental estrenat aquest any dirigit per Maria Valverde, que narra com Gustavo Dudamel va escollir un cor de persones sordes de Veneçuela per interpretar "Fidelio", l'única òpera de Beethoven. En una entrevista a "Col·lapse", l'actriu i directora i el director d'orquestra han reflexionat sobre l'ego, la identitat i sobre el fet de tenir una actitud positiva davant la vida.

"La música és casa meva", ha afirmat Dudamel. Per ell, l'objectiu de l'art i especialment de la música és clar: "Fer-la un instrument de transformació social" i ha reivindicat la llibertat amb què ha viscut la seva trajectòria artística: "Mai m'he pressionat ni m'he sentit pressionat a fer res".

Per la seva banda, María Valverde ha explicat l'origen del documental: "Aquest 'Fidelio' neix d'una casualitat". Dudamel ha afegit: "'Fidelio' és una tempesta de bellesa." L'obra de Beethoven va ser composta mentre el músic començava a tenir els primers símptomes de la sordesa, una condició que, segons Dudamel, el va marcar profundament: "La sordesa és el que va fer que Beethoven esdevingués qui és."

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

 

Cantar sense parlar

"El canto de las manos" retrata l'experiència d'un cor veneçolà de persones sordes interpretant "Fidelio". Valverde ha explicat que el projecte va néixer d'una admiració genuïna: "Ningú ens va demanar fer aquest documental, va ser el respecte que teníem a una comunitat que no coneixíem". També ha compartit una experiència personal que li permet empatitzar amb la sensació d'aïllament: "Entenc l'aïllament que poden arribar a sentir", ha assenyalat, referint-se a la seva celiaquia, que, ha dit, "dificulta les meves relacions personals". I ha conclòs: "El meu documental parla de les injustícies que viu la comunitat sorda al món sencer."

Tot i les seves trajectòries d'èxit (Valverde va guanyar un Premi Goya amb només setze anys i Dudamel dirigia una orquestra amb catorze), la parella destaca per la seva humilitat i complicitat. "Compartim el fet de tenir un nucli familiar molt sòlid." L'amor sincer i l'admiració mútua són evidents al llarg de l'entrevista. Valverde ha descrit el seu company com "passió pura, profund i còmic", mentre que Dudamel ha afirmat: "Les bases de qualsevol relació són l'amor, el respecte i l'admiració".

El director veneçolà també ha volgut destacar la necessitat de democratitzar l'accés a la música: "El veritable objectiu dels compositors és oferir la música a la gent." I ha advertit: "No es pot tancar la música només per a qui l'entén", ja que, com ha dit, "la música és un poder formós, no pot ser només per a una elit".

 

Entendre l'ego i les diferències

Maria Valverde ha reflexionat sobre la importància de l'autenticitat: "Tenim tantes capes que ens impedeixen ser qui som." I s'ha preguntat: "Quina necessitat tenim de no ser qui som?" També ha parlat de la gestió de l'ego i la confiança en una mateixa: "S'ha de cuidar i sanar l'ego." Ha reconegut: "També hem d'assimilar que hi ha coses que tenen èxit i d'altres que fracassen", però sobretot en el món de l'art: "Quan algú fa art, s'ha de mantenir fort i creure-hi."

Finalment, Dudamel ha fet una metàfora inspiradora entre la música i la societat: "La música neix a partir de les diferències dels instruments i la seva unió", i ha conclòs: "Per què no podem viure en un món que s'entén a partir de les seves diferències?"