Més de 40 queixes a l'any per maltractaments de funcionaris a presos a Catalunya

Cada any es registren de mitjana més de 40 queixes per maltractaments de funcionaris a presos als centres penitenciaris catalans. És la principal conclusió de les dades oficials del Departament de Justícia a les quals ha tingut accés "El matí de Catalunya Ràdio", a través d'una petició de transparència.

Són els mateixos interns els que presenten les queixes. El 2019 se'n van registrar 54, la mateixa xifra que el 2020. El 2021 van ser 35. La quantitat va baixar fins a les 29 el 2022, però el 2023 n'hi va haver 48, i el 2024, 42. Així doncs, els últims sis anys s'han registrat un total de 262 queixes per maltractaments. D'aquestes, un 22% han estat a la presó de Brians 2, que també és el centre penitenciari on se n'han registrat més el 2024, amb un total de 12. La segona presó que acumula més queixes és Puig de les Basses, amb un 16%.

Sobre la tipologia de l'agressió, el Departament de Justícia no concreta en quin règim penitenciari s'haurien produït, ni tampoc si es tracta d'agressions, lesions o tortures. El departament apunta que això, en tot cas, correspon a una categorització judicial. Preguntat per "El matí de Catalunya Ràdio", el Departament de Justícia qualifica de "garantista" el tractament de les queixes que fa la Secretaria de Mesures Penals. Fonts oficials del departament recorden que qualsevol pres pot elevar una queixa per qüestions que consideri com "contacte físic excessiu o tracte verbal inadequat" per part d'un funcionari.

Un cop rebudes les queixes, el servei d'inspecció les ha d'avaluar i ha d'investigar els fets. El procediment s'acaba amb una resolució, si s'escau. Justícia no ha facilitat dades de quantes de les queixes registrades entre el 2019 i el 2024 han seguit aquest procediment ni quin ha estat el desenllaç. Aquest circuit forma part de l'àmbit administratiu, a banda del circuit judicial, que els interns, com qualsevol ciutadà, pot activar.

El sindicat majoritari entre els treballadors de les presons, la UGT, ha declinat fer cap valoració sobre les dades.

Més casos dels que consten a les queixes?

Les explicacions de Justícia contrasten amb les del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT), adscrit al Síndic de Greuges, que constata l'existència de casos de maltractament i tortures dins els centres penitenciaris. Un dels dotze membres del MCPT, Alejandro Forero, ha explicat en declaracions a "El Matí de Catalunya Ràdio" que la majoria de casos afecten presos en règim d'aïllament. En la resposta de Justícia, no apareixen desglossats els règims penitenciaris dels interns que han elevat queixes.

"Solen ser abusos d'autoritat, de caire prepotent i racista, com ara l'ús abusiu de la contenció mecànica. La majoria els detectem en el Departament de Règim Tancat (DERT)."

Forero assegura que hi ha més casos dels que queden registrats però que sovint els interns no s'atreveixen a queixar-se ni a denunciar agressions per "la por de rebre represàlies, la desconfiança en els mecanismes existents per a la queixa o la denúncia i la negació sistemàtica" de les agressions per part de les Institucions.

També lamenta que el Departament de Justícia "no reconegui aquests casos ni en faci un registre seriós". Considera que la falta de recursos i la "manca de formació del personal que treballa en centres penitenciaris" agreuja la situació de tensió i vulnerabilitat dins les presons.

Dificultat per demostrar mals tractes

En línies simiars s'expressa l'ex-pres i membre de l'Associació de Familiars de Presos, Jordi Buzón, que ha exposat el seu cas a "El matí de Catalunya Ràdio". Assegura que ell va patir aquest tipus de violència quan era intern a Brians 1. Concretament, ha relatat un episodi en què un funcionari li va plantar una bufetada: "Quan et peguen no pots fer-hi res, perquè si ho fas, tens represàlies. Sents una impotència absoluta". Ell mateix va tramitar queixes per mals tractes que no van arribar enlloc. Considera que demostrar els fets no és fàcil:

"Per provar-ho necessites testimonis, i normalment cap pres vol parlar per por de les represàlies. Demostrar què ha passat és molt complicat i la majoria de queixes acaben arxivant-se sense tenir recorregut".

Agressions de presos a funcionaris

Les dades publicades per "El matí de Catalunya Ràdio", arriben després que el col·lectiu de funcionaris de presons Marea Blava denunciés un suposat augment d'agressions de presos a funcionaris. Les dades oficials de Justícia, però, desmenteixen aquest increment.

Entre el 2023 i el 2024 les agressions amb lesions greus, causants de baixa mèdica, han baixat un 35%, passant de 75 a 49. Pel que fa a les agressions amb lesions lleus, han descendit un 28%. El 2023 van ser 170, i 123 el 2024. Només s'ha detectat un increment del 32% en les agressions sense lesions físiques, que són insults, escopinades, insults o llançament d'objectes que no causen lesió.

Les dades sobre queixes per maltractament a interns per part de funcionaris de presons també arriben després d'un any negre per la salut mental a les presons. Durant el 2024, fins a 11 presos s'han suïcidat en centres penitenciaris, gairebé el doble que el 2023, que en van ser sis.