"Mentre abandonàvem l'illa seguíem sentint trets. Ens sentíem com uns covards": l'atac d'Utoya explicat pels supervivents

Anders Behring Breivik, un militant d'extrema dreta, va posar una bomba al centre d'Oslo el 22 de juny del 2011. L'explosió va destrossar la seu del govern noruec i va causar la mort de 8 persones. Se'n va salvar el llavors primer ministre de Noruega, Jens Stoltenberg, que no era a la seva oficina. "Jo era a casa, preparant el discurs que havia de fer l'endemà a Utoya, quan em van dir que hi havia hagut un gran explosió. No es tractava de cap accident." Breivik es va desplaçar a continuació a l'illa d'Utoya, on hi havia una trobada de les joventuts del Partit Laborista, i allà va començar a disparar indiscriminadament contra tots els adolescents que es va trobar. Cada estiu des del 1950 aquesta illa ha estat un punt de trobada on els líders del partit s'acosten als joves. El Partit Laborista reuneix centenars de joves a Utoya al seu campament d'estiu ("Sobreviure a Utoya") D'Oslo a Utoya El documental s'endinsa en els testimonis d'alguns dels 564 nois i noies de les joventuts del Partit Laborista que es trobaven a Utoya quan es va produir l'atac a Oslo. En Torje i el seu germà van resultar ferits en l'assalt a Utoya ("Sobreviure a Utoya") En Torje Hanssen és un dels supervivents que narra la seva experiència en aquest documental "Tots ens miràvem els uns als altres. I cada cop teníem més por" Un record també de l'Ylva Schenke d'un moment en què algú els volia matar. "Veia com mataven els altres. Sentia els crits. Veia com cridaven. Però el meu cervell de setze anys no podia entendre què passava." "Sobreviure a Utoya" recupera, a través d'alguns supervivents, com els joves intentaven buscar amagatalls per escapar de Breivik. Una narració detallada dels seus testimonis, com el de l'Erik Kursetgjerde: "Mentre abandonàvem l'illa seguíem sentint trets. Ens sentíem com uns covards, perquè deixàvem els nostres amics allà." El judici més difícil de Noruega La policia va detenir Breivik poques hores després de l'atac. L'home no fa oferir cap resistència, perquè volia utilitzar l'assalt a Utoya per poder fer públiques les seves demandes. Segons les autoritats, l'activista d'extrema dreta afirma que va actuar per salvar Noruega i Europa. Anders Breivik va aprofitar el judici per l'atac a Utoya com a plataforma política ("Sobreviure a Utoya") En el judici, va reivindicar els fets com un atac contra la multiculturalitat i la invasió de l'islamisme a Europa. Va ser la pitjor tragèdia viscuda a Noruega des de la Segona Guerra Mundial. Després de dos mesos de judici, Anders Behring Breivik va ser condemnat a 21 anys de presó, la pena màxima a Noruega. Un reportatge de Maud Vazquez Producció executiva: Sarah Lebas i Cyril Denvers Imatge i so: Christophe Barreyre, Vincent Kelner i Sébastien Gaches Una producció de Les Films du Huitième Jour i LSD Films amb la participació de Planète + Crime Investigation

"Mentre abandonàvem l'illa seguíem sentint trets. Ens sentíem com uns covards": l'atac d'Utoya explicat pels supervivents

El 22 de juny del 2011, Noruega va patir l'atac més mortífer des de la Segona Guerra Mundial: 69 adolescents assassinats a l'illa d'Utoya. "Sobreviure a Utoya" recull els testimonis de cinc supervivents de l'atac terrorista més violent de la història noruega i les cicatrius que arrosseguen.