Confiem en els metges. Posem la vida a les seves mans. Però alguns traeixen aquesta confiança. Així comença "Monstres eminents", un recorregut que arrenca als anys 50 i que ens mostra la col·laboració de científics amb els governs del Canadà, el Regne Unit i els Estats Units per explorar "mètodes de tortura per destruir persones". A través de material d'arxiu, reconstruccions i entrevistes a experts i a víctimes de tortura d'Irlanda del Nord i de Guantánamo, el documental s'endinsa en una pràctica avalada obertament per Donald Trump en un míting: "Em pregunten què penso dels ofegaments simulats. I jo dic: m'agraden molt i crec que no són prou durs." Francie McGuigan explica les tortures que va patir a Irlanda del Nord (Documental "Monstres eminents") El programa MKUltra El 1951, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà es van reunir en secret a l'hotel Ritz Carlton de Montreal. Sobre la taula, el projecte SERE (Supervivència, Evasió, Resistència, Escapar) sobre com preparar els militars si eren detinguts per l'enemic. Però la reunió tenia una agenda oculta, una agenda ofensiva: com desenvolupar tècniques que es poguessin fer servir contra els soviètics que s'havien capturat.  "Es tractava de mobilitzar la psicologia, en part als Estats Units", explica Alfred McCoy, professor d'Història de la Universitat de Wisconsin a Madison, "però aquelles investigacions van dominar sobretot a totes les universitats canadenques durant la major part de la dècada dels 50". Als Estats Units, s'hi van destinar 25 milions de dòlars per finançar 160 projectes en 80 institucions. Projectes "d'experimentació amb humans" liderats per psiquiatres i adscrits al programa secret MKUltra. Al Regne Unit, els experiments es van ubicar en un hospital psiquiàtric.  Un dels projectes més importants de l'MKUltra era el liderat pel psiquiatre Ewen Cameron a l'Institut Allan Memorial. Des d'Irlanda del Nord fins a Guantánamo, els seus treballs formen la base de la tortura psicològica moderna. El documental reconstrueix alguns dels experiments de Cameron (Documental "Monstres eminents") Els experiments del doctor Ewen Cameron El documental recull declaracions i enregistraments d'arxiu del doctor Ewen Cameron. Com a director d'un dels hospitals psiquiàtrics més reconeguts del món, l'Allan Memorial Institute, Cameron va experimentar amb els seus pacients --sense tenir-ne el consentiment-- utilitzant privació sensorial, coma induït i injeccions d'LSD. Escocès de naixement, Ewen Cameron va emigrar al Canadà. Amb el finançament secret del govern canadenc i la CIA, va poder dur a terme els "experiments de Montreal". Era un home ambiciós, que somiava a guanyar el Premi Nobel pel seu treball en les fronteres de la psiquiatria. Familiars de pacients que van passar pel centre parlen de la profunda ferida que Cameron va deixar.  "La meva mare pensava que el Dr. Cameron era Déu. Pensava que era Déu." "Em semblaria molt fàcil que es digués que aquest és el cas d'un únic pacient o d'una única família. Hi ha gent que amb aquest argument hi treu importància. Qui considera que tot plegat només va ser una experiència espantosa que algú va viure a Montreal als anys 50, no s'adona de la dimensió real de tot plegat." La CIA i el Canadà van finançar els experiments del doctor Ewen Cameron (Documental "Monstres eminents") De Cameron a Kubark Tot i que el doctor Cameron no investigava amb l'objectiu de desenvolupar mètodes d'interrogació, les seves tècniques van ser de gran utilitat a la CIA. El 1963, molts dels seus experiments psicològics es van codificar per primera vegada en el manual de contraintel·ligència Kubark, una guia de tortura de la CIA. Ho explica el professor McCoy. "Kubark és un nom secret, el nom que la CIA es dona a ella mateixa. Allò va establir els fonaments dels mètodes d'interrogatori i de tortura psicològica que la CIA va fer arribar a tots els organismes d'espionatge dels Estats Units i arreu del món a tots els seus aliats al