"Moix", "entaforar" i "carallot", les paraules de la setmana

Entre les paraules proposades aquesta setmana, hem triat moix, entaforar i carallot.

De moixes no ho estem gens, nosaltres, que ens engresca molt això de parlar de paraules. I és que moix, moixa es diu d'algú que està trist, pansit, capficat. També podem tenir un dia moix si fa un dia rúfol, ennuvolat i gris.

Un moix també és un gat, sobretot a les illes Balears. De fet, l'origen de la paraula és expressiu, aplicat a aquest animal i a algunes de les característiques que s'hi associen, com el silenci, l'ensopiment o la indolència.

Relacionat amb moix i la suavitat del pèl del gat, trobem el pèl moixí, el borrissol, el primer pèl que surt en néixer la barba. I de moix també ve moixaina, que és una carícia, una festa, unes carantoines.

I, sí, que n'hi hagi moltes, de mostres de tendresa, no siguem carallots, que són temps complicats!

Un carallot és un beneit, un ximple, una persona curta de gambals i una mica poca-solta. Carallot és un derivat pejoratiu de carall (el membre viril, el penis). Com que carall té aquest sentit sexual que es podria considerar obscè o poc fi, trobem variants per esquivar la paraula, eufemismes, com ara caram o carai.

Ara, que la transformació més sorprenent la trobem en el nom d'una determinada formació rocosa individualitzada i vertical. A casa nostra n'hi ha diversos, d'aquests penyals, i és el nom d'una de les agulles més emblemàtiques de Montserrat: el Cavall Bernat.

Segons Joan Coromines, el Cavall seria carall –en realitat– i el Bernat no correspondria pas a un nom de persona, sinó que podria venir d'un derivat de barana, del llatí varanda ('voltat d'un penya-segat'). També podria ser una manera d'evitar dir trempat.

Sigui com sigui, que boniques que són les agulles de Montserrat! Si hi anem d'excursió, ara que comença a fer bo, haurem de pensar a agafar una gorra, crema per al sol, una samarreta de recanvi, potser, i l'impermeable, que mai se sap, a la primavera… Ah! i no entaforem l'aigua i els ganyips al fons de la motxilla, que després no hi ha manera de trobar res.

Entaforar vol dir 'ficar en un forat, en un racó, en un lloc de difícil accés'. De fet, ve d'un canvi d'ordre en les síl·labes de l'originària enforatar. Ja que som a la muntanya, també podem jugar a entaforar-nos al bosc, a amagar-nos, sempre amb compte de no perdre'ns, que no volem cap ensurt.

No deixeu que aquestes tres paraules quedin entaforades al fons d'un diccionari i es perdin! Seríem uns carallots si ho permetéssim, i després estaríem ben moixos de no tenir-les!