Un 20% de les dones que estan en l'etapa de la menopausa tenen problemes d'ansietat o depressió. Es tracta d'un percentatge que encara s'enfila més els anys previs al moment que marxa la regla, l'anomenada perimenopausa. L'origen és multifactorial, però la davallada de les hormones sexuals femenines hi té molt a veure. I és que uns quatre anys abans (de mitjana) que una dona deixi de tenir la regla de manera definitiva, les principals hormones sexuals femenines, els estrògens i la progesterona, ja comencen a fluctuar i es comencen a experimentar regles irregulars. Més endavant, quan una dona ha passat almenys un any sense menstruació, es pot declarar l'inici de la menopausa, el moment quan ja cauen en picat les principals hormones femenines, sobretot els estrògens. Símptomes físics i psíquics El 80% de les dones en l'etapa de la menopausa tenen algun tipus de símptoma físic o psíquic. Però, d'on surt aquest percentatge? Per què hi ha dones que la viuen amb molta afectació i d'altres ni la noten? La doctora Maria Pancorbo, ginecòloga experta en menopausa de l'Hospital Vall d'Hebron, explica a "Catalunya Ràdio" que encara no existeix la resposta a aquesta pregunta: "No se sap realment per què hi ha un 20% de la població que no tindrà cap símptoma i hi ha altres dones que en tindran molts. De fet, hi ha dones que tenen símptomes que els duren fins als 80 anys, tot i que afortunadament són casos excepcionals." Les sufocacions són el símptoma de la menopausa més comú (Canva) Per a les que sí que en tenen, tant en l'etapa de la menopausa com de la perimenopausa, Pancorbo apunta que els més comuns afecten fins al 80% de les dones i són les sufocacions. També avisa, però, que n'hi ha de menys habituals: " N'hi ha altres, com tots els que afecten l'àrea genitourinària (com la sequetat vaginal o les molèsties en les relacions sexuals), l'osteoporosi o tot el tema neuronal." Efectes que, en molts casos, es poden suportar amb certa normalitat, però en d'altres interfereixen en la vida quotidiana de la dona. Els efectes psicològics, sobretot, són irritabilitat, ansietat i pensaments depressius i, en alguns casos, depressió severa. Per què apareixen no és gens clar, però sembla que la baixada de la producció d'estrògens afecta els receptors que hi ha al cervell:  "L'àrea termoreguladora del nostre cervell es troba a l'hipotàlem, que està molt a prop del tàlem, que regula les nostres emocions. És difícil saber si la hiperactivitat d'aquesta àrea pot provocar símptomes depressius per se. O si aquests canvis que apareixen fan que empitjorin els símptomes depressius perquè empitjora la nostra qualitat de vida." En tot cas, si s'experimenten símptomes en l'etapa de la menopausa o la perimenopausa, cal demanar ajuda, perquè hi ha tractaments que poden ajudar a minimitzar-los. El problema és que poques dones ho fan. L'entorn i els antecedents, també factors clau A banda de la part bioquímica d'equilibri d'hormones, també influeix molt el context personal de les dones que es troben en aquesta fase vital; a més de la pressió social de la bellesa i la fertilitat, que quan passen deixen la dona en un segon pla. En aquest sentit, la doctora Gemma Parramon, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria de l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques, parla de tots els factors que poden estressar aquestes dones:   "El rol de cuidadora, que et toqui a aquesta edat ja cuidar uns pares, que els fills encara no t'hagin marxat de casa o tinguis els fills i els nets." És important demanar ajuda professional per minimitzar els símptomes de la menopausa (iStock) Pel que fa al perfil de dones que seran més susceptibles de tenir problemes psicològics en la menopausa, Parramon veu a la seva consulta que els antecedents d'altres trastorns psicòlogics hi tenen a veure: "Són dones que probablement tenen antecedents del trastorn depressiu. Ja hi ha la malaltia i, ara, seran més vulnerables. I que també tenen antecedents de patologies que sabem que tenen molta influència hormonal com, per exemple, el trastorn disfòric premenstrual. Dones que abans de la menstruació ja noten aquests canvis d'humor, que moltes vegades són de pocs dies però són com trastorns depressius, o dones que han tingut alguna depressió postpart." L'edat habitual en què les dones deixen de tenir la regla és al voltant dels 51 anys, però és normal entre els 45 i els 55 anys. En les dones que tenen una menopausa precoç induïda, com per exemple en teràpies de càncer de mama, és més freqüent caure en depressions.