Menors inimputables: cal rebaixar l'edat per sota dels 14 anys?

Dels 5 investigats en la violació d'una nena d'11 anys a Badalona, 3 tenen menys de 14 anys. Això els fa inimputables, és a dir, que no se'ls pot demanar cap responsabilitat penal. I és que quan un menor de 14 anys comet un delicte, la resposta que preveu la llei no és sancionadora, sinó basada en el Codi Civil.

Arran de l'agressió grupal de Badalona i de l'augment dels delictes sexuals comesos per menors, s'ha reobert el debat sobre si cal rebaixar o no l'edat penal imputable. 

Cal modificar la llei?

En aquest sentit, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, demana prudència a l'hora de plantejar canvis en l'edat en la qual un menor es considera inimputable:

"S'ha d'estudiar adequadament, i amb el degut deteniment, com abordar un problema d'aquesta importància, si des de l'àmbit més individualitzat o si també des d'un àmbit penal."

D'altra banda, fiscals i jutges consideren, en declaracions a Catalunya Ràdio, que cal una reflexió de tota la societat. Cristina Dexeus, presidenta de l'Associació de Fiscals, apunta a la possibilitat de rebaixar un any la inimputabilitat en els casos més greus:

"Com que la llei orgànica de protecció jurídica del menor considera que els menors de 12 anys tenen prou judici per ser escoltats en els procediments que els afectin, potser podria prendre's en consideració aquesta edat pels delictes més greus."

Educar en valors

En canvi, la jutgessa Lucía Avilés, especialitzada en violència de gènere, està en contra d'abaixar l'edat i subratlla que la prevenció és la principal mesura que s'ha d'activar:

"Rebaixar l'edat penal a una edat inferior a 14 anys no solucionaria el problema de fons. És a dir, no es pot intentar arreglar una situació a cop de Codi Penal quan realment el problema és social."

En una línia semblant, se situa Maria del Prado Escoda, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia a Catalunya, que apunta que els menors de 14 anys poden aparentar una maduresa que no és real. Segons Escoda, cal apostar per "una educació basada en el respecte als altres, a la dona, a les persones vulnerables, educar en la igualtat i en la convivència".

D'igual manera, Ignacio Picatoste, de l'Associació de Professionals de la Magistratura, incideix en la idea que no convé legislar a cop calent i que, sobretot, cal educar i apostar per mesures de reinserció dels menors que cometen fets delictius greus:

"Una educació en valors que facin comprendre abans que determinades coses no es fan. No perquè estiguin prohibides per llei, sinó per una qüestió de respecte d'un ésser humà a un altre."

Debat dins del poder legislatiu

En la línia de Grande-Marlaska, Luis Ortiz, membre de l'Associació de Jutges Francisco de Vitoria, demana abordar la reforma sense presses:

"No és un debat senzill que es pugui ventilar en 10 minuts de conversa. És un debat que exigiria molts mesos de treball, fins i tot anys, però que s'hauria de tenir per ser una societat evolucionada."

En tot cas, totes les associacions de professionals del sistema judicial consultades per Catalunya Ràdio reclamen que s'obri un debat dins del poder legislatiu sobre com afrontar l'increment de delictes greus per part de menors d'edat.