Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya migdia

Milers de rètols cap per avall a França: què hi ha al darrere?

Des de mitjans del novembre passat han aparegut més de 15.000 rètols de població capgirats. Els primers van aparèixer a Occitània, al sud-est del país, però ràpidament s'han estès per totes les regions

Glòria Marín

08/01/2024 - 14.33 Actualitzat 09/01/2024 - 12.33

Milers de rètols cap per avall a França: què hi ha al darrere?

Si aquests dies heu fet alguna escapada a França segurament us ha cridat l'atenció veure que molts cartells que indiquen l'entrada als pobles estan de cap per avall. La primera vegada que en veus un pots arribar a pensar que es tracta d'un error puntual, però la hipòtesi decau quan t'adones que n'hi ha per tot arreu. 

 

Què hi ha al darrere dels rètols capgirats?

Es tracta d'una acció de protesta dels pagesos francesos que ràpidament s'ha fet viral a tot el país. La idea va sorgir de la Federació Nacional dels Sindicats d'Agricultors i dels Joves Agricultors, farts --asseguren-- de rebre ordres contradictòries per part del govern d'Emmanuel Macron

El lema de la protesta és "on marche sur la tête", que podríem traduir per "avancem de cap per avall". Entre altres coses, els pagesos denuncien contradiccions com ara que l'obligació d'utilitzar menys pesticides per eliminar les males herbes els obliga a tornar a fer servir mitjans mecànics, que consumeixen més gasoil. 

L'acció reivindicativa de col·locar els cartells de les poblacions de cap per avall va començar a mitjans del novembre passat a la regió d'Occitània i d'allà es va estendre a la veïna Nova Aquitània, a la Gironda i també cap al nord: a Alsàcia i la Bretanya. 

Els pagesos actuaven de nit, descargolant els rètols, capgirant-los i tornant-los a cargolar. Al començament, els diferents ajuntaments afectats es van encarregar de tornar a posar els cartells en la seva posició inicial, pensant-se que es tractava d'una bretolada. Aviat, però, els autors de la iniciativa van sortir de l'anonimat i van explicar les seves reivindicacions a la premsa i a les xarxes socials. 

 

La protesta dels pagesos s'ha guanyat la simpatia dels francesos

A diferència d'altres tipus d'accions, com les marxes lentes amb tractors o el tall de carreteres, la de capgirar els rètols de població ha estat ben rebuda per la població i pels ajuntaments, que han decidit deixar-los de cap per avall en solidaritat amb les reivindicacions de la pagesia. 

Nova Aquitània va ser de les primeres regions a apuntar-se a la iniciativa de capgirar els cartells (Quim Balaguer)

 

Una iniciativa amb diversos antecedents

Posar coses de cap per avall com a senyal de protesta no és novetat. El més habitual és fer-ho amb retrats per protestar contra la persona que surt a la imatge. Un exemple d'això és el que va passar a Baiona, al País Basc del Nord, l'agost del 2019 durant una manifestació de grups ecologistes en contra de la cimera del G7 que aquells dies es feia a Biarritz. 

En aquella ocasió, centenars de manifestants van sortir al carrer amb fotografies capgirades del president francès, Emmanuel Macron, per protestar per la inacció del seu govern en la lluita contra el canvi climàtic. Els retrats eren oficials i els van agafar de desenes d'ajuntaments. Un cop va acabar la protesta els van retornar al seu lloc. 

Els retrats capgirats de Macron van ser sostrets de diversos ajuntaments francesos (Sergio Pérez/EP) 

Però encara podem trobar un exemple més llunyà en el temps. El retrat de Felip V cap per avall és el símbol de la ciutat de Xàtiva, al País Valencià. 

Quadre de Felip V capgirat que es pot veure al Museu de Xàtiva

El quadre està penjat de cap per avall des de mitjans del segle XX, quan el conservador municipal del museu va decidir-ho com a "venjança" per les tres vegades que el borbó va cremar i destruir la ciutat de Xàtiva.