Creix l'interès pels regals de segona mà. Aquest Nadal les vendes d'aquest tipus de productes s'han disparat en botigues retro, mercats d'encants i en plataformes de revenda en línia. També augmenten les xarxes d'intercanvi de joguines. Tot això és una bona notícia per al planeta: redueix el moviment d'articles d'un lloc a un altre i evita que vagin a parar a les escombraries mentre encara puguin ser útils. Els regals de segona mà o readaptats cada vegada tenen més requesta a Catalunya. A tres de cada quatre catalans, un 72%, els encanta buscar ofertes en productes d'aquesta mena. Són dades d'un estudi que ha fet a les portes de les festes nadalenques la plataforma Amazon, que també diu que un 37% el primer que busca per regalar són opcions de segona mà en bones condicions per donar-los una nova vida. Dades de la consultoria Nextdoor revelen que la primera motivació per comprar articles de segona mà és l'encariment del cost de la vida.  A tres de cada quatre catalans els encanta buscar ofertes en productes de segona mà Des de l'Agència Catalana del Consum, el president, Isaac Peraire, confirma aquesta tendència, que ha anat calant en la consciència dels ciutadans els últims anys.  "Necessitem combatre el consumisme desfasat per la petjada que deixa al món. En l'àmbit de la reutilització, hem notat un augment de centres i serveis de negocis de reparació tant físics com online." Electrònica i accessoris de roba, els més demanats Els electrodomèstics, com robots de cuina, aspiradors o cafeteres, són els que tenen més demanda en aquestes èpoques. També es disparen els productes d'informàtica i electrònica, com iPhones, routers i memòries externes. La tendència de les compres de segona mà varia segons l'edat. La generació Z, nascuts a partir del 1997, hi són els més propensos. El 80% dels enquestats afirma que regalaria un article reutilitzat a persones del seu entorn, però només el 28% es veu capaç de reparar per si mateix un aparell tecnològic espatllat. La Júlia ja té un vestit i una bossa per regalar a la seva germana a l'amic invisible que ha trobat a la plataforma estrella de compravenda de roba, Vinted. "És que la bossa em costava 100 euros a la botiga i, negociant-ho amb la venedora per Vinted, l'he tret per 45. I a sobre està nova!" Renova la teva joguina, la xarxa d'intercanvis entre famílies per allargar-ne la vida útil Als Lluïsos de Gràcia promouen l'intercanvi de joguines per donar una segona vida a nines, ninots, contes i disfresses que són descartats d'algunes llars. És un dels 13 espais que hi ha a la ciutat del programa "Renova les teves joguines", de l'Ajuntament de Barcelona. David Monfort, responsable de temes sostenibilitat de l'entitat i pare col·laborador, explica que han "arribat a intercanviar 150 joguines". "La joguina perfecta no és la joguina nova. Caiem en aquest error de pensar que cal fer una llista llarguíssima perquè com més joguines tingui la canalla més bé s'ho passaran. I no és així." ♻️Allarguem la vida útil dels objectes! 😍@bcn_ajuntament programa tallers de prevenció, reparació i reutilització en els centres cívics i casals de barri. ✅S'emmarquen dins del Pla Residu Zero de Barcelona 2021-2027. Apunta-t'hi i troba més informació: https://t.co/j2JXBTACBh pic.twitter.com/vtinx7y1kX BCN Espai Públic (@BCN_EspaiPublic) December 13, 2023 La consciència ambiental de les noves generacions El mercat de roba de segona mà està experimentant un fort creixement els darrers anys i ja té la previsió de superar la moda tradicional l'any 2030.  El motiu no només és el preu, més econòmic, sinó també el seu component social i mediambiental. De fet, la indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta i a Catalunya encara es recull selectivament molt poca quantitat de roba. Cada persona consumeix entre 21,5 i 26 quilos de roba cada any i es llencen a l'abocador 147.000 tones de residus tèxtils. D'aquests, només el 12% es recull selectivament, segons les últimes dades del Clúster de Moda de Catalunya. Els partidaris de fer regals de segona mà per festes insisteixen en la idea de l'activisme. No es tracta d'oposar-se a celebrar les festes de Nadal, sinó de trencar amb la mentalitat consumista que ens exigeix comprar coses que després llençarem. Es treballa, així, per a una economia sostenible: es redueix la petjada de carboni dels desplaçaments de paqueteria, es frena l'extracció de recursos naturals nous per fabricar un anell, per exemple, o allarga la vida útil de productes que poden fer feliç una persona nova.