Els pròxims cinc anys hi haurà el màxim de jubilacions de metges. Fins al 2026 es jubilaran el 20% de tots els metges en actiu, segons dades del consell dels col·legis de metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Barcelona. Ho explica clarament el director general corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona, el doctor Marc Soler. "En els propers 5 anys es jubilarà un 20% de la població mèdica que estan en actiu i això és una dada important." El detall de les xifres Si mirem les xifres detalladament, des d'ara fins al 2026 estaran en edat de jubilar-se uns 6.000 metges; en canvi, en els cinc anys anteriors van estar-ho uns 4.000. Per tant, en els propers cinc anys estaran en edat de jubilar-se un 50% més de metges que en els cinc anys anteriors. Tot plegat tenint en compte que el Col·legi de Metges de Barcelona calcula que l'edat mitjana de jubilació és als 66 anys, la que es dona sobretot en el sector públic. Aquest any 2022 se supera per primer cop el miler de metges que entren en edat de jubilació, i l'any en què entraran més metges en edat de jubilar-se serà l'any 2025, amb més de 1.500. Això s'explica, segons el doctor Soler, perquè a finals dels anys 70 es van ampliar les places universitàries de Medicina en arribar-hi les generacions del baby boom, i són les generacions que en els propers anys s'aniran jubilant. Aquesta situació es reflecteix en una altra dada que assenyala el doctor Soler: la franja d'edat en què hi ha més metges és la dels que ara tenen entre 60 i 64 anys. Falta de relleu generacional El Col·legi de Metges de Barcelona i altres experts calculen que actualment no s'estan formant prou metges per cobrir les jubilacions que vindran. La franja d'edat amb més metges és la de 60 a 64 anys Cal tenir en compte que els professionals necessiten uns 10 anys per formar-se, entre que estudien el grau i l'especialitat, tal com remarca el president de la Unió Catalana d'Hospitals, el doctor Enric Mangas. "La capacitat formativa que tenim no donarà per cobrir les persones que es jubilen i hi ha un altre problema, que la formació d'un metge és llarga. Aquest problema el tindrem." El mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, admetia a "El matí de Catalunya Ràdio" del divendres 14 de gener que falta relleu generacional i explicava que té a l'agenda de la conselleria abordar la transició demogràfica dels professionals. "Es jubila una quantitat de persones brutal i els que entren no substitueixen els que marxen, en número. Per tant, tot això ho hem de començar a pensar (...) I tant que falten professionals, i des de fa uns anys, i en faltaran més perquè ens en jubilem molts." Les jubilacions, un problema afegit La falta de metges que poden provocar les jubilacions massives s'afegeix a un problema que ja s'està detectant des de fa un temps: la falta de metges en algunes especialitats i també en alguns territoris. Hi ha 46 especialitats mèdiques (Unsplash / Ashkan Forouzani) Ja l'any 2019, tres grans patronals del sector públic i concertat (la Unió Catalana d'Hospitals, el Consorci de Saut i Social de Catalunya i l'Institut Català de la Salut) van fer un informe sobre les necessitats de professionals mèdics i d'infermeria i van calcular que fins al 2023 hi hauria 2.571 vacants de metges. Aleshores es va detectar que sobretot hi hauria vacants de metges de família i pediatres i, en proporció al total de metges contractats, en faltarien sobretot a la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran i a la de les Terres de l'Ebre. Catalunya té menys metges de família dels que marca la mitjana de la Unió Europea (ACN) Pel que fa les especialitats, el doctor Soler remarca la complexitat que suposa que n'hi hagi fins a 46 perquè la situació no és la mateixa en totes elles. Explica que ara on hi ha més necessitat és, per exemple, en metges de família, anestesistes i professionals per a les urgències. "Ho detectem perquè a l'àrea ocupacional del col·legi tenim moltes ofertes i detectem les mancances, no podem cobrir totes les places que s'oferten, sobretot d'especialistes." El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, el doctor Antoni Sisó, descriu la falta de metges de família comparant les dades amb la mitjana de la Unió Europea. "La mitjana de la UE és de 9,5 metges de família per cada 10.000 habitants i a Espanya i Catalunya la mitjana està uns dos punts per sota, en uns 7,5 metges de família per cada 10.000 habitants. Significa que a Espanya falten uns 6.000 metges de família i a Catalunya en falten uns 1.000 més dels que hi ha ara. Només per estar en la mitjana de la UE." Possibles solucions El problema és complex i, per tant, les solucions també ho són. El doctor Soler diu que ja fa temps que el col·legi ve alertant que calen ampliar les places universitàries, en aquest sentit valoren positivament que es creés la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya el curs 2017-2018. El curs d'aquest any ha començat amb uns 400 alumnes en total, de primer a quart. Els experts consideren que cal tenir més formació d'especialistes Tot i això, el director assistencial del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, el doctor Ignasi Riera, creu que caldrien més places universitàries i això ajudaria també a baixar la nota d'entrada. Augmentar les places a les universitats és una mesura a llarg termini perquè formar un metge requereix anys. A mitjà termini, els experts consultats coincideixen a dir que caldria ampliar les places d'especialistes, el MIR. I aquí s'han de posar d'acord la conselleria de Salut i el Ministeri de Sanitat. El conseller ha mostrat la seva voluntat d'abordar aquest tema. Per exemple, ho va dir en la conferència que va fer en el marc dels Vespres Sanitaris el 2 de novembre del 2021.   En aquella conferència, el conseller Argimon va apuntar una possible solució a més curt termini. La "discriminació positiva" en alguna especialitat i en alguns territoris. Una manera de fer més atractives algunes ofertes laborals per captar professionals. El doctor Ingasi Riera apunta que la flexibilitat i la millora dels sous són algunes de les mesures que les poden fer més atractives.   "Passa per canviar molt les relacions laborals dins les institucions. Passa per canviar els models retributius, per canviar la presencialitat, ser molt més flexible, permetre el treball a distància, flexibilitzar les coses... Entenent que tenim el deure d'oferir assistència de qualitat." El doctor Riera també apunta que els metges també valoren poder fer investigació i això fa que sigui més estimulant treballar a l'àrea metropolitana que en altres zones. "A la gent jove li agrada fer l'activitat de la seva especialitat però també a molts els agrada combinar-ho amb la recerca i la docència. Això a mesura que t'allunyes de l'àrea metropolitana o baixes de complexitat en la feina és difícil perquè no tothom pot fer recerca a tot arreu." I acaba apuntant que la falta de metges pot provocar un problema afegit de competició entre centres. "Tenim places que hem de cobrir per la jubilació i ens costarà, la capacitat d'atracció comportarà una competició. Molts cops diem que no fem processos de selecció sinó processos de seducció de professionals perquè vinguin a treballar a casa nostra i si entrem en aquesta pugna per al professional, entrarem en una competició que pot tenir un punt de deslleialtat entre institucions que crec que no seria gens bona." De moment, la pandèmia de Covid ha fet que s'hagi començat a treure burocràcia dels despatxos dels professionals mèdics, simplificant el procés de les altes mèdiques. Alliberar-los dels tràmits administratius és una mesura que preveuen els experts i que el context actual pot ajudar a potenciar.