La nova vida de la Teresa al costat d'en Nicolau. Apareix en escena el matrimoni Bergadà, el Joaquim i l'Eulàlia. I el Salvador, un amic comú i solter empedreït que molt aviat deixarà impressionada la Teresa. Però els dos amics han d'anar a Viena per negocis. Allí, en Salvador inicia una relació amb una violinista, la Bàrbara, que molt aviat es converteix en un amor sincer. Però la Bàrbara mor i el Salvador queda sumit, segurament per primera vegada, en un dolor profund. Paral·lelament, a Barcelona, mor en Nicolau, però abans li demana a la Teresa que torni a casar-se. El Salvador torna a Barcelona i es produeix una trobada casual amb la Teresa. Passa el temps i la relació es fa més intensa. La Teresa rep la tia Adela, la tutora del Jesús. La vida de la dona es va apagant. la Teresa s'interessa pel seu fill. Però algú s'interessa per la Teresa: és en Salvador. La Teresa manifesta uns suposats recels davant de la discreta Felícia, la minyona. El Salvador encara està molt afectat pel que li va passar a Viena. Però els fets es precipiten. Una nova trobada entre la Teresa i el Salvador n'és el preàmbul definitiu: hi haurà boda. El Salvador pretén instal·lar-se a París, però la Teresa té els seus plans i convenç en Salvador perquè compri una casa a Barcelona. Per mitjà del notari Amadeu Riera, la Teresa rep el regal dels seus somnis: la casa.
En companyia del notari, la Teresa i el Salvador prenen possessió de la nova casa. Allí, en Riera sorprèn la parella fent l'amor. Alguna cosa s'encén dins d'ell. Passa el temps i neix la Sofia, la filla del Salvador i la Teresa. El tracte amb la seva mare és difícil. S'aprecia un cert distanciament en la parella i paral·lelament es manifesta una bona relació entre la Teresa i el notari Riera, que no passa desapercebuda pel servei de la casa. Uns anys més tard, la Teresa és plenament conscient que no controla completament el Salvador. Que el fantasma de la Bàrbara continua present en el seu marit. En el seu ressentiment, hi inclou l'Eulàlia i el Joaquim. Ell era amb en Salvador quan va passar l'afer amb la Bàrbara. La Teresa es venjarà impedint (amb l'ajuda d'en Riera) que en Salvador els vengui una de les seves finques.
Ha passat el temps. La Sofia ha crescut. La noia s'entén molt bé amb el seu pare, però ha desenvolupat un sentiment molt diferent envers la seva mare. Ha quedat clar que la relació que mantenen la Teresa i el notari s'ha transformat en alguna cosa més que una bona amistat --tot i el casament d'aquest amb la Constància--, al mateix temps que la seva relació amb el Salvador s'ha anat tornant més freda i distant.
Després de la mort del Salvador, la seva filla Sofia decideix comunicar a l'Eladi, el seu promès, que hauran de portar dol rigorós durant dos anys, abans de contraure matrimoni. Eladi ho accepta, tot i que no comparteix el criteri de la Sofia. La Teresa avisa a la seva filla del perill que aquest ajornament pot suposar per a la seva relació. Tal com en Salvador va avançar a la Sofia, aquesta es converteix en l'hereva universal de la seva fortuna. La Teresa, per la seva part, hereta la casa familiar, cosa que no acaba d'agradar a la Sofia.
La Sofia, després d'una tempestuosa nit de noces, sembla maleir la seva sort. Però immediatament s'adona que ha de resoldre un problema. Paral·lelament, la Pilar es compadeix de la seva situació. L'Eladi li envia diners regularment, però les seves visites cada vegada són més infreqüents. Fins que l'adéu és inevitable. La Sofia anuncia, més endavant, que està embarassada.
Amb la mort del petit Jaume, la Teresa, desfeta, crida al notari Riera per última vegada. Fa molt de temps que no es veuen. Ella amb la desaparició del nen, ha envellit definitivament i vol fer testament, per això ha cridat al notari. Incapaç de creure que la Maria i el Ramon siguin uns assassins - tot i que Armanda ja li ho va advertir -, trenca la promesa que li havia fet a la seva filla Sofia, de la qual se sent definitivament allunyada, i deixa la casa a la Maria.
I passen uns quants anys més. La senyoreta Rosa, secretament enamorada d'un Eladi que, com sabem, es fica al llit amb totes les minyones de la casa, però no amb ella, troba un retall de premsa vell i li ensenya, amb malicioses intencions, a la Teresa. En el retall apareix una artista de music-hall que s'assembla extraordinàriament a la Maria. La Teresa hi treu importància i es queda amb el retall. Crida a Eladi i li demana si la dona de la foto és qui ella suposa.
L'Eladi queda francament preocupat. Encara que de petits ho creien, des del dia que en Jaume va escopir la paraula "recollida" a la cara de la Maria i davant del Ramon, creuen que no són germans i per tant és comprensible que haguessin pogut relliscar per camins perillosos. No creu que els nois hagin pogut arribar gaire lluny (segur que el despit de la senyoreta Rosa ha exagerat les coses), però decideix que, quan tornin de les vacances, haurà de parlar-hi.
L'Eladi conscient que entre els dos nois han passat més coses de les que ell mateix vol admetre, i sentint-se culpable, pensa que el Ramon ha fet bé d'anar-se'n, i així li ho diu a la Sofia. Després visita el notari Riera i li demana que localitzi el noi i li faci arribar periòdicament diners, sense que sàpiga d'on vénen. Pensa que, un cop li hagi passat el disgust a la Maria - i creu que com que és molt jove no trigarà a passar-li - la situació quedarà controlada i, més endavant, Déu dirà.
La Teresa rep de nou la visita del Jesús. Ve a dir-li que el seu pare (el primer gran amor de Teresa) també acaba de morir. Més tard, l'Armanda prepara a la Teresa per anar a dormir. La Teresa només suporta les atencions de l'Armanda: a la Sofia ja li va bé, perquè així pot eludir una responsabilitat que no desitja. Aquesta vegada, quan la Teresa es queda sola, té un cobriment i veu que s'està morint.
L'estiu de 1936, amb la guerra, Jesús Masdeu convenç l'Armanda que se'n vagi a viure fora de la casa i ella li fa cas. Passen els anys i s'acaba la guerra. El notari Riera, molt vell, rep una carta de la Sofia. A França s'ha tornat a casar, seguint l'exemple de la padrina Eulàlia. Pensa tornar a Barcelona per poc temps, i fer derruir la casa. Al seu lloc construirà cases de pisos ben rendibles.