El 17 i 19 de febrer del 1936 els primers autocars que van pujar a Montserrat a recollir pelegrins que eren a les cel·les des del diumenge 18 de juliol, van poder escapar amagats entre la majoria dels escolans. Alguns frares van ser detinguts en diferents controls.
Montserrat és símbol de tradicions i costums d'un poble que fa seva una muntanya, unes creences i unes vivències. La devoció mil·lenària prové de moltes tradicions i costums que estan lligats amb la muntanya, amb la fe i amb els fets singulars que hi han esdevingut.
A mitjans del segle XIX, el monestir necessitava reformes per acollir els visitants i els pelegrins. L'Escolania, anar al balcó dels monjos o la visita de la Santa Cova són algunes de les activitats més populars que feien els pelegrins. El 1857 l'indret era una pila de runa, destruïda pels francesos. Els pelegrins del segle XX ja arribaven amb cremallera.
Les peregrinacions de Montserrat es coneixen des de temps immemorials. Molts creuen que, ja abans de l'any 1000, els pelegrins sovintejaven la muntanya i aquesta seria la raó per la qual el comte Borrell va fer tornar les monges que primer eren a Montserrat cap a Sant Pere de les Puelles, i al seu lloc hi va fer anar els monjos benedictins, més avesats a rebre pelegrins.
Josep Rodoreda i Santigós va ser el compositor del "Virolai". L'any 1880, Rodoreda va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes del mil·lenari a Montserrat. S'havia de posar música al "Virolai" que havia escrit Jacint Verdaguer.
Montserrat va ser un referent per a l'obra de Verdaguer. Va participar en la "Veu de Montserrat", una publicació dirigida pel seu amic, el canonge Cullell. També va escriure més cançons montserratines com ara la "Font del miracle", el "Cicle montserratí", la "Cançó dels escolans", la "Cançó dels àngels" i la més representativa i coneguda: el "Virolai".
La vida de Jacint Verdaguer va estar marcada per les crisis que el van sacsejar. Els darrers estudis mostren la seva figura partida en dues vessants: una, la del desvetllador de la llengua catalana, envoltat d'una aurèola de mite i figura popular i estimada, i l'altra, la de la persona trasbalsada. El 1880 escriu el "Virolai" per celebrar les festes del mil·lenari de Montserrat. I el 1886 va ser coronat poeta nacional de Catalunya.
En aquest capítol us explicarem aquest fenomen d'identificació entre l'Escolania i el "Virolai", i l'itinerari de l'Escolania al llarg de la història. La música interpretada per nens durant els oficis religiosos està documentada de molt antic. A Montserrat aquesta pràctica es pot testimoniar des de l'any 1307. Farem un repàs dels mestres que van anar desfilant per l'Escolania fins avui dia.També podrem sentir com era i com és una classe de cant al segle XIX i d'avui dia. Ho farem amb els actuals escolans de Montserrat i el seu mestre, Joaquim Piqué.
En aquest capítol parlarem de l'entrada en el progrés de Montserrat. Noves carreteres, la restauració de capelles i ermites i la proximitat de dues línies de ferrocarril. Un progrés que havia portat Montserrat a ser el que havia profetitzat l'abat Muntadas, uns anys abans: "Un mont Tabor, d'on brollarà llet i mel per a totes les nacions del món catòlic, especialment per als catalans."
Un món de mites, llegendes i creences envolten la muntanya de Montserrat, que serà el llindar de les terres cristianes a l'època medieval. La llegenda dels sarraïns el 732, el descobriment de la imatge i la llegenda de la Mare de Déu en temps de Guifré el Pelós són algunes de les creences que envolten la muntanya de Montserrat.
El 1880 es van celebrar les festes del mil·lenari, un certamen literari en el qual resulta premiat el poema "Virolai" de Jacint Verdaguer i que després va ser musicat per Josep Rodoreda. La primera estrofa comença amb els versos: "Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel", i que fan que sigui conegut, també, amb el nom de "Rosa d'abril".
