Moderar continguts a la xarxa: el testimoni d'una finestra a l'horror

Ha volgut que li canviéssim el nom i que la seva veu passés per un filtre per no ser reconeguda. La Maite té por. En una entrevista a "Solidaris" ens explica que durant sis anys ha estat moderadora de continguts en una empresa subcontractada per Meta, el gegant tecnològic propietari de Facebook i Instagram. El 2017, mentre treballava en un call center, una amiga seva li va fer arribar un anunci que li podia interessar: "El que s'oferia era un lloc de community manager i l'únic requisit que demanaven era saber anglès." La Maite va enviar el currículum, la van trucar i, de seguida, van començar les entrevistes en un edifici del Districte 22@ de Barcelona. Unes entrevistes grupals, amb gent de totes les edats i nacionalitats, sobretot sud-americans. Un cop allà, els van explicar que treballarien en un projecte llarg i molt important però que, de moment, no els en podien donar més detalls. "Ens van explicar que tindríem un bon sou i contracte indefinit, però, sobre la feina que faríem, tot estava envoltat d'incògnita." Els procediments no van cridar l'atenció de la Maite fins que a l'última fase del procés de selecció els van citar individualment en un despatx: "I em van preguntar: Estàs preparada per veure contingut fort?' I, d'entrada, no ho vaig entendre." El perfil de la Maite va encaixar en el que buscava l'empresa i va aconseguir la feina. Començava aleshores un entrenament de tres setmanes on, finalment, va saber que treballaria per a Facebook: "Teníem prohibit dir el nom del client. Encara avui no es pot pronunciar per decisió expressa de la companyia nord-americana." Durant l'entrenament, els exemples que els va facilitar l'empresa eren lleus. Però quan va haver de moderar continguts reals la situació va canviar: "Quan entres en les dinàmiques del dia a dia, te n'adones que una decapitació és el més lleu que veuràs." View this post on Instagram A post shared by Catalunya Ra&#768;dio (@catalunyaradio) L'impacte en la salut mental La moderació de continguts és, en paraules de la Maite, un sotrac emocional. Durant vuit hores, explica, les emocions fluctuen d'un extrem a l'altre. Diu que passes, en poc temps, de les imatges d'un assassinat a un mem, o del vídeo d'una noia en biquini a les escenes més terribles: "De vegades veus el vídeo d'una persona aixafada. Una cosa es veure un cos aixafat una vegada, i una altra cosa és veure-ho trenta o quaranta vegades al dia." La Maite va començar a patir atacs de pànic que, al principi, no veia tan greus. També depressió i ansietat. Però la situació va empitjorar quan, gràcies a la seva eficàcia a la feina, l'empresa la va passar, sense avisar-la, a un altre nivell de moderació, el "high priority". I aleshores va tenir més responsabilitat respecte al contingut: "Vaig començar a rebre molts vídeos de suïcidis en directe. I van arribar malsons entre violents i tragicòmics amb molta sang, els talls, les autolesions. Eren malsons que es repetien." Davant d'aquesta situació, va demanar un canvi i els seus superiors li van dir que era una exagerada i se'n van riure. Va seguir en aquest grup i les conseqüències per a la seva salut mental van ser terribles: "El més greu va ser quan vaig parlar amb una psicòloga de l'empresa i li vaig arribar a dir que em volia llençar per la finestra de l'oficina perquè tothom sabés què passava a l'interior d'aquell edifici." La Maite ha demandat l'empresa i fa aquesta reclamació: "Sabent l'impacte que aquests continguts tenen en els treballadors, no han pres mesures per a protegir-nos. Que parin de fer emmalaltir la gent." Molts dels seus companys tenen problemes de salut mental, d'addiccions i intents de suïcidi. La Maite ha volgut explicar la seva experiència per sensibilitzar i ajudar altres persones en la seva situació. Ara està seguint un tractament experimental per intentar combatre l'estrès posttraumàtic.

Moderar continguts a la xarxa: el testimoni d'una finestra a l'horror

La Maite va deixar de treballar filtrant continguts per a Facebook el maig del 2024, i ara està immersa en un tractament experimental per combatre l'estrès posttraumàtic