llarg de 30 anys." Pocs anys després, el Regne Unit va començar a fer servir aquestes tècniques amb els seus ciutadans. El 1971, en resposta a l'augment de la violència a Irlanda del Nord, el govern britànic va introduir la presó sense judici. El llargmetratge recull el testimoni de diverses persones, com Brian Turley, detingudes i torturades durant aquells dies. Formen part dels coneguts com "The hooded" (els homes de la caputxa). "Els soldats venien i ens posaven una bossa al cap. Ens despullaven, ens posaven una granota, i ens feien estar hores i hores contra una paret amb els braços i cames oberts al màxim." El professor i neuropsicòleg Tim Shallice, exdirector de l'Institut de Neurociència cognitiva de l'University College de Londres, va ser el primer a establir una relació entre els experiments de Montreal del doctor Cameron i les tècniques d'interrogació aplicades a Irlanda del Nord.  "El que s'observa en aquestes tècniques és l'interès de l'Estat per descobrir mètodes que, en essència, destrueixin la personalitat d'un individu amb mètodes científics." El fill d'un dels pacients del doctor Cameron relata l'horror que va viure el seu pare (Documental "Monstres eminents") Guantánamo Leo Rubenstein, l'advocat que va representar una de les víctimes del doctor Cameron, estava convençut que mai més tornarien a veure una cosa com aquella. Mai havia pensat que els Estats Units "farien servir els mètodes de Cameron per destruir persones". I llavors va arribar l'11 de setembre, la guerra contra el terrorisme, Guantánamo. L'administració Bush aprova un memoràndum que dona base legal a la tortura i on se citen casos com el dels "homes de la caputxa". Van contractar psicòlegs sense cap experiència en l'Orient Mitjà, Al-Qaeda o interrogatoris.  Entre ells, el doctor Jim Mitchell:  "A mi ja m'havien dit que la Convenció de Ginebra no es podia aplicar a aquells detinguts." Moazzam Begg va ser un dels detinguts de Guantánamo, on va passar tres anys. Va sortir-ne en llibertat sense càrrecs.  "A la sala del costat se sentia cridar una dona. Em van fer creure que era la meva dona, a qui estaven torturant. Va ser el pitjor, perquè vaig pensar moltes coses alhora. Vaig pensar que firmaria tot el que em demanessin. I alhora, que tot i que anava emmanillat, posaria les mateixes mans emmanillades al voltant del coll d'aquella persona i les faria girar fins que no li quedés ni una gota de vida."   El general de l'exèrcit dels Estats Units Stephen Xenakis és la persona que va parlar amb més detinguts per l'atac a les Torres Bessones. També amb els que finalment van ser assenyalats com a responsables de l'11S. Sense revelar el contingut de les trobades, assegura que tots van patir tècniques de tortura. I conclou:  "No hi ha ni una sola prova, ni la més mínima prova, que el fet d'haver utilitzat aquelles tàctiques aportés cap informació important o útil al nostre país." Moazzam Begg va sortir lliure sense càrrecs després de passar 3 anys a Guantánamo (Documental "Monstres eminents") L'exagent del Servei d'Investigació Criminal Naval dels Estats Units i expert en contraterrorisme va alçar la veu contra les tècniques d'interrogació utilitzades a Guantánamo.  "Amb els nostres programes de tortura vam crear Al-Qaeda de l'Iraq. I Al-Qaeda de l'Iraq es va transformar en el que avui dia anomenem Estat Islàmic: ISIS, Daesh. Són el mateix grup. Són les manifestacions d'aquelles tortures. Vam crear aquells programes i avui dia en patim les conseqüències." L'Associació Americana de Psicologia (APA) ha arrossegat durant dècades el llast de la col·laboració amb l'estat per a la pràctica de la tortura psicològica. Després de moltes batalles internes, finalment, un col·lectiu de l'entitat va aconseguir aprovar una moció per evitar que els col·legiats formessin part d'interrogatoris relacionats amb la seguretat nacional. El psicòleg Steve Reisner ho resumeix així:  "Hem tret el problema a la llum, hem demanat perdó i hem canviat les coses